El president de Mercadona, Juan Roig, ha defés que no és un problema per als empresaris pagar molts impostos, dels quals es diuen orgullosos, i ha posat l’accent en com es gestionen els recursos públics.
Roig ha inaugurat la quarantena edició del congrés de gran consum de Aecoc en el Roig Arena de València amb una conferència titulada ‘L’orgull de ser empresari‘, en la qual ha animat a l’auditori a ‘eixir de l’armari, a ser referents’ i ha subratllat: ‘Som els que movem el món’. Ha instat a preguntar-se què poden fer per Espanya abans d’esperar què pot fer Espanya per ells.
En la seua intervenció ha remarcat que ‘tindre beneficis és indispensable per a un empresari, però no pot ser el seu principal propòsit, no és sa’. Ha precisat que el benefici és el mitjà per a ‘satisfer al treballador’ i reinvertir, d’ací ve que, al seu juí, l’orgull empresarial haja d’anar acompanyat de responsabilitat amb la societat civil.
Impostos i propòsit empresarial
Sobre la fiscalitat, ha insistit que ‘no és problema per a un empresari pagar molts impostos’ i que ‘el problema és com es gestionen’. En lligar esta idea amb la seua apel·lació a la iniciativa privada, ha suggerit centrar el debat en l’eficàcia del gasto i en la qualitat dels servicis que reben ciutadans i empreses a canvi d’eixe esforç contributiu.
També ha definit l’orde de prioritats que, segons ha dit, guia les decisions en l’empresa: ‘satisfer, per este orde, al cap (client), treballador, proveïdor, societat i capital’. ‘El cap per a mi és el client, té el poder sobre la vida o la mort d’una empresa’, ha afirmat. Segons ha detallat, eixe client vol ‘seguretat alimentària, qualitat, servici, assortiment i pressupost’, més enllà que busque omplir el rebost i el lavabo de la llar.
Amb eixa lògica, ha defés que Mercadona ‘no vol tindre tots els productes del mercat’, sinó seleccionar ‘el millor per al cap’, secundant-se en interproveïdors de confiança ‘que siguen especialistes en el que fan’. Es tracta, ha explicat, d’ajudar el client a encertar en la seua compra i simplificar l’elecció sense renunciar a la qualitat.
Resposta a la dana i plans de futur
En al·ludir a la dana que va arrasar part de València el 29 d’octubre de 2024, ha reconegut: ‘Fa un any ens sentim desemparats’. ‘Fins on jo sé, va ser un fenomen natural que no es va saber dir… però el que pitjor és que després ens sentim desemparats’, ha lamentat. Les seues paraules han apuntat tant a la magnitud de l’episodi com a la sensació de falta d’acompanyament posterior.
Ha explicat que li van inspirar les imatges de milers de voluntaris netejant zones negades i, en particular, la d’un perruquer treballant al carrer. ‘Això va inspirar el moviment Alçem-es (alcem-nos)’, a través del qual, ha recordat, es van repartir ajudes de 8.000 euros a 4.000 empresaris (al voltant de 35 milions d’euros) amb l’única condició de reobrir els seus negocis. ‘Va haver-hi nou persones que, després d’haver cobrat eixa ajuda, la van retornar perquè no anaven a obrir. La gent és molt honrada’, ha destacat.
En el pla sectorial, ha elogiat a Aecoc, de la qual ha dit que ‘no hi ha millor associació de fabricants i distribuïdors’, i ha citat fites com el palet estandarditzat de 80×120 o l’ús dels codis de barres. Ha advocat per ‘mantindre l’equilibri inestable’ que caracteritza a l’associació i per ‘continuar discutint com fer les coses tan bé com siga possible per al país’.
Respecte al futur de Mercadona, ha fixat com a objectius ‘continuar complint amb el treball rutinari de ser ‘totaler’ radical, al costat dels interproveïdors’, prosseguir l’expansió a Portugal —un país que, ha advertit, ‘no mirem d’igual a igual i no es tracta com mereix’— i créixer en l’àrea de ‘llest per a menjar’. Sobre esta última, ha reiterat la seua convicció que ‘a mitat de segle no hi haurà quasi cuines a les cases’. ‘Si les nostres rebesàvies hagueren tingut la tecnologia que tenim ara tampoc hagueren cuinat. La humanitat ha avançat gràcies a la societat civil, i cada dia es viu millor’, ha conclòs.