La Comunitat Valenciana, líder en l’augment de l’okupació a Espanya amb gairebé el 14%

Ejemplo de shortcode con estilo
Experts valencians del mercat immobiliari alerten que un habitatge okupat pot trigar 'més de dos anys a ser tornat al propietari'

El País Valencià va liderar el creixement de les xifres d’okupació de tot Espanya el 2022 passat. Concretament, es va produir un increment de gairebé el 14%, seguit de Navarra o La Rioja que va ser un 10%. Un escenari que justifica “la incertesa” entre els propietaris que opten per “traure rendibilitat dels seus habitatges a través del lloguer”.

I és que, a Espanya, les últimes dades que es tenen del Ministeri de l’Interior reflecteixen un ascens del 13,8% d’okupacions respecte de l’any anterior. Unes xifres que, després de l’arribada de la nova Llei d’Habitatge, “han augmentat el temor entre els propietaris”, segons ha detallat el CEO de la plataforma de lloguer Live4life, Alberto Añaños.

Referent a això, des de live4life incideixen que un habitatge okupat pot trigar “més de dos anys a ser tornat al seu propietari o propietària”. A més, entre absència de cobrament mensual, procés judicial, despeses de llum que es puguen generar i possibles destrosses, el muntant total per l’arrendador “pot pujar a més de 20.000 euros”.

I és que esta incertesa per la por a l’okupació es produeix fins i tot en “casos de lloguer a joves”, afirma Añaños. No obstant això, en esta opció “el percentatge de problemàtiques es redueix dràsticament”. Tot i això, des del sector s’aposta per “reforçar encara més la seguretat”.

En esta línia, a mesura que ha posat èmfasi el CEO “la nostra activitat està dirigida només a lloguer per a estudiants, que és un sector molt menys arriscat”. Però “hem vist la necessitat d’oferir a cada propietari un pla garantit davant de la morositat i l’okupació” perquè “no rebutgen el mercat del lloguer i així troben més seguretat”. A més, destaca la importància de “donar suport a aquells arrendadors que desconeixen el procés que cal dur a terme en tots estos casos”.

Què són els lloguers temporals?

Concretament, tal com ha detallat el CEO de la plataforma de lloguer Live4life, estes consisteixen a llogar un habitatge per un període de temps determinat, normalment inferior als 12 mesos, al·legant que l’inquilí el pot utilitzar com una residència temporal com ara passar unes vacances o estudiar.

No obstant això, incideix que a la Comunitat “molt pocs habitatges passen a ser considerats com a apartaments turístics”, ja que “si no és un baix o no és un edifici complet, no ho solen concedir” per tant “l’únic que els queda és optar per l’habitatge de temporada” on l’inquilí “declara que esta no és la seua estada principal, sinó que acudeix a esta tan sols per feina o estudi”, al·lega Añaños.

La Llei d’Habitatge i els lloguers a estudiants

Referent a això, la nova Llei d’Habitatge aprovada pel Govern central “augmentarà el parc previst per a habitatges destinats al lloguer” i concretament “al temporal”. Així ho preveuen des de la citada entitat, que creuen que molts propietaris optaran per destinar l’arrendament dels seus pisos «a perfils com el dels estudiants», els contractes dels quals «no superen els d’un any i que permeten adaptar-se més al nivell de preus», al·leguen.

Este augment del parc d’habitatge, alhora, suposarà “una relaxació dels preus en haver-hi més oferta”. Per tant, “és una bona notícia, sempre que es trasllade al propietari esta seguretat que el lloguer temporal no suposa cap risc”, reconeix Añaños.

Últimes notícies

Les associacions veïnals alerten que l’operació de Mestalla és la major recalificació especulativa a València

La Federació d'Associacions Veïnals de València qualifica l’operació urbanística de Mestalla com la major recalificació especulativa en dues dècades i denuncia que afavorix grans capitals en plena emergència habitacional.

Més de 2.100 incidències per la dana Adam des de dissabte a la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d’Emergències ha gestionat 2.153 incidents relacionats amb la dana Adam des de dissabte, la majoria al sud de València i al nord d’Alacant. Oliva és el municipi més afectat, amb 900 incidències registrades.

Llanos Massó serà número dos de Vox al Congrés per Castelló el 29N

Vox ha situat la presidenta de Les Corts Valencianes, Llanos Massó, com a número dos al Congrés per Castelló el 29 de novembre, mentre Ignacio Gil Lázaro encapçalarà la candidatura per València.

Lloguer car, sous baixos i poc temps: així viu la joventut valenciana la seua frustració

Un informe de la Fundació SM mostra que els joves valencians se senten sobretot frustrats per l’economia domèstica, el treball precari i les dificultats per accedir a una vivenda pròpia.

La presidenta de l’Audiència de Castelló relata 30 anys d’assetjament pel bulo del Bar España

La magistrada Sofía Díaz ha explicat davant el jutjat de Castelló tres dècades de mentides, difamacions i amenaces pel bulo del Bar España, que han marcat la seua vida personal i professional. El juí continua esta vesprada amb la declaració d’altres víctimes, entre elles Francisco Camps i Mónica Oltra.

Més de 12.000 professionals i 3.000 startups impulsen la IA al VDS 2026 de València

València s’ha convertit en epicentre tecnològic amb el VDS 2026, que reunix més de 12.000 professionals, 3.000 startups i 600 ponents centrats en la intel·ligència artificial i les seues aplicacions en indústria, defensa i noves oportunitats de negoci.

Els sindicats educatius proposen un calendari de negociació a Educació per desbloquejar la vaga

STEPV, CCOO i UGT han remés a la Conselleria d’Educació un calendari detallat de reunions per abordar totes les reivindicacions pendents de la vaga indefinida de primavera, després de la suspensió de l’última trobada prevista.

Noves ajudes del Consell per a ramaders, llauradors i comerços afectats per la dana Adam

El Consell aprovarà este divendres un nou paquet d’ajudes per a ramaders, llauradors, comerços i afectats per pèrdua de vehicle per la dana Adam, que se sumen als 23,5 milions ja anunciats. La línia per a ajuntaments passa de 27 a 36 municipis beneficiaris, amb fins a 200.000 euros per consistori.