Paolo Galbiati, tècnic del Kosner Baskonia, va subratllar que la classificació per a la final de la Copa del Rei va arribar des de la defensa, especialment en una última habitació en el qual el seu equip va tancar el cércol i va jugar amb màxima concentració. ‘Estàvem en el fang en el primer quart i el mateix en l’últim període. M’ompli el cor d’alegria perquè la nostra defensa ha sigut increïble, estic feliç i vull subratllar-la. La defensa ha sigut increïble amb només una sessió de vídeo. Estic content per com hem estat centrat’, va recalcar, posant l’accent en el treball col·lectiu.
Un pla basat en la defensa
L’entrenador va explicar que el seu equip va resistir un partit espés i físic, de ritme baix, en el qual cada possessió va importar. En eixe context, va valorar que els seus jugadors van mantindre el cap fred i van prioritzar tancar línies de passada, carregar el rebot i protegir el cércol per a desactivar els avantatges del rival.
Galbiati va destacar la irrupció de Mamadi Diakité com a factor diferencial en la pintura. ‘Ha canviat tots els tirs del Barça i ha ficat eixe últim tap amb dos mans’, va descriure. Va afegir la seua satisfacció pel camí de l’interior: ‘Estic molt content per ell, ha patit i té una història darrere. És un home increïble. S’ho mereix al 100%’. El seu impacte, més enllà de les accions visibles, es va notar en com va condicionar les decisions del tirador i va tancar la zona.
L’italià no va ocultar que el Barça li va plantejar un examen majúscul. ‘El Barça ha jugat un partit defensiu tremend, ens han impedit jugar el nostre estil amb una defensa del playoff. Ens ha obligat a jugar molt lluny de la canastra’, va admetre. Eixe plantejament va forçar a Baskonia a viure lluny del cércol i a ajustar el seu llibret, prioritzant paciència i selecció de tir per a no precipitar-se.
Mirant a la trajectòria recent, Galbiati va recordar que arribar a una final era ‘un somni‘ a principis de curs. ‘Vam córrer el risc de no estar en la Copa però tot va canviar a Màlaga quan guanyem amb nou jugadors i comencem una ratxa que ens ha permés estar i com a caps de sèrie. L’inici va ser dramàtic però l’equip competia’, va rememorar, subratllant com la inèrcia positiva va enfortir al vestuari i va consolidar hàbits competitius.
Sobre la final davant el Reial Madrid, va avisar de la profunditat del rival: no és ‘sol Hezonja’, sinó un bloc amb ‘dotze fenòmens’ que exigix atenció permanent en cada aparellament i en cada rotació. També va tindre paraules d’admiració per a Sergio Scariolo, amb qui va coincidir a Milà: ‘Jo era entrenador de juvenils i ell entrenava al Milà. Per a mi és un dels tres millors entrenadors de la història del bàsquet europeu. Quan acabe la seua carrera, serà recordat com un entrenador increïble’.
