El València ha convertit la segona volta de LaLiga en un punt d’inflexió. Amb la seua victòria per 0-2 en el camp del Sevilla, l’equip suma ja 18 punts en les deu trobades disputats des del canvi de tornada, una xifra que supera els 17 punts que havia aconseguit en els dènou partits de la primera part del campionat.
El conjunt dirigit per Carlos Corberán ha construït esta reacció a partir d’una millora clara en resultats. En la primera tornada només va ser capaç d’aconseguir tres triomfs, acompanyats per huit empats i huit derrotes, una trajectòria que li va deixar molt prop de l’abisme classificatori. Aquella mala mitat inicial del curs es va traduir en 17 punts i en una perillosa presència en la zona baixa de la taula.
La segona volta, en canvi, mostra un perfil molt distint. El València suma ja sis victòries i quatre derrotes en els seus deu compromisos, sense empats, la qual cosa evidencia una proposta més agressiva quant a resultats: o gana o perd, però suma de tres en tres amb molta més freqüència. Eixe canvi de dinàmica li ha permés transformar una situació límit en una oportunitat per a mirar cap amunt.
Del descens a mirar a Europa
L’impuls actual ha tingut un efecte directe en la classificació. Al tancament de la primera volta, el València ocupava l’antepenúltima posició, en llocs de descens, i es trobava a només un punt de la salvació que llavors marcava el Mallorca. La inèrcia negativa posava al club en un escenari de preocupació constant per la permanència.
Amb els 18 punts sumats en esta segona volta, el panorama s’ha modificat per complet. L’equip de Mestalla se situa ara a set punts dels llocs de descens, una distància que li permet treballar amb major tranquil·litat i centrar-se més a consolidar el seu joc que en la urgència del resultat immediat. Eixa diferència reflectix l’impacte directe de les victòries recents, que han tingut un valor doble: allunyar a l’equip de la crema i, al mateix temps, reforçar la confiança del vestuari.
El canvi també s’aprecia en la part alta de la taula. El València, amb els seus actuals 35 punts, es col·loca a només tres de la Reial Societat, que ocupa la sèptim plaça. Eixe sèptim lloc, en funció de com concloguen altres competicions, podria arribar a atorgar un bitllet per a disputar tornejos europeus la pròxima temporada, de manera que el conjunt valencianista ha passat de defendre’s del descens a poder aspirar a un objectiu ambiciós.
Ratxa recent en la segona volta
El detall dels partits d’esta segona volta explica bé la transformació. Abans d’imposar-se al Sevilla, el València havia guanyat al Getafe a domicili (0-1), a l’Espanyol a casa (3-2), al Llevant fora (0-2), a Osasuna com a local (1-0) i a l’Alabés a Mestalla (3-2). Són triomfs molt diferents entre si, alguns ajustats i altres més solvents, però tots han contribuït a construir una línia ascendent en resultats.
En el costat contrari del balanç apareixen les quatre derrotes d’este tram: enfront del Betis (2-1), davant el Reial Madrid (0-2), contra el Vila-real (2-1) i davant l’Oviedo (1-0). Estes caigudes mostren que l’equip encara té marge de millora, però no han frenat la tendència general a l’alça. L’absència d’empats en esta segona volta subratlla que cada jornada s’ha resolt de manera clara per a l’un o l’altre costat, i el València ha sabut decantar més partits del seu costat que en la primera mitat del curs.
El resultat és un equip que ha canviat la seua perspectiva competitiva. De veure’s atrapat en la lluita per la salvació ha passat a barallar per acostar-se a Europa, recolzat en una segona volta en la qual ja ha sumat més punts que en tota la primera, i en la qual cada victòria reforça la sensació d’haver deixat arrere l’etapa més crítica de la temporada.



