L’inici de 2026 deixa un balanç escruixidor: deu dones assassinades per les seues parelles o exparelles i dos menors víctimes de crims vicaris. En sis d’eixos assassinats constaven denúncies prèvies, la majoria presentades per les pròpies víctimes, la qual cosa torna a posar el focus en l’eficàcia de les mesures de protecció. A això se suma un nou cas en Sarriguren (Vall de Egüés, Navarra), on va ser detingut un home acusat de matar a la seua dona amb una arma blanca i de ferir de gravetat a la seua mare; de confirmar-se com a violència masclista, el còmput de dones assassinades des de 2003 ascendiria a 1.353. Després de tancar 2025 amb 48 víctimes mortals, la dada més baixa de la sèrie, el país encadena un de les pitjors arrancades d’any que es recorden.
Sis de cada deu casos tenien denúncies prèvies
En sis dels deu assassinats registrats en el que va d’any, el 60%, existien denúncies prèvies: cinc interposades per les víctimes i una per terceres persones. En 2025 eixe percentatge va ser del 20,8% (10 de 48 agressors), una diferència que subratlla el desajustament entre el risc detectat i la resposta. Algunes víctimes estaven incloses en VioGén o comptaven amb ordes d’allunyament, però els mecanismes van fallar i no van aconseguir frenar als seus agressors.
La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha admés que a vegades les avaluacions de risc no es realitzen amb la profunditat necessària i ha defés aplicar major contundència quan s’acorden mesures d’allunyament. ‘Hem de ser conscients que una mesura d’allunyament que és insuficient no protegix adequadament i potser hem de valorar que eixes mesures d’allunyament han de ser de mínim d’entre 300 a 350 metres, ja que és el que li permetrà a la víctima que es pose en contacte amb el seu protector’.
Fins a l’últim crim confirmat previ al succés de Navarra, sis de les nou víctimes mortals eren espanyoles (66,7%) i tres estrangeres (33,3%), la mateixa proporció que entre els detinguts. En un cas agressor i víctima mantenien una relació de parella; en els altres huit, es tractava d’exparelles o relacions en fase de ruptura, un moment especialment crític per l’augment del risc. Dos agressors es van suïcidar després del crim, per la qual cosa no podran ser jutjats.
Setmana negra amb víctimes en diverses comunitats
La setmana va deixar una reguera de casos. El dimarts, Ana María Sorribas, infermera de 64 anys i mare de dos fills, va ser assassinada a ganivetades per la seua exparella, Vicente G., odontòleg jubilat de 70 anys, dins del centre de salut de Benicàssim (Castelló). L’agressor va ser detingut en el lloc.
Un dia després, el 17 de febrer, María José Bou, de 48 anys, i la seua filla Noemí, de 12, van ser degollades en el seu domicili de Xilxes (Castelló) per Abdelkader B., de 39 anys, que tenia una orde d’allunyament vigent fins a 2027 per episodis previs de maltractament. En una avaluació recent a la mare es va apreciar risc mitjà. Tant la dona com la xiqueta, igual que l’agressor, tenien discapacitat auditiva. Després de ser detingut per infringir l’orde de protecció, va ser acusat del doble crim.
Noemí, primera víctima de violència vicària de l’any, estudiava sext de Primària i rebia classes de música. Eixe dia no va acudir ni al col·legi ni a la classe, i el professor va enviar un wasap a la seua mare que ja no va obtindre resposta.
A Madrid, Petronila, mare d’un jove de 19 anys i d’una xiqueta xicoteta, va ser assassinada presumptament per la seua exparella, un home de 34 anys, també d’origen paraguaià, el 18 de febrer. Quan la Policia va arribar a la vivenda, la dona presentava signes d’escanyament. El detingut va confessar el crim en comissaria.
El divendres, a Arona (Tenerife), un xiquet de 10 anys va ser assassinat pel seu pare, de 35, que li va colpejar al cap amb un matxet. Amb la mateixa arma va ferir de gravetat a la mare del menor, que roman en estat crític. L’agressor, sense antecedents penals ni denúncies prèvies, va ser abatut per la Policia.
En Sarriguren, el succés va ocórrer entorn de les 19.30 hores: l’home està acusat de matar a la seua dona amb una arma blanca i de ferir de gravetat a la seua mare. El cas roman sota secret de sumari i ara com ara no han transcendit més dades.
L’impacte aconseguix també als fills: en tot just un mes i mig de 2026, sis menors han quedat òrfens per feminicidis, un recompte oficial que, des de 2013, suma 510 i no inclou als majors d’edat.
Als feminicidis s’afigen detencions que evidencien el degoteig de violència i trencaments. En Jadraque (Guadalajara) va ser detingut un home per l’agressió a una dona inclosa en VioGén amb risc extrem. A Onil (Alacant) es va arrestar a un jove de 24 anys que s’havia escapolit després d’intentar assassinar a la seua parella i a la seua sogra el 8 de gener a Calella (Barcelona); la filla continua ingressada en mort cerebral. A Lugo, un altre home va ser arrestat por violar una orde judicial que li prohibia acostar-se a una dona a la qual acompanyava a urgències. I a Sant Antoni (Eivissa) roman hospitalitzada, amb pronòstic reservat, la dona agredida el diumenge per la seua exparella, que tenia una orde d’allunyament.
El panorama que dibuixen estes dades és clar: la violència masclista repunta en l’arrancada de l’any, amb denúncies que no sempre activen una protecció eficaç i amb ruptures de parella que eleven el risc. La prioritat immediata passa per afinar la valoració del perill i assegurar que les mesures adoptades es complixen a temps i amb la intensitat necessària per a evitar nous crims.
