Els denominats “pacients no demorables” amb malalties víriques respiratòries, principalment grip, covid i altres afeccions, que acudeixen als centres de salut s’han triplicat en les últimes tres setmanes. Així ho indiquen les xifres, però sobretot la sobrecàrrega de treball dels metges d’Atenció Primària.
Com explica el Dr. Victor Espuig, metge en un consultori auxiliar d’Algemesí, i responsable de comunicació de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, (SoVaMFiC) s’han unit dos factors: d’una banda, la incidència dels diferents virus i per un altre que això coincideix amb les setmanes de Nadal que les lliurances o vacances redueixen el personal a la meitat.
El Dr. Espuig recorda que hi ha “una bateria de virus gran” i que això suposa que el gruix dels pacients que acudeixen estos dies i són no demorables, “és a dir que cal afegir-los a les visites ja programades”, que a més ara assumeixen també a pacients d’altres companys, “són de patologia vírica”.
Esta circumstància implica, entre altres coses, que independentment del virus causant “i sempre que no siguen pacients de risc”, el tractament sol ser el mateix “atés que el saber de quin virus es tracta no aporta una informació rellevant ni canvia el tractament que es dona, ja que el que es tracta és la simptomatologia”, explica.
Com a exemple del que suposa en el dia a dia la saturació de les consultes d’una Atenció Primària, “des de fa molt temps ja col·lapsada”, recorda, el Dr. Espuig apunta que en les últimes setmanes “fora de les cites ja previstes, els pacients que requereixen atenció immediata per estos quadres, si de normal es divideixen entre els metges i mediques d’un centre, ara el nombre d’atencions requerides “es triplica, i el nombre de metges es redueix a la meitat”.
“Així que si normalment ens distribuïm entre set, la trentena de pacients addicionals als quals cal atendre, ara estos passen a més de 80 i nosaltres som la meitat de gent treballant”, afegeix.
Un possible ‘alleujament’: La Gestió Compartida de la Demanda
Just en este punt, i en preguntar-li per al “col·lapse” per l’escalada viral al qual en els últims dies s’han referit tant sindicats com membres polítics en l’oposició del govern, el portaveu de SoVaMFiC apunta que si s’apliqués l’anomenada Gestió compartida de la Demanda, això podria suposar un cert alleujament en la pressió assistencial dels professionals mèdics.
Esta figura organitzativa, a la qual es va referir la directora d’Atenció Primària, Eva Suárez, en una trobada amb el sector mèdic, suposaria que la gestió de la demanda l’absorbís un equip en el qual es trobassen tant els metges com el personal d’infermeria i d’administració i serveis.
A mode pràctic i en situacions com esta, el Dr. Espuig explica que encara que el personal d’infermeria “no pot prescriure, però si pot recomanar sense necessitat de valoració”, especialment en un moment en el qual les simptomatologies, conseqüència dels virus que s’estan veient són les que es tracten, i ho fan en la majoria dels casos “amb repòs i paracetamol que s’embene sense recepta mèdica i no té un cost excessiu per al pacient”.
Un model que, d’altra banda, ja ha generat series discrepàncies entre diferents col·lectius tant sanitaris com afins en termes de funcionament.
Però al marge de com podrien modificar-se els funcionaments en un futur, més o menys llunyà, de moment, les previsions més immediates són que la corba d’afeccions per virus respiratoris encara seguisca unes quantes setmanes, i amb ella, en conseqüència, esta sobrecàrrega en un servei que pateix de manera crònica unes mancances que s’agreugen cada vegada més.
Quant a les raons que tradicionalment han apuntat mancant personal, i a l’obsolet del seu funcionament, en este cas, el representant de SoVaMFiC, adverteix que no es tracta de falta d’especialistes en Atenció Primària sinó de falta d’atractiu en les condicions de treball.
En este panorama, assenyala les quatre vies de fugida per les quals opten els qui s’han especialitzat en Medicina Familiar i comunitària: “fugir dels centres d’Atenció Primària cap al mitjà hospitalari, repetir el MIR en una altra especialitat, optar per la medicina privada o marxar-se a altres països amb millors condicions laborals”.
