‘Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua’ (i 5)

Discover Abelard Saragossà

L’acadèmic Abelard Saragossà reflexiona sobre les relacions entre l’AVL i l’IEC | Àrbena


Rebre les notícies de València Diari

 

Tragam conclusions. Firmant el document que hem comentat en els articles anteriors, la institució valenciana abandona la bona perspectiva sociolingüística que havia practicat entre la fundació (el 2001) i el 2016. I, d’eixe camí, se’n passa a l’essencialisme: actuar com si el poble valencià no existira (abandona el principi que el valencià té la mateixa dignitat que les altres parts de la llengua; i deixa de defendre el nom valencià fora de l’àmbit valencià). Diria que, per al valencianisme que aspira a ser reconegut i volgut per la societat valenciana, la inflexió de l’Acadèmia és un retrocés fort. De fer propostes assumibles per una part alta de les Corts Valencianes, l’Acadèmia ha passat a acceptar un document que no firmaria cap partit polític de les Corts.

 

En canvi, per a la Secció Filològica l’acord és difícilment millorable, ja que l’Acadèmia ha assumit unes exigències que la institució catalana va fer en una «declaració» del 2001 davant de la constitució de l’Acadèmia; unes exigències que ha mantingut en diverses obres oficials (l’edició del seu diccionari del 2007, i l’edició de la seua primera gramàtica, en el 2016). El llibre que presentem apunta que l’actitud de la Filològica no afavorix les relacions entre els valencians i els catalans, ni potencia l’activitat dels partits polítics de Catalunya que són catalanistes.

 

No cal dir que estem davant d’un final obert. El tema que tenim entre mans afecta el conjunt de la societat valenciana, de manera que la solució no depén només dels lingüistes. Per a tancar-lo bé, haurien d’intervindre més sectors socials, amb inclusió d’aquells que tenen com a missió reflexionar sobre el conjunt del poble valencià per a millorar-lo.

 

Voldria observar que les paraules que he dit no tenen valor per elles mateixes. Estos articles només tenen la finalitat que he expressat des del principi: presentar el llibre ‘Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua‘. El valor està en l’obra, que és el document que s’hauria d’analitzar i debatre.

 

I un apunt més sobre l’esperit del llibre. Està pensat des de l’adhesió a la valencianitat; està elaborat des de la identificació amb el poble valencià; està escrit des de la voluntat de servir als valencianoparlants. El llibre ha naixcut mirant cap a l’objectiu d’augmentar la cohesió de la societat valenciana. L’autor creu en el valencià i en els valencians.

 

Qui els parla està convençut que, si els valencians augmentem el coneiximent de nosaltres mateixos; si els valencians despleguem la voluntat de dirigir el nostre futur; si els valencians som més solidaris entre nosaltres; si els valencians materialitzem eixos tres objectius augmentarem també el benestar social, i farem créixer la satisfacció de ser membres d’un poble (el valencià) que és obert; un poble que és confiat; un poble que és honrat; un poble que és optimiste; un poble que és treballador, que és humà. Realment, practicar el sentiment de l’autoestima com a valencians, i fer accions encaminades a buscar objectius humanistes, eixes dos orientacions només poden fer bé en la societat valenciana. Si voleu vore la conferència de presentació que es va fer el dia 11 de novembres, podeu punxar ací.

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies