El món del periodisme es vist de dol amb la partida de José María Carrascal, qui ens va deixar a l’edat de 92 anys. La seua defunció, anunciat pel diari ABC, on va exercir com a columnista fins als seus últims dies, marca la fi d’una era en la comunicació espanyola. Carrascal, l’última columna del qual va ser publicada dimarts passat, estava a les portes de celebrar el seu 93é aniversari este 8 de desembre.
|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
José María Carrascal es va convertir en un nom familiar en tota Espanya durant la dècada dels 90. El seu rostre, sempre present en els informatius d’Antena 3, es va associar amb la credibilitat i el rigor periodístic. Però la seua carrera va ser molt més que la seua presència en la televisió nacional; Carrascal va ser un home de món, exercint com a corresponsal a Alemanya i els Estats Units, i un analista agut de l’actualitat política.
La seua ploma, sempre lúcida i compromesa, no sols va informar sinó que també va formar a generacions d’espanyols. Carrascal no es va limitar a ser un espectador de la història, sinó que va participar activament en la seua narració, aportant la seua visió crítica i educada en cadascun dels seus escrits i aparicions televisives.
El periodista va rebre nombrosos premis, incloent-hi el Nadal i el Ciutat de Barcelona per la seua novel·la “Groovy”. Altres honors inclouen el Premi Marià de Cavia i el d’Antena d’Or de Televisió. En 1992, ho van nomenar Periodista de l’Any i en 2021, va rebre el prestigiós Premi Lucca de Tena.
La defunció de Carrascal ressona en el periodisme espanyol
La notícia de la seua defunció ha ressonat en totes les esferes de la societat espanyola. Des de col·legues periodistes fins a lectors habituals que van créixer escoltant la seua veu i llegint els seus articles. Carrascal no sols va deixar un buit en el periodisme, sinó també en el cor d’aquells que valoren la informació veraç i l’anàlisi profunda.
En un món on la immediatesa de la informació sovint compromet la seua profunditat, Carrascal es va mantindre com un far d’integritat. El seu compromís amb la veritat i la seua habilitat per a comunicar-la de manera clara i accessible el van convertir en un dels grans de la seua professió.
Com a escriptor, Carrascal també va deixar la seua petjada en la literatura espanyola. La seua novel·la “Groovy” és un reflex de la seua versatilitat i la seua capacitat per a capturar l’essència d’una època. Però més enllà dels premis i els reconeixements, la qual cosa veritablement perdura és el respecte i l’admiració que va suscitar entre aquells que van tindre el privilegi de conéixer-lo i aprendre d’ell.
José María Carrascal serà recordat no sols per la seua contribució al periodisme i la literatura. Si no també per la seua humanitat i la seua incansable cerca de l’excel·lència. La seua partida és un recordatori de la importància de la premsa en la societat i del paper que juguen els periodistes en la formació de l’opinió pública. El seu llegat perdurarà, inspirant a futures generacions de comunicadors a perseguir la veritat amb la mateixa passió i dedicació que ell va demostrar al llarg de la seua il·lustre carrera.
