Carlos Corberán va aconseguir este dissabte en el camp del Sevilla el seu partit número 50 al capdavant del València en Lliga i ho va celebrar amb un triomf per 0-2 que va elevar el seu balanç fins als 69 punts. Eixa xifra, aconseguida en el seu primer mig centenar de trobades de lliga, iguala exactament el registre que va firmar Rubén Baraja en els seus primers 50 partits com a tècnic valencianista.
Amb Corberán en la banqueta, el València ha sumat fins ara díhuit victòries, quinze empats i dèsset derrotes. En total, l’equip ha obtingut 69 dels 150 punts possibles, la qual cosa suposa un 46% dels punts en joc. Este percentatge reflectix un rendiment irregular però suficient per a mantindre amb folgança a l’equip lluny dels llocs de major sofriment, malgrat travessar trams de calendari complicats.
El tècnic va assumir el càrrec el 3 de gener de 2025, en una estrena que es va saldar amb derrota per 1-2 davant el Reial Madrid. A partir d’eixe inici advers va dirigir 21 partits en els quals va aconseguir traure al València de la zona de descens i assegurar una salvació folgada. Eixe primer tram al comandament va marcar un gir en la dinàmica de l’equip, que venia de barallar per evitar el descens després d’acumular mals resultats.
Evolució del València amb Corberán
En els 29 partits de Lliga que el València acumula esta campanya, l’equip ha passat de coquetejar de nou amb el descens a disposar d’un matalàs tranquil·litzador sobre eixa zona. Eixa transformació s’explica per una millora progressiva en resultats, que ha permés encadenar ratxes positives i allunyar-se dels rivals directes en la lluita per la permanència.
El balanç actual indica que, encara que l’equip no ha estat en llocs de privilegi, sí ha aconseguit convertir partits clau en punts decisius. Evitar derrotes en enfrontaments directes davant rivals de la part baixa i sumar victòries fora de casa, com la reeixida davant el Sevilla, ha sigut determinant per a consolidar eixe avantatge en la classificació. Aquesta capacitat per puntuar en partits crucials ha estat clau per a la distància respecte a la zona de descens.
Baralla, referència recent en la banqueta
Rubén Baraja va prendre les regnes del València el 20 de febrer de 2023, després de l’eixida de Gennaro Gattuso i que el recurs habitual de recórrer a Voro González no aconseguira revertir la situació. Igual que Corberán, el tècnic val·lisoletà va debutar amb derrota, si és el cas per 1-0 en el camp del Getafe.
En els 17 partits que va dirigir fins al final d’aquella Lliga, Baralla va conduir a l’equip a una salvació patida, marcada per la necessitat de puntuar quasi en cada jornada per a escapar de la zona de perill. Eixe tram final de temporada va permetre al València seguir en la màxima categoria, encara que amb sensacions de fragilitat competitiva.
Sumant eixos 17 partits i els primers 33 de la següent campanya, Baralla va tancar els seus primers 50 partits de lliga al capdavant de l’equip amb un balanç de 19 triomfs, 12 empats i 19 derrotes. En total, el València va aconseguir també 69 punts de 150 possibles, el mateix registre que ha aconseguit ara Corberán. Aquestes coincidències numèriques ressalten la similitud en el rendiment global.
La comparació de les dos etapes mostra que, malgrat les diferències de context, els dos entrenadors han oferit un rendiment molt semblant en termes de punts. En el cas de Baralla, la puntuació es va associar sobretot a la necessitat d’assegurar la permanència en temporades de marcat sofriment; en el de Corberán, el camí ha anat des de la lluita per eixir del descens cap a una posició més estable.
Este paral·lelisme estadístic reforça la idea que el València s’ha mogut en els últims anys en una franja similar de resultats, amb entrenadors diferents però amb el mateix repte principal: consolidar a l’equip en Primera Divisió i evitar que els problemes classificatoris es prolonguen fins al final de cada temporada. La constància en el repte competitiu és l’aspecte més rellevant dels darrers cicles.
