El Vila-real ha posat fi a la seua mala ratxa i ha acabat amb l’invicte de l’Elx com a local amb un 1-3 treballat i eficaç. L’inici visitant, intens i vertical, ha decidit el derbi des de molt prompte i ha obligat al conjunt franjiverde a remar contracorrent la resta del partit.
Colp inicial del Vila-real
El pla dels grocs ha eixit a la perfecció des del primer minut: pressió alta, robatori i eixida ràpida. Ayoze va caçar una pilota a Febas i, en una transició neta, Mikautadze va habilitar a Moleiro perquè este definira creuat davant Iñaki Peña en el 6′. L’Elx, encara imprecís en la circulació, va encaixar un altre colp als 13′: Pépé va trencar per dins i va servir al propi Mikautadze, que va resoldre davant l’eixida del portera.
Amb 0-2 en un quart d’hora, el Vila-real va tindre el dol controlat i fins va poder sentenciar en una acció calcada que Comesaña no va encertar a convertir. L’Elx, per a recuperar sensacions, va apostar per la possessió i la paciència, assumint més riscos arrere per a acostar-se a Luiz Júnior.
La insistència local va tindre premi en el 29′. Martim Net va culminar una llarga jugada amb un tret creuat des de fora de l’àrea que va sorprendre el fique visitant. Eixe punt va reordenar l’escenari: l’Elx es va vindre a dalt, va moure la pilota de costat a costat i va generar arribades. Net va fregar l’empat de cap i Bigas va tirar ajustat al pal, mentres que Ayoze va respondre amb una rematada alta en l’altra àrea. El descans va arribar amb el Vila-real defenent baix i els il·licitans instal·lats prop de l’àrea rival.
L’Elx millora però no culmina
Després de la represa, un error de Affengruber va deixar només a Mikautadze, que va triar la vaselina i va enviar la pilota per damunt del travesser. Va ser un avís que el partit continuava obert: els locals van reprendre el comandament del joc, però a penes van inquietar a Luiz Júnior més enllà d’una cabotada forçada de Rafa Mir. El ritme va baixar respecte a la primera part i el dol es embarró després d’una disputa entre Febas i Comesaña que l’àrbitre va saldar amb grogues.
Marcelino va ajustar el pla amb Gerard Moreno i Oluwaseyi per a retindre l’avantatge i esperar espais. Amb el marcador i el rellotge en contra, l’Elx va estirar línies i va deixar metres a la seua esquena. El Vila-real, fidel a la idea de l’inici, va tornar a castigar-lo al contraatac: Pedraza va atacar l’espai i, en el 82′, va firmar el 1-3 que va sentenciar la nit. A partir d’ací, al conjunt franjiverde ja no li va quedar resposta i els visitants fins i tot van disposar d’opcions per a ampliar la renda.
La victòria ha tingut efectes clars: el Vila-real recupera confiança i eficàcia, mentres que l’Elx perd la seua condició d’invicte a casa en la jornada 18. L’explicació està en l’orde dels esdeveniments que va dibuixar la trobada: un doble colp primerenc que va obligar els locals a exposar-se, un tram de mitja hora brillant de l’Elx sense premi i, després del descans, un Vila-real més pragmàtic que va saber llegir cada fase.
Al final del xoc, Marcelino va resumir la posada en escena: ‘Hem encarat bé el partit i hem anat per ell’. En el costat contrari, Eder Sarabia va admetre el peatge de la mala arrancada: ‘Els primers 15 minuts ens han llastrat‘.
Gols: 0-1, m.6: Moleiro; 0-2, m.13: Mikautadze; 1-2, m.29: Net; 1-3, m.82: Pedraza. Incidències: 20.078 espectadors en el Martínez Valero i minut de silenci en memòria d’abonats morts. Àrbitre: Isidro Díaz de Mera, va amonestar a Valera, Bigas, Febas, Ayoze, Comesaña i Cardona.
