La majoria dels estudiants universitaris espanyols falla en diferenciar en xarxes socials notícies científiques verdaderes i falses. Així ho indica un estudi de les universitats de València i Oviedo publicat en la revista ‘Ensenyança de les Ciències’, que assenyala una bretxa important entre el consum massiu d’informació científica en internet i la capacitat real per a avaluar-la de manera crítica.
El treball constata que la reacció predominant davant les notícies analitzades és la incertesa. En alguns dels casos estudiats, fins a tres quartes parts de l’alumnat reconeix tindre dubtes en valorar si la informació és verdadera o falsa. Esta inseguretat no sols reflexa dificultats puntuals, sinó un patró generalitzat que afecta estudiants que ja es troben en etapes avançades de la seua formació acadèmica.
Els investigadors conclouen que és necessari reforçar l’alfabetització científica i mediàtica de l’alumnat. Consideren que millorar la comprensió de com es genera el coneixement científic i com es difon en els mitjans ajudaria els estudiants a identificar millor quines informacions són fiables, quins indicis conviden a desconfiar d’una notícia i quin paper juguen les fonts i el context en la credibilitat del contingut.
Metodologia i notícies analitzades
L’estudi es va desenrotllar a partir d’una enquesta a 221 estudiants universitaris. A cada participant se li van presentar quatre notícies de temàtica científica difoses en xarxes socials, algunes basades en fets reals i altres completament falses. L’objectiu era observar no sols si encertaven, sinó també com valoraven el seu propi grau de seguretat.
Els universitaris havien d’indicar si consideraven que cada notícia era verdadera o falsa i especificar si responien amb seguretat o amb dubte. Esta doble exigència va permetre diferenciar entre errors fruit de la desinformació i situacions en les quals l’alumnat reconeix les seues limitacions per a jutjar la veracitat del contingut.
L’equip investigador va analitzar les respostes mitjançant tècniques estadístiques comparatives per a identificar patrons en els encerts, els errors i els criteris utilitzats per l’alumnat en valorar la credibilitat de les informacions científiques. A partir d’estes dades, es van poder detectar tendències comunes, com la desconfiança excessiva davant algunes notícies reals o la persistència de creences poc fonamentades quan la informació resulta cridanera.
Entre els exemples utilitzats, una notícia verdadera sobre el descobriment d’una mòmia infantil en el desert de Atacama va ser considerada falsa o dubtosa pel 64,3% de l’alumnat. És a dir, quasi dos de cada tres estudiants van desconfiar d’una informació correcta o no es van sentir capaces d’assegurar la seua veracitat, la qual cosa posa de manifest una tendència a sospitar de continguts que semblen extraordinaris encara que estiguen recolzats per dades.
Una cosa similar va ocórrer amb una altra informació real sobre la reducció del forat de la capa d’ozó, que va ser identificada de manera incorrecta per més de la mitat dels participants. Estos resultats suggerixen que, quan una notícia contradiu percepcions prèvies sobre problemes ambientals o avanços científics, una part important de l’alumnat tendix a qüestionar-la, fins i tot si està basada en evidències.
En el cas de la notícia verdadera sobre el risc d’impacte d’un asteroide i els plans de la NASA per a previndre’l, el 48,4% de l’estudiantat també va fallar o va dubtar en la seua valoració. Esta xifra reflectix que quasi la mitat dels enquestats no va saber reconéixer la fiabilitat d’una informació referida a una agència científica de referència, la qual cosa apunta a una dificultat per a usar les fonts com a criteri sòlid de credibilitat.
En canvi, la notícia falsa sobre el suposat descobriment d’un alienígena a Egipte va ser identificada correctament per la majoria de l’alumnat, amb un 83,7% d’encerts. No obstant això, encara un 16,3% va considerar que podia ser verdadera o probablement verdadera. Encara que la majoria va detectar el caràcter inversemblant del contingut, el percentatge restant mostra que una minoria significativa continua atorgant crèdit a informacions clarament sensacionalistes quan circulen en xarxes socials.
En conjunt, els resultats de l’estudi indiquen que molts universitaris es mouen entre la desconfiança excessiva cap a algunes notícies científiques reals i l’acceptació parcial de continguts falsos o poc versemblants. Esta combinació de dubtes i errors reforça la necessitat d’integrar de forma més sistemàtica l’alfabetització científica i mediàtica en la formació universitària, perquè els futurs professionals desenrotllen ferramentes crítiques que els permeten enfrontar-se amb major solvència a l’allau d’informació que reben diàriament en xarxes socials.
