Marcos Benavent, exgerente de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, ha afirmat este dilluns a la seua arribada a la Ciutat de la Justícia que no és un ‘treballador zombi‘. Segons ha dit, ‘els zombis són uns altres’ i ell sí que treballava.
Benavent torna a asseure’s hui en la banqueta, al costat de tres empresaris i el exgerente d’una fundació, per a respondre pel suposat tripijoc, entre 2003 i 2008, de diversos contractes de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de València a canvi de comissions il·lícites. La vista busca aclarir el paper de cada acusat i si va haver-hi adjudicacions dirigides i pagaments a canvi de contractes.
Juí per tripijocs en Cultura
La Fiscalia sol·licita sis anys i sis mesos de presó per a Benavent per delictes continuats de suborn i malversació de cabals públics, a més de prevaricació administrativa. Si és el cas, el Ministeri Públic aprecia l’atenuant de confessió per la seua col·laboració amb la investigació, una circumstància que, de ser acceptada, podria reduir la pena sol·licitada.
Al costat de Benavent, Anticorrupció acusa a Vicente Burgos Antón, exgerente de la Fundació pública Jaume II El Just, per a qui demana cinc anys de presó per un delicte continuat de malversació. A la seua arribada als jutjats, Burgos ha assegurat que Benavent ‘clar que treballava’, que exercia funcions per a la fundació i que està ‘tranquil en eixe aspecte’.
Segons l’escrit d’acusació, Burgos va permetre que Benavent cobrara durant anys un salari públic sense exercir funcions reals, mentres feia tasques per al Partit Popular. Este comportament és el que s’identifica com el d’un ‘treballador zombi‘: percebre una retribució pública sense una labor efectiva, extrem que l’acusació vincula amb la malversació.
El cas analitza, en definitiva, si es van desviar recursos públics mitjançant contractes falsejats i retribucions sense treball real, i si va haver-hi intercanvi de comissions a canvi d’adjudicacions. La resolució del tribunal haurà de fixar responsabilitats i penes en funció de la participació que quede acreditada en fets que, segons l’acusació, s’haurien desenrotllat entre 2003 i 2008.
