Dos dels magistrats de la sala consideren que Advocats Cristians té legitimitat per a recórrer mentre que un tercer discrepa
VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)
La secció quarta de la sala del Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat l’activitat de Delegació del Govern de col·locar el 2023 la bandera LGTBI al Palau del Tremp en el marc de la celebració del Dia de l’Orgull, en entendre que no hi havia cap acte o disposició que dotara de cobertura a este fet i que es va adoptar “sense seguir-se cap procediment” i sense dictar-se resolució que l’autoritzara.
La sala, en una sentència de 28 de juny, afirma que la decisió de col·locar una bandera per a commemorar una data o festejar un esdeveniment és un acte “controlable jurisdiccionalment” i deu adoptar-se complint els requisits de competència, ordenació procedimental i forma que siguen pertinents d’acord amb la legislació i que “ací no s’han complit”.
Així consta en una resolució de la sala, a la qual ha tingut accés Europa Press i que pot ser recorreguda davant del Suprem, i en la qual estima el recurs interposat per l’entitat Advocats Cristians contra la sentència del jutjat del Contenciós-Administratiu nombre 5 de València que va entendre que esta organització no tenia legimitación activa per a recórrer l’actuació de la Delegació del Govern i ho va inadmetre.
En la sentència, dues dels magistrats –el president, Manuel José Domingo Zaballos, i Francisco José Sospedra– admeten la legimación activa d’Advocats Cristians “en atenció al fet que l’activitat afecta a les concretes finalitats de l’associació, de forma coherent amb el seu objecte, segons es deduïx dels seus estatuts i prenent en consideració el principi pro actione” –que establix que els procediments administratius han de resoldre’s considerant la interpretació que més afavorisca els drets dels interessats–, mentre que el tercer, Antonio López Tomás, ha emès un vot particular contrari a la seua admissió.
Este últim sosté que, per a apreciar la legitimació activa, “ha de donar-se una relació material unívoca entre el subjecte i l’objecte de la pretensió, en referència obligada a un interès propi de l’Associació que, en este cas no s’aprecia”. En esta línia, considera, igual que el jutge de primera instància, que l’associació recurrent “no ha aportat cap element de juí que permeta apreciar que la col·locació de la pancarta amb els colors de l’orgull LGTBI puga lesionar la seua esfera de drets i interessos legítims”.
“SUPORT I VISUALITZACIÓ”
L’associació va recórrer la decisió de la Delegació del Govern de col·locar una bandera LGBTI en la façana de l’edifici del Palau del Tremp a València el 28 de juny del 2023, que va impugnar com una actuació constitutiva de “via de fet”. Per contra, l’administració va al·legar que esta col·locació s’emmarcava dins de les “mesures de política pública activa de suport i visualització del col·lectiu LGTBI”.
En este cas, la majoria de la sala assenyala que les finalitats de l’associació, arreplegats en els seus estatuts, “són concrets en el sentit que es troba entre els mateixos el d’oposar-se a la promoció de la ideologia LGTBI, del que es deriva un interès en l’objecte del recurs”.
Sobre este tema afig que aquesta finalitat “podrà ser o no compartida, però no es qüestiona que siga admissible en l’àmbit del dret fonamental d’associació amb llibertat de finalitats, doncs tals finalitats integren els estatuts de l’associació actora, els quals han sigut inscrits com a lícits després de l’oportú control de legalitat realitzat per l’administració competent”, de manera que no depassen els límits establits en la llei i la Constitució.
Així, apunta que els estatuts de l’associació “fixen amb claredat que una part de l’objecte i finalitats” es correspon amb l’acte recorregut, “al que s’unix el fet que l’actuació objecte del recurs tracta de l’ocupació d’un espai públic, amb el consegüent efecte de representativitat que conflueix en el mateix, com a espai comú de tota la ciutadania” i que s’impugna “la col·locació d’una bandera de considerables dimensions, en la façana principal de l’edifici públic, en un lloc preeminent”.
Així mateix, manifesta que la jurisprudència “ve reconeixent legitimació activa a les associacions que impugnen la col·locació de banderes i símbols en espais públics, singularment quan com en el cas ocupen llocs preeminents” i assenyala que, per tant, en aquest cas, es pot entendre que l’associació puga veure’s afectada en la seua esfera d’interessos, atenent a les finalitats que arrepleguen els seus estatuts.
“PROBLEMÀTICA ESPECÍFICA”
Per a la majoria de la sala, la col·locació de banderes LGTBI planteja “una problemàtica específica”, ja que, a diferència d’unes altres no oficials, “hi ha pronunciaments contradictoris sobre si afecta al principi de neutralitat institucional, ja que l’actuació, de caràcter ocasional en una data commemorativa, podria emmarcar-se en el mandat legal d’accions positives a favor del col·lectiu”, previstes en les lleis.
No obstant això, recalca que això “no suposa que esta actuació puga ordenar-se sense acte de cobertura algun”, com arreplega la jurisprudència, i afig que de l’informe es desprèn que esta activitat impugnada “és una via de fet, ja que es tracta una actuació material consistent en la col·locació d’una bandera no oficial en un edifici públic, en lloc destacat, respecte de la qual no apareix cap acte o disposició que li dote de cobertura, i que s’adopta sense seguir-se cap procediment”.
