Investigadors del CSIC, agrupats a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), han demostrat que el segó d’arròs, un residu agrícola abundant i poc valorat, pot convertir-se en una font sostenible i econòmica per a la producció denzims industrials amb múltiples aplicacions en diverses indústries com la farmacèutica i l’alimentària.
El cultiu d’arròs és el segon del món, generant anualment més de 72 milions de tones de segó d’arròs, que és la capa exterior que s’elimina durant el procés de poliment de l’arròs destinat al consum humà. Actualment, aquest subproducte se sol utilitzar en aplicacions de baix valor afegit, com l’alimentació animal.
Degut al seu perfil nutricional, que conté aproximadament un 50% de carbohidrats, un 15% de proteïnes i un 20% de greixos, el segó d’arròs és un substrat òptim per al desenvolupament de fongs filamentosos, també coneguts com floridures. El cultiu controlat d’aquests fongs permet obtenir còctels enzimàtics amb una àmplia gamma d’aplicacions industrials.
Els fongs filamentosos alliberen enzims com a part del seu mecanisme de supervivència, ajudant a descompondre materials complexos en compostos més simples. Aquesta praxis natural pot ser maximitzada a través de la biotecnologia, transformant residus orgànics en fonts valuoses d’enzims industrials. La investigadora del IATA-CSIC, Sandra Garrigues, comenta que “els còctels enzimàtics generats a partir del segó d’arròs obren un ventall d’aplicacions en sectors com l’alimentació, la farmacologia o l’energia, convertint un residu en un recurs d’alt valor afegit”.
Els investigadors van aconseguir aïllar 16 ceps de fongs que pertanyen a gèneres com Aspergillus, Penicillium i Mucor, i els van avaluar per la seva capacitat per produir enzims capaços de degradar components vegetals com la cel·lulosa i el xilano, millorant així les possibilitats d’aplicació en la sanitat vegetal i la biomedicina.
Aplicacions industrials dels enzims obtinguts
Els fongs actuen com petites fàbriques orgàniques, generant enzims amb alta rellevància estratègica. Els enzims resultants poden ser utilitzats en la producció de biocombustibles, en la indústria fornera, en la clarificació de sucs, i en la creació de productes lactis sense lactosa, entre altres.
La investigadora Paloma Manzanares destaca: “Cada enzim està dissenyat per a tasques especificades, facilitant processos que naturalment serien molt llargs en qüestió de segons, augmentant l’eficiència industrial i reduint l’impacte ambiental”.
A més, l’estudi ha identificat proteïnes antifúngiques produïdes per fongs de gènere Penicillium, destacant la seva capacitat d’inhibir fongs patògens. Això obre noves oportunitats per al desenvolupament de bioplaguicides i agents antimicrobians, molt necessaris en l’agricultura i la medicina.
Actualment, la producció d’enzims industrials depén de processos químics costosos, però aquest treball ofereix una alternativa més sostenible mitjançant la fermentació de fongs en residus agrícoles. “Encara necessitem més investigació per a optimitzar el rendiment i escalar els processos”, conclou el grup d’investigació, reafirmant el paper dels fongs en la transició cap a una bioeconomia circular.
El projecte ha estat finançat per BioValRice, part del Pla de Recuperació de la Unió Europea, i ha estat publicat en la revista Journal of Fungi. A l’horitzó, l’equip investiga l’obtenció de compostos bioactius dels residus de l’arròs per aplicar-los a la bioconservació de productes de forn, millorant la seva seguretat i preservant les seves característiques organolèptiques.
