26 C
València
Divendres, 11 juliol, 2025

Podem dinar putxero i berenar crema catalana

Podem dinar paella, almorzar un entrepà amb pernil, berenar xocolate amb valencianes, sopar un ou caigut amb creïlles. I primer que res podem desdejunar un café amb llet amb una rosca untada de mel. En la columneta de la setmana passada, titulada “Almorzarem a la valenciana de matí”, deia que pròximament tractaríem la transitivitat dels verbs que denominen les menjades.

A molts de vostés les frases del principi d’este article els pareixeran normals i corrents. Perquè ho són. Per ser usuals en la parla i en molts escrits i perquè, tant ortogràficament com gramaticalment, són normatives, d’acord amb les prescripcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) plasmades en el Diccionari normatiu valencià (DNV).

- Advertisement -Telegram València Diari

Però abans que la institució normativa valenciana donara caràcter transitiu als verbs que donen nom a les menjades, els guardians de l’ortodòxia lingüística, a mitjan segle passat, van decidir que eixos verbs  eren intransitius i, per tant, frases com les apuntades eren incorrectes, i que no podíem dir ni escriure formalment “Hui dinarem paella” ni “A la nit soparem crema de carabassa amb espàrrecs”, sinó “Hui per a dinar menjarem paella” i “A la nit per a sopar menjarem crema de carabassa amb espàrrecs”. Consegüentment, tampoc podíem preguntar: “Què dinarem?” ni “Què soparem?”. Calia inquirir: “Per a dinar què menjarem?” i “Per a sopar què menjarem?”

Eixa restricció de no reconéixer una expressió tan usual en gran part dels territoris a on es parla esta llengua compartida és una més de les moltes exclusions de la normativa propiciades per l’elitisme lingüístic, que provoca rebuig a l’ús escrit en este idioma i que contribuïx, entre altres “contribucions”, al baixíssim ús del valencià escrit en la immensa majoria de valencianoparlants, com ja hem comentat en més d’una ocasió.

Com hem dit, l’AVL, en la seua línia aperturista, va registrar fa un cert temps, en el DNV, la consideració transitiva dels referits verbs de les menges, i també l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual, però no el Diccionari de la llengua catalana  (DIEC2), considerat l’Alcorà per a l’ortodòxia lingüística. I això deu ser el motiu pel qual l’elitisme de la nostra llengua no acceptava ni accepta de bon grau encara eixe pecat filològic en la nostra normativa. Per cert, que l’esmentatésAdir, mitjà ben català, esmena la plana, com en molts altres casos, al DIEC2 i, i com hem dit, dona com a acceptables els usos transitius dels mencionats verbs dels àpats, i cita el DNV, entre els reculls lingüístics que avalen la seua transitivitat; i que, per tant, pugam dinar paella, berenar crema catalana i almorzar sobrassada mallorquina o baleàrica.

I igualment podem dinar putxero, no sols transitivament, sinó també com a menjada ben suculenta i ben valenciana. El putxero valencià és ‘menjar elaborat amb carn, pilota, verdura, llegums, embotit i altres ingredients, bollits’. I ens el mengem. “El dia de Nadal dinem putxero”. En castellà, en primera accepció el puchero és el recipient, l’olla, el perol on es fa el cocido madrileño i altres menjars. També, la menjada, però principalment, en la llengua veïna, és el perol. El nostre “putxero” el tenim registrat en el DNV, però no en el DIEC2 ni com correspon en el Salt procedent de la DGPL del Botànic. Esperem que pròximament s’actualitzen els dos diccionaris en favor de tan valenciana menjada i paraula. A Catalunya, eixe àpat, amb alguna variació, rep el nom de carn d’olla o escudella.

I una autèntica certificació de la valencianitat del nostre “putxero” és la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia i el seu Concurs Nacional de Putxero Valencià que se celebra cada any en eixe important poble de la Ribera Alta. “Putxero” i “valencià”, com ho diuen en el poble de Voro i d’Andreu Palop; i tots els i les valencianoparlants. 

Últimes notícies

Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa lideren la preferència de docents per a trasllats en 2025

La Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia són les comunitats més demandades per docents que busquen traslladar-se en 2025, mentres Madrid i Catalunya registren més eixides.

Tempesta intensa deixa 32 litres per metre quadrat en menys d’una hora a Enguera, València

Una tempesta d'alta intensitat descarrega 32 litres per metre quadrat en la zona de La Matea, Enguera, València, amb avís taronja per fortes pluges i graníssol.

El València CF embene a la promesa Yarek Gasiorowski al PSV per deu milions d’euros

El València CF ha concretat la venda de la seua jove defensa central Yarek Gasiorowski al PSV Eindhoven per deu milions d'euros, incloent-hi un percentatge en futures vendes. Gasiorowski, format en la pedrera valencianista, ha disputat 35 partits oficials i és internacional en categories inferiors d'Espanya.

Cinc cossos en descomposició trobats en les costes valencianes en els últims dies

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim van trobar cinc cossos en descomposició en aigües valencianes, possiblement víctimes d'un naufragi de pastera.

Cimera Empresarial destaca la importància del turisme i rebutja la imposició de reduir la jornada laboral

La Cimera Empresarial recalca el paper clau del turisme en l'economia espanyola i s'oposa a la reducció obligatòria de la jornada laboral, promovent un enfocament basat a guanyar més i augmentar la productivitat.

Consum impulsa la seua expansió a Catalunya amb 220 milions per a 60 noves botigues i millora logística a Zona Franca de Barcelona

Consum invertirà 220 milions d'euros fins a 2027 per a obrir 60 botigues a Catalunya i modernitzar la seua xarxa logística a la Zona Franca de Barcelona, generant més de 1100 ocupacions.

Cent taulells a Catarroja mostren el nivell de l’aigua després de la dana del 29 d’octubre

L'Ajuntament de Catarroja ha instal·lat cent taulells en diversos carrers per a assenyalar fins a quina altura va arribar l'aigua després de la dana del passat 29 d'octubre, com a record i senyal de la reconstrucció.

Dos hòmens moren ofegats en platges d’Alacant en incidents separats

Dos hòmens, de 73 i 46 anys, moren ofegats en platges diferents d'Alacant després de ser rescatats i atesos sense èxit per equips mèdics d'emergència.