La Guàrdia Civil ha posat èmfasi en l’absència d’avisos per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) durant la crescuda exponencial que va patir la rambla de Poio la vesprada del 25 de juliol de 2025, en plena DANA. El primer reporte d’increment significatiu del cabal no es va enviar fins a les 18.43 hores, quan l’aigua ja havia aconseguit un nivell extraordinari de 1.683 metres cúbics per segon.
Esta dada prové d’un ampli informe de 220 pàgines elaborat per la Guàrdia Civil i remés a la magistrada instructora de la causa penal sobre la DANA. En el document s’evidencia que no va haver-hi comunicació ni avisos per part de la CHJ des de l’inici de la crescuda, registrada des de les 16.15 hores, la qual cosa suggerix una falta de control sobre el sistema de registre hidràulic just en el moment crític.
A més de l’anàlisi de la informació oficial, l’informe arreplega les anomenades ciutadanes al 112, que van alertar de desbordaments hores abans del missatge oficial d’alerta enviat a les 20.11 hores. Este panorama demostra una desconnexió entre la situació real d’emergència i la informació oficial transmesa.
L’informe de la Guàrdia Civil també ressalta que, encara que la CHJ requeria que les alertes de superació de llindars es validaren manualment per tècnics, eixa petició no es va complir dins del termini i en la forma corresponent. Va ser sol a última hora de la vesprada quan es van notificar a les autoritats el sobrepasse dels llindars de cabal 1, 2 i 3, confirmant una crescuda ràpida i perillosa.
El Centre d’Emergències, malgrat comptar amb dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i les anomenades al 112, va mancar d’informació oportuna sobre la magnitud de la DANA, dificultant la gestió de la catàstrofe.
Anomenades ciutadanes, primer senyal d’alerta
Les comunicacions realitzades per ciutadans eixe dia al 112 van oferir un panorama clar i greu. En diferents municipis va haver-hi alertes prèvies a la comunicació oficial. Per exemple, a Requena la primera crida es va produir a les 12.30 hores, a Utiel a les 14.10, i a Turís a les 16.30 hores. En localitats com Algemesí, Riba-roja o Chiva, les alertes van arribar entre les 18.20 i les 18.50 hores, abans del missatge És-Alert.
Paiporta, epicentre de la catàstrofe, va registrar 162 crides, sent 130 sol·licituds de rescat. La primera alerta sobre el desbordament del Pedrís data de les 18.32 hores, que va marcar l’inici de la tragèdia.
Impacte humà i territorial
L’informe també detalla les pèrdues humanes per la DANA: dels 228 morts en total, 192 van morir en municipis del llit del barranc de Poio, la qual cosa representa la gran majoria. Altres comarques també van ser afectades, amb 15 decessos en el llit del Magre, 10 en l’Albufera i 8 al Túria.
Municipis com Paiporta (46 morts), Catarroja (21), i la pedania valenciana de La Torre (16 morts) van ser els més afectats. Ciutats pròximes com Alfafar, Sedaví, Massanassa, Picanya, Torrent i Benetússer també van registrar un nombre elevat de víctimes.
Este informe no sols apunta a la magnitud de la tragèdia, sinó que qüestiona l’actuació de les entitats responsables del control hídric i la gestió d’alertes durant esta emergència, evidenciant la necessitat d’enfortir els protocols d’avís i resposta davant fenòmens meteorològics extrems a València i la seua àrea metropolitana.
