El València Basket rep este dimarts en el Roig Arena al poderós Olympiacos amb l’obligació de reaccionar després de dos derrotes consecutives en l’Eurolliga i amb un objectiu clar: sumar un triomf que deixe pràcticament assegurada la seua presència en el play in i mantindre vives les seues opcions de classificació directa per als quarts de final.
El dol arriba en un moment clau de la fase regular. Mancant cinc jornades, cada victòria pesa com un pas quasi definitiu en la lluita per estar entre els deu primers, que es garantixen seguir en la competició. Guanyar a Olympiacos permetria al València consolidar-se entre els sis primers i disposar d’un matalàs notable sobre la zona de play in, la qual cosa rebaixaria la pressió en els últims partits.
Un rival en ratxa i amb un dels majors pressupostos
Olympiacos visita el Roig Arena com un dels equips més en forma de l’Eurolliga. El conjunt dirigit per Georgios Bartzokas arriba amb un dels pressupostos més alts de la competició i amb una dinàmica recent de sis victòries en els seus últims huit trobades, una trajectòria que li manté en la part alta de la classificació i li confirma com a candidat ferm al títol.
El bloc grec se sosté en el talent i la influència dels seus interiors Sasha Vezenkov i Nikola Milutinov, dos referències ofensives i físiques que marquen el ritme en la pintura. Al seu voltant, Bartzokas ha construït una rotació profunda amb jugadors d’enorme qualitat i solvència com Thomas Walkup, Tyler Dorsey, Evan Fournier o Alec Peters, capaços de castigar des del perímetre, generar avantatges en l’u contra un i sostindre un alt nivell competitiu durant els 40 minuts.
Eixa combinació de recursos interiors i exteriors convertix a Olympiacos en un rival molt exigent tant en la defensa del rebot com en la contenció del tir exterior. Per al València, igualar la intensitat, tancar el seu cércol i controlar el ritme serà clau per a no veure’s obligat a remar contracorrent des de l’inici, alguna cosa que ja s’ha vist castigat en altres partits de màxima exigència.
Una classificació molt atapeïda
El sistema de competició de l’Eurolliga genera un marge molt estret entre l’èxit i el fracàs. Els sis primers classificats al final de la fase regular accedixen de manera directa als quarts de final, mentres que els equips situats entre la sèptima i la desena plaça disputen el play in, una repesca a partit únic que repartix les dos últimes places per a poder jugar l’eliminatòria prèvia a la Final a Quatre d’Atenes.
En este context, el València Basket afronta la trobada situada en la quinta posició amb 20 victòries, les mateixes que el Hapoel Tel Aviv, tercer amb un partit menys, i que el Reial Madrid. Per darrere, el Zalgiris marxa sext amb 18 triomfs, la qual cosa reflectix la igualtat en la part alta, on una sola derrota pot fer perdre diverses posicions.
En la franja de play in es troben el Mònaco, el Panathinaikos, l’Estrella Roja i el Barcelona, tots empatats amb 18 victòries. Just fora del tall apareix el Dubai, onzé amb 17 triomfs i primer equip que quedaria eliminat si la fase regular acabara ara. A més, el conjunt emiratí també competix este dimarts, rebent al Panathinaikos a Sarajevo, un dol que pot influir directament en la baralla per les places d’accés.
En este escenari, un triomf del València davant Olympiacos li asseguraria seguir entre els sis primers amb almenys dos victòries d’avantatge sobre la zona de play in. Mancant cinc partits, la distància amb l’onzé classificat s’ampliaria a tres o quatre triomfs, un marge que pràcticament blindaria la seua presència entre els deu millors i, per tant, el seu bitllet mínim per a la repesca.
Sensacions millorades en l’avantsala d’un dol decisiu
L’equip de Pedro Martínez arriba a este compromís després d’haver tallat el diumenge una ratxa de tres derrotes seguides entre l’Eurolliga i la Lliga Endesa. Ho va fer amb un còmode triomf davant el Granada, un partit en el qual, malgrat no estar especialment encertat en el tir, el València va aconseguir imposar el seu segell gràcies a la intensitat, la concentració en el rebot en les dues canastres i un ritme alt de joc.
Eixa trobada va permetre al conjunt taronja recuperar sensacions i confirmar que quan domina el rebot pot desplegar un estil dinàmic, corrent la pista i trobant bons llançaments de tres punts. Encara que la punteria no va ser especialment brillant, la constància en la defensa i en el control del tauler li va donar marge per a construir una victòria solvent que servix d’impuls anímic abans de mesurar forces amb un dels grans d’Europa.
Les baixes han sigut un factor a tindre en compte en les últimes setmanes. Davant el Granada no van poder participar els exteriors Jean Montero, amb un colp a la mà, Kameron Taylor i Xabi López-Arostegui, els dos amb problemes musculars. Per al xoc davant Olympiacos, el cos tècnic maneja la possibilitat de recuperar a Montero i Taylor, mentres que el retorn de López-Arostegui s’antulla més complicat. La disponibilitat d’estos jugadors condicionarà les rotacions exteriors i la capacitat de l’equip per a mantindre un alt nivell d’energia durant tot el partit.
En el record més recent entre els dos equips en esta Eurolliga queda la victòria del València en la primera volta al Pireu. Llavors, el conjunt taronja, liderat per Darius Thompson i Nate Reuvers, es va imposar per 92-99 gràcies a un demolidor parcial de 16-32 en l’últim quart que va voltejar el marcador i va demostrar el seu caràcter competitiu en una de les pistes més dures del continent.
No obstant això, l’historial a València continua sent favorable a Olympiacos, que s’ha emportat la victòria en les seues huit visites al conjunt taronja. Trencar eixa ratxa negativa es presenta com un desafiament afegit per al València Basket, que confia en l’ambient del Roig Arena, en la solidesa mostrada durant gran part de la temporada i en la importància de l’objectiu en joc per a firmar un triomf que li permeta mirar amb més tranquil·litat el tram final de la fase regular.
