Guido Rodríguez s’ha convertit en un dels grans referents del València en la segona volta de LaLiga. El migcampista argentí ha assumit el comandament del joc en el centre del camp i, sota la seua direcció, l’equip ha mostrat una versió més sòlida i competitiva que en la primera part del campionat, quan encara no formava part de la plantilla.
Als seus 31 anys, el campió del món va arribar al València en el mercat d’hivern amb un contracte fins a final de temporada, procedent del West Ham. El club buscava reforçar una zona clau com el centre del camp i la resposta ha sigut immediata: en tot just dos mesos, Guido s’ha assentat com a titular indiscutible per a Carlos Corberán, que ha trobat en ell l’equilibri que necessitava entre contenció i eixida de pilota.
Impacte immediat en l’onze de Corberán
Des del seu debut, Guido ha sigut titular en cinc dels set partits disputats en Lliga. Només va començar com a suplent en els dos primers partits, una gestió habitual quan un jugador arriba a la meitat de temporada i necessita adaptar-se al ritme de l’equip. En la resta de partits ha disputat els 90 minuts complets, amb l’única excepció de la seua primera titularitat, en la qual va ser substituït en el minut 88, la qual cosa mostra la confiança plena del cos tècnic en la seua capacitat física i competitiva.
El seu rendiment es va veure especialment reflectit en el dol davant el Sevilla, un dels seus millors partits des de la seua arribada. Segons les dades de portals especialitzats en estadístiques, Guido va ser triat jugador del partit: va completar 35 de 45 passes intentats, un volum que demostra que gran part del joc va passar per les seues botes, i es va imposar en l’apartat defensiu amb nou rebutjos i deu recuperacions de pilota.
A més de les seues xifres amb pilota, l’argentí va dominar els dols individuals, un aspecte clau per a un migcampista. Va guanyar tots els seus enfrontaments tant en el sòl, amb sis dols guanyats, com en el joc aeri, amb dos dols més, i va acumular defensives dotze contribucions defensives entre entrades, intercepcions i ajudes. També es va deixar veure en atac, amb dos tirs i dos rematades del rival bloquejats, la qual cosa evidencia la seua presència en les dos àrees.
El mateix Carlos Corberán va subratllar després del Sevilla-València el pes que han tingut les incorporacions hivernals i, especialment, la influència de Guido. El tècnic va destacar que els fitxatges han aportat una cosa especial a l’equip i que l’argentí compta amb molta experiència i pòsit, atributs que expliquen la carrera que ha construït. Va recordar a més que el jugador tenia moltes ganes de vindre a ajudar al València, una implicació que s’està traduint en rendiment sobre la gespa. No obstant això, va evitar pronunciar-se sobre una possible renovació en insistir que les decisions sobre fitxatges corresponen al club i que el seu paper es limita a oferir valoracions esportives.
Guido també ha expressat la seua satisfacció de moment que viu a Mestalla. En declaracions al club va assegurar que està molt content perquè volia jugar i vindre a gaudir, alguna cosa que està aconseguint al costat dels seus companys, en el club i a la ciutat. Eixa sensació de confort personal i professional sol ser clau perquè un futbolista rendisca al màxim en un període tan curt d’adaptació.
En el col·lectiu, l’arribada del migcampista coincidix amb un escenari més estable per al València en la classificació. L’equip ha aconseguit l’aturada de seleccions en la dotzena posició amb 35 punts. Es manté a set punts de la zona de descens, una distància que permet treballar amb menys urgències, i al mateix temps se situa a només sis punts de la sexta plaça que ocupa el Celta de Vigo, el seu pròxim rival, i a tres de la sèptima posició, que podria obrir la porta a competicions europees.
En este context, s’ha obert un debat entre l’afició i l’entorn sobre quin ha de ser l’objectiu del València en el tram final de temporada: assegurar la permanència com més prompte millor o aspirar a llocs europeus. Guido Rodríguez ho té clar i el seu missatge ha sigut coherent des del primer dia. En la seua presentació ja va defendre que, per la situació de l’equip en la taula, estava tan prop de mirar cap avall com cap amunt, i que el més important era fixar la mirada en la part alta. objectiu
Després de la victòria davant el Sevilla, l’argentí va insistir en eixa idea en els micròfons de Movistar. Va recordar que, quan va arribar, veia a l’equip en un punt intermedi entre el perill i la il·lusió, i que per això considerava fonamental mirar cap amunt. Va subratllar que el grup l’està demostrant en el camp, encara que va reconéixer que hi ha moments en els quals l’equip juga millor i altres en els quals toca patir més. Així i tot, va defendre que la mentalitat ha de ser sempre la mateixa: mirar cap amunt i avançar partit a partit.
La figura de Guido Rodríguez s’ha convertit així en un element clau no sols des del punt de vista tàctic, com a organitzador i ancora del centre del camp, sinó també en el pla anímic. La seua experiència, el seu rendiment immediat i el seu discurs ambiciós encaixen amb un València que busca estabilitat, competir amb regularitat i tornar a situar-se prop dels llocs que donen accés a Europa.
