Un equip d’investigadors ha identificat a Covadonga, a Astúries, una dent fòssil de tauró de fa uns 331 milions d’anys. El descobriment, fet públic el 10 de novembre de 2026, amplia l’àrea coneguda d’este gènere i aporta informació sobre la recuperació dels ecosistemes marins després d’una gran extinció.
La dent pertany al gènere extint Carcharopsis, les restes completes del qual són extremadament rares. Geòlegs de l’ONG Geólogos del Mundo la van trobar en una llosa de calcària griotte, coneguda com a Roja Covadonga. El lloc està situat prop de la Basílica i el Santuari del Real Sitio.
Investigadors de la Universidad de Oviedo, de la Universitat de València i de la UNED han reconstruït i estudiat l’exemplar fragmentat. Han utilitzat microtomografia computada, una tècnica no destructiva que permet examinar l’interior del fòssil en tres dimensions.
L’anàlisi ha revelat la xarxa de canals vasculars de la dentina i la forma de la corona. Així, els científics han pogut estudiar-ne l’estructura interna sense danyar la peça.
La dent fa 43 mil·límetres d’alçària, la major dimensió registrada per a este gènere. Té una cúspide ampla i corbada, amb vores doblement serrades i petites microserracions d’esmalt. Estes característiques s’assemblen a les dents del tauró tigre actual i apunten a una dieta hipercarnívora.
A partir de models matemàtics basats en les proporcions de taurons actuals, l’equip calcula que l’animal podia mesurar entre cinc i sis metres. Per tant, hauria sigut un dels majors depredadors marins de la seua època.
La troballa és el primer registre de Carcharopsis al nord de l’antic continent de Gondwana. Fins ara, els fòssils del gènere s’havien localitzat quasi exclusivament al sud de Laurussia, en territoris de l’actual Amèrica del Nord i Europa. L’estudi s’ha publicat en la revista *’Journal of Palaeogeography’*.
La investigadora de la Universidad de Oviedo Silvia Blanco Ferrera ha destacat que la conservació de la dent i la microtomografia han permés analitzar-la sense danyar-la. També han aportat informació difícil d’obtindre amb tècniques convencionals.
Per la seua banda, l’investigador Javier Sanz López ha assenyalat que el descobriment amplia la distribució coneguda del gènere. A més, aporta dades per a entendre la reorganització marina després de la crisi biològica de finals del Devónico, coneguda com a esdeveniment Hangenberg.
El fòssil correspon al Subperíodo Misisípico del Carbonífero. En esta etapa es recuperava la biodiversitat marina després d’una de les cinc grans crisis de la vida als oceans.
Els autors indiquen que la presència d’este gran depredador durant uns dotze milions d’anys reflectix la reconstrucció de les cadenes tròfiques marines. El seu declivi posterior va coincidir amb els canvis ambientals de la crisi del Carbonífero mitjà.
