12.9 C
València
Dilluns, 22 desembre, 2025

Els efectes de la lava del volcà de la Palma quan entre en contacte amb la mar

 

 

La lava del volcà de Cumbre Vieja, que va entrar el diumenge en erupció a l’illa de la Palma, ha destruït al seu pas centenars de cases, deixant també milers de veïns evacuats, que podrien rondar entre les 5.000 i 10.000 persones.

Les bugades de lava, que aconsegueixen els 1075 graus centígrads de temperatura, estan avançant per les valls del volcà a una velocitat important per a esta mena d’esdeveniments: uns 700 metres per hora.

A eixa velocitat i amb la quantitat de magma expulsat, els experts donen per fet que les bugades arribaran a la mar al voltant de les huit de la vesprada.

La lava avança cap a l’oest, en direcció a la mar, cap als nuclis de La Bombilla i Puerto Naos. Encara que el fet que la lava entre en contacte amb la mar no presenta un perill important per a la població, cal tindre algunes precaucions i podria tindre algunes conseqüències.

 

Foc en contacte amb l’aigua

 

El que succeeix quan el magma calent entra en contacte amb l’aigua de la mar és un refredament gradual del fluid calent, que provoca l’emissió d’una mescla de vapor i gasos a la superfície, per a acabar sedimentant i formant part de la pròpia terra.

El magma, en entrar en contacte amb l’aigua salada provoca una reacció química que aviva un fum intens que llança a l’atmosfera partícules molt fines d’àcid clorhídric i de vidre, que poden arribar a irritar la pell i els ulls o fins i tot causar problemes respiratoris, posant en risc tot l’hàbitat de la zona.

Altra de les conseqüències de l’arribada de la lava a la mar és que pot provocar una pujada inusual de la temperatura de l’aigua en la zona. Això pot provocar la generació d’algues i nous nutrients en la mar. Es pot dir que els volcans, tan submarins com els que llancen el seu magma a les aigües de la mar, fertilitzen l’oceà.

 

 

Volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018

 

Este fenomen va poder contemplar-se després de l’erupció del volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018. Després de l’arribada de centenars de tones de magma a la mar, este va elevar la temperatura de les aigües més profundes (a uns 300 metres de profunditat), que són unes aigües riques en nitrats.

En elevar la seua temperatura, esta aigua es va elevar cap a la superfície, portant amb ella tots els nutrients.

Així, immediatament després de l’erupció, les aigües de la zona es van cobrir d’una capa de fitoplàncton que va proliferar gràcies als nutrients en superfície. Esta capa va arribar a estendre’s fins a 150 quilòmetres mar endins. Les algues van romandre en la superfície més de dos mesos. Era la primera vegada que es documentava este fenomen.

Este va ser un efecte beneficiós però pot ser que, en un primer moment, la lava també pose fi a la vida d’algunes espècies submarines en la costa.

El Servei Geològic dels EUA descriu estos núvols com “laze” (una mescla de les paraules “llava” i “haze”-boirina-) i quan ocorre recomana als veïns que eviten la zona, fins i tot que no isquen de casa si no és necessari, ja que qualsevol colp de vent pot fer que un núvol com esta vaja a zones on ni tan sols ha arribat la lava.

Des del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana ja han avisat que, a més, l’arribada de lava a la mar suposa un risc per a la navegació marítima. Així, recomanen evitar la concentració d’embarcacions en les zones circumdants als possibles punts d’arribada de la lava a la costa per a observar este fenomen.

Últimes notícies

El Marq exposa per primera vegada restes de canibalisme ritual trobats en una cova d’Alacant

El Museu Arqueològic d'Alacant ha inaugurat la mostra 'Rituals de pastors' amb els resultats de les excavacions en la Cova del Randero, primer indici de canibalisme ritual neolític del Llevant. Les restes, interpretats com un ritu funerari no violent, s'han vinculat al dol en comunitats pastorals.

La Sindicatura de Comptes avala l’infrafinançament de la Generalitat en la seua auditoria

La Sindicatura de Comptes assenyala que els ingressos del sistema autonòmic són inferiors als d'un model equitatiu i recolza la reforma del finançament. L'informe afig dèficit estatal en dependència, gastos sanitaris no compensats i l'impacte de la DANA amb crèdits reembossables.

PP i Vox rebutgen activar la Zona de Baixes Emissions a València

El ple municipal ha rebutjat implantar immediatament la ZBE i ha aprovat demanar el cessament de Pilar Bernabé. L'oposició ha vist caure les seues mocions de mobilitat.

Quatre persones ateses per fum i cremades en un incendi de vivenda a València

Quatre persones han resultat ferides lleus per inhalació de fum i cremades en un incendi al carrer Rodríguez de Cepeda de València. Van ser assistides i traslladades a l'Hospital Clínic de València.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del gastat

La Comunitat Valenciana ha obtingut 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% del gastat. L'absència de la Grossa ha limitat el retorn.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del jugat

La Comunitat Valenciana ha sumat 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% dels 425,4 milions jugats. La Grossa no ha tocat, però els premis s'han repartit en múltiples localitats, amb especial pes a Alacant.

Pérez Llorca destaca que la nova gestora del PPCV aglutina totes les sensibilitats

El nou president del PPCV subratlla una transició ràpida i sense soroll i perfila un equip integrador. Carlos Gil assumix la secretaria general i es mantenen òrgans clau.

La Comunitat Valenciana gana 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del jugat

En un sorteig sense Grossa a la regió, la Comunitat Valenciana ha obtingut 47,35 milions, el 11,13% del gastat. Teulada-Moraira, Alcoi i Elda concentren premis.