Els intents d’abaratir la ‘cistella de la compra’ sumen iniciatives de què els consumidors desconfien

Entre les últimes destaquen l'estratègia publicitària de Mercadona anunciant baixades en 500 productes, però a la memòria dels usuaris hi ha altres reclams que van resultar ser un fiasco o que no van respondre a les expectatives reals d'estalvi

L’última  maniobra comercial i publicitària de Mercadona ha arribat amb l’anunci de la “baixada de preu de 500 productes de consum diari“, que la marca valenciana assegura que pot suposar un estalvi de “fins a 150 euros anuals”. Tot i això, moltes de les primeres reaccions dins i fora de les xarxes socials ja passen per la desconfiança dels usuaris, que dubten si estes rebaixes seran la compensació de les brutals pujades registrades anteriorment.

Comentaris com el d’una de les lectores de València Diari, que assegurava tindre els tiquets guardats de compres anteriors per verificar esta baixada, no són una excepció.

D’altra banda, el còmput total anual de l’hipotètic estalvi que pot suposar este descens, – 40 cèntims al dia- reflectit a les cridaneres etiquetes grogues, tampoc garanteix que no es desequilibre amb els preus d’“altres productes” fora dels que es promocionen en esta maniobra comercial en un moment difícil.

Però esta no és l’única iniciativa o intent de combatre la pèrdua de poder adquisitiu en àrees tan bàsiques com l’alimentació. Ja que la pressió social i un escenari econòmic cada cop més poc encoratjador ha obligat les administracions públiques a incidir en mesures de caràcter economicosocial, entre les quals també s’inclou l’economia domèstica.

En este escenari fa tot just una setmana, Puig anunciava la posada en marxa d’un bo de la compra de 90 euros per a ‘famílies vulnerables’, una mesura que, segons el previst, o almenys segons el que s’ha anunciat, podria beneficiar mig milió d’usuaris.

De moment, és un portal específic https://bonocesta.gva.es/el que explica els mecanismes i requisits per sol·licitar-ho. És una targeta moneder que es podrà anar consumint de manera progressiva.

A més la web també informa que de forma complementària,“…les grans distribuïdores d’alimentació de la Comunitat Valenciana i un sector del xicotet comerç donaran fins a 1 milió d’euros, amb destinació a ONG i associacions sense ànim de lucre, per a l’adquisició d’aliments. Les empreses participants en esta iniciativa són: Alcampo, Carrefour, Consum, Dia, Dialprix, El Corte Inglés, Hiperber, Lidl, Más y Más, Mercadona, Spar i el petit comerç representat per Confecomerç i Unió Gremial“.

En este cas, esta mesura arribava en clau economicopolítica, després que setmanes abans a la fira de Berlín, el president de la Generalitat ja anunciara les reunions que estava mantenint amb el sector comercial, de cara a donar resposta a les preocupacions de la població.

No obstant això, estes són només alguns exemples dels últims intents d’iniciatives privades més o menys interessades que s’han registrat o d’adopció de mesures de caràcter públic des d’òrgans de poder que a més en els darrers dies es comencen a convertir en promeses electorals.

Un complex equilibri entre el qual és polític i econòmic i l’empresa privada, representada massa vegades per grans multinacionals, que acumula també ‘fiascos’ o intents fallits que, malgrat estar a la memòria més recent, es perden en el dia a dia de qui gestiona economies domèstiques amb salaris insuficients per fer front al que és ‘normal’.

Només cal recordar, com a mostra, que fa uns mesos, a finals del 2022, una cadena francesa de supermercats en llançava una “cistella de compra bàsica amb 30 productes per 30 euros” que literalment era esbocinada tant a nivell d’equilibri nutricional com de sentit comú bàsic, per consumidors i per organitzacions d’usuaris, a més de per la incongruència i l’aleatorietat de molts dels productes proposats només justificable per poder arribar a la xifra redonade la publicitat.

També per aquella mateixa època, era un petit supermercat familiar el que creava una cistella de la compra assequible “amb productes bàsics, de primera necessitat” i els seus amos apareixien a tots els mitjans com a gurus de l’estalvi domèstic.

Amb tot, la recerca de l’estalvi en les compres diàries o fins i tot en alguns casos la supressió de determinats aliments o la substitució s’està estenent a moltes llars valencianes. Esta mateixa setmana, una enquesta de l’OCU alertava que el 14% de les llars de la Comunitat tenen seriosos problemes per arribar a final de mes.

ÚLTIMES NOTÍCIES