L’edifici del barri de Campanar devastat per l’incendi del 22 de febrer de 2024 complix este diumenge dos anys amb la rehabilitació integral en marxa des de fa més de sis mesos. La comunitat veïnal ha passat de l’esquelet ennegrit a un immoble que torna a prendre forma, amb l’expectativa que l’obra permeta recuperar les llars cap a finals d’any si es complixen els terminis.
L’Associació de Propietaris Afectats per l’Incendi de Campanar ha convocat este diumenge un acte commemoratiu per a recordar a les deu persones mortes, retre’ls homenatge i subratllar la unitat de les famílies damnificades. L’objectiu és mantindre viva la memòria de la tragèdia i, alhora, compartir els avanços d’una reconstrucció que ja és tangible en portals, instal·lacions i acabats.
Avanços de l’obra i horitzó de retorn
Les obres van començar el 4 de juliol de 2025 i, als sis mesos, ja estava finalitzat el pis pilot, s’ultimaven les mitgeres entre vivendes i es completaven els sistemes de llum i aigua. Eixe pis pilot va servir de referència per a qualitats i solucions constructives, de manera que la resta de treballs pogueren executar-se amb major certitud i homogeneïtat.
La reconstrucció es va celebrar amb la posada simbòlica de la primera pedra a la fi de setembre, en un acte abrigallat per veïns i familiars. Els treballs són a càrrec de Dragatges S.A., seleccionada després d’un procés tècnic amb assessorament de professionals de la comunitat de propietaris, amb un pressupost superior a 20 milions assumit per l’asseguradora i un termini estimat de dèsset a díhuit mesos. Eixe calendari és el que alimenta l’esperança del retorn progressiu a les vivendes quan la rehabilitació quede completada.
En paral·lel, el 2 de setembre va començar el desenrunament del complex i, durant cinc mesos, es van retirar milers de tones de residus. Eixe procés previ, imprescindible per a treballar amb seguretat i netejar les zones estructurals, va tindre un cost de 1,5 milions d’euros assumit per les companyies asseguradores, igual que la redacció del projecte de reconstrucció, valorada en 1,1 milions.
Causa judicial i llicència en temps rècord
La rehabilitació es va iniciar mentres seguia el seu curs la causa judicial en el Jutjat d’Instrucció número 9 de València. A la fi de maig es va decretar l’arxiu provisional en entendre que els fets van ser accidentals i no presentaven caràcters de delicte. Després de diversos recursos desestimats, alguns propietaris van anunciar que recorrerien davant l’Audiència Provincial. A la fi de juliol, l’Audiència va confirmar l’arxiu provisional, decisió que les famílies dels morts van dir respectar, encara que no compartir. La comunitat de propietaris va informar que, com a tal, no presentaria recurs d’empara.
L’Ajuntament va concedir la llicència de rehabilitació mes i mig abans del que es preveu —abans del 30 de juny de 2025—, una fita qualificada com de temps rècord. Les obres permetrien, va dir, recuperar la seguretat, la salubritat, l’habitabilitat, l’accessibilitat i la funcionalitat prèvies al sinistre, introduint millores en evacuació i seguretat contra incendis per a reduir el risc de bloqueig en emergències.
Segons el projecte bàsic presentat a la fi de desembre de 2024, l’actuació preveu un edifici de 137 vivendes distribuïdes en 15 altures i tres plantes en subterrani. Se separarà les dos escales mitjançant un nou volum destinat a l’escala 2, originalment adjacent a la 1, amb la finalitat d’assegurar dos rutes independents d’evacuació. També s’adaptarà el conjunt a les exigències vigents en sostenibilitat i estalvi energètic i, per a la nova façana, s’ha triat el material ceràmic com a element central del llenguatge estètic i compositiu.
A més, es resoldrà la producció d’aigua calenta sanitària amb unitats interiors d’aerotèrmia i se secundarà amb una instal·lació fotovoltaica la generació d’electricitat d’origen renovable. El projecte contempla, així mateix, una millor accessibilitat a la piscina i a la zona exterior urbanitzada. Tot això busca un edifici més segur, eficient i confortable, capaç de retornar als veïns la normalitat perduda sense renunciar a millores que reforcen la seua resiliència futura.
