El Govern ha comunicat a les comunitats autònomes el nombre aproximat de menors migrants no acompanyats que haurien d’acollir cada territori, basant esta distribució en criteris poblacionals i socioeconòmics.
Esta informació va ser presentada durant la Comissió Sectorial d’Infància i Adolescència, una trobada tècnica presidida pel secretari d’Estat de Joventut i Infància, Rubén Pérez, que va servir com a preparació per a la pròxima Conferència Sectorial encara sense data. En esta reunió, les comunitats van aportar dades sobre el nombre actual de jóvens estrangers solos que alberguen, la qual cosa permet estimar la capacitat ordinària d’acolliment de cada regió dins del sistema nacional.
Distribució basada en criteris poblacionals i socioeconòmics
Per a calcular esta capacitat, l’Executiu dividix la població total d’Espanya entre el total de jóvens migrants acollits, i després aplica esta proporció a la població de cada comunitat, generant així un indicador clau per a determinar la càrrega que pot assumir cada territori.
Este indicador serà fonamental perquè una comunitat puga sol·licitar la declaració de contingència migratòria quan el seu nivell d’ocupació triplique la capacitat ordinària establida. És el cas de Canàries, que actualment tutela a prop de 6.000 menors, una xifra que supera àmpliament la seua capacitat programada i justifica l’activació de mecanismes de derivació.
Factors que condicionen els trasllats
No obstant això, les xifres exactes de menors que hauran de ser traslladats encara no s’han concretat, ja que depenen de diversos paràmetres addicionals: població (50%), renda per càpita (13%), taxa d’atur (15%), esforç d’acolliment (6%), dimensionament estructural del sistema de protecció (10%), dispersió de població (2%), i particularitats com la condició de ciutats frontereres (2%) i insularitat (2%).
Derivacions previstes per a l’estiu
L’Executiu preveu iniciar a l’estiu les derivacions d’aproximadament 4.400 menors des de zones més tensionades com Canàries i Ceuta cap a altres comunitats amb major capacitat disponible, encara que este pla està condicionat a l’aprovació d’un nou decret que reglamente el procediment amb més detall.
Oposició política i tensions
No obstant això, este sistema enfronta una forta oposició política. Les comunitats governades pel Partit Popular (PP) rebutgen el mecanisme i diverses d’elles han recorregut al Tribunal Constitucional, la qual cosa ha generat tensions i recursos creuats en els tribunals.
Impacte del discurs polític
A més, la recent radicalització del discurs del PP sobre immigració, expressada en declaracions del seu líder Alberto Núñez Feijóo, afig complexitat al debat. Per part seua, representants del Govern lamenten el rebuig insistent del PP a les iniciatives d’acolliment i gestió de menors migrants.
Dificultat per aconseguir consensos
Este escenari revela la dificultat per a aconseguir consensos que garantisquen una distribució justa i eficaç de la responsabilitat en l’atenció als menors migrants, una qüestió que continua sent una prioritat en l’agenda política i social del país.