El president de Mercadona ha assegurat que ‘no és problema per a un empresari pagar molts impostos‘, perquè se senten ‘orgullosos de fer-ho’, i que ‘el problema és com es gestionen’. Amb este missatge ha obert una intervenció centrada en el paper de l’empresa en la societat i en la responsabilitat dels qui la lideren.
Ha inaugurat la quarantena edició del congrés de Aecoc, celebrada en el Roig Arena, amb una conferència titulada ‘L’orgull de ser empresari’, en la qual ha animat a l’audiència a ‘eixir de l’armari, a ser referents‘ i a reivindicar la seua contribució. ‘Som els que movem el món’, ha proclamat, convidant a preguntar-se què poden fer per Espanya abans que què pot fer Espanya per ells.
Impostos i gestió
En el seu plantejament, ha insistit que els beneficis són un mitjà i no un fi: ‘Tindre beneficis és indispensable per a un empresari, però no pot ser el seu principal propòsit, no és sa, però és l’única manera de satisfer al treballador, de reinvertir, i per això hem de sentir-nos orgullosos i ser referents en la societat civil’. En lligar fiscalitat, reinversió i servici, ha traslladat la idea que el debat no és la quantia dels tributs, sinó l’eficiència i transparència amb què s’administren per a generar resultats tangibles en la ciutadania i en el teixit productiu.
També ha mirat a l’últim any per a referir-se a la dana que va arrasar part de València el 29 d’octubre de 2024: ‘Fa un any ens sentim desemparats’. ‘Fins on jo sé, va ser un fenomen natural que no es va saber dir… però el que pitjor és que després ens sentim desemparats’. A partir de les imatges de milers de voluntaris netejant zones negades i la d’un perruquer treballant al carrer, ha explicat que va nàixer el moviment Alçem-es (alcem-nos) per a canalitzar ajuda directa: es van repartir 8.000 euros a 4.000 empresaris, prop de 35 milions d’euros, amb l’única condició de reobrir els seus negocis. ‘Va haver-hi nou persones que, després d’haver cobrat eixa ajuda, la van retornar perquè no anaven a obrir. La gent és molt honrada’, ha subratllat, com a exemple de corresponsabilitat i ètica.
Aecoc i la cultura del client
Ha elogiat a Aecoc, de la qual ha dit que ‘caldria inventar-ho si no existira’, i ha recordat assoliments sectorials com el palet estandarditzat de 80×120 o la implantació del codi de barres. Al seu juí, el valor de l’associació residix a ‘mantindre l’equilibri inestable’ entre fabricants i distribuïdors i ‘continuar discutint com fer les coses tan bé com siga possible per al país’.
Des d’eixa òptica, ha defés un orde clar de prioritats dins de l’empresa: ‘la missió d’una empresa és satisfer, per este orde, al cap (client), treballador, proveïdor, societat i capital’. Este marc, ha explicat, permet orientar les decisions quan sorgixen conflictes. ‘El cap per a mi és el client, té el poder sobre la vida o la mort d’una empresa. Vol que li ompliguem el budell, neteja personal i de la llar, però des del nostre punt de vista el que vol és seguretat alimentària, qualitat, servici, assortiment i pressupost’.
Sobre la proposta de valor, ha recalcat: ‘Nosaltres, a més, volem que el client encerte, no volem tindre tots els productes del mercat, sinó que hem de seleccionar el millor per al cap, i per a aconseguir-lo hem de tindre interproveïdors de confiança, que siguen especialistes en el que fan’.
El futur de la companyia ha quedat definit per tres vectors. Primer, ‘continuar complint amb el treball rutinari de ser ‘totaler’ radical, al costat dels interproveïdors’, és a dir, perseverar en un model recolzat en la consistència operativa i en socis especialitzats. Segon, prosseguir l’expansió a Portugal, un mercat que, ha advertit, ‘no mirem d’igual a igual i no es tracta com mereix’. I tercer, créixer en l’àrea de ‘llest per a menjar’, convençut que, com ha reiterat, ‘a mitat de segle no hi haurà quasi cuines a les cases’.
A mode de tancament, ha insistit que, si ‘les nostres rebesàvies hagueren tingut la tecnologia que tenim ara tampoc hagueren cuinat’. Per a ell, el progrés arriba ‘gràcies a la societat civil’, i ‘cada dia es viu millor’.