Baskonia es va imposar al FC Barcelona en les semifinals de la Copa del Rei disputades a València i va posar el focus en el grup. Rodions Kurucs va destacar que el triomf va arribar per la via del joc coral i l’absència de protagonismes, una idea que va recórrer el vestuari després de la passada a la final.
‘Jo estic bé, però no estic preocupat per mi. L’equip ha guanyat i això és l’important. Passa el mateix amb Markus Howard, que malgrat no estar mostrant el seu millor joc està fent costat al seu company i eixa és la nostra clau. No tenim egos i juguem junts’, va explicar l’aler letó, reforçant la prioritat del col·lectiu per damunt de la lluentor individual.
Kurucs també va posar l’accent en l’execució del pla de partit i en la resposta arrere. ‘Hem fet tot el que hem treballat en els entrenaments i hem fet un esforç increïble en defensa amb moltíssima energia. Els aficionats també ens han donat moltíssim’, va apuntar, lligant el rendiment defensiu amb l’empenyiment de la graderia.
Defensa i energia fins al final
L’interior Mamadi Diakite va definir el xoc com ‘una batalla’ per l’exigència i el nivell del rival. ‘Va ser un partit tremend amb el Barcelona. Ells tenen grans jugadors i ho han donat tot en la pista. Ha sigut una gran batalla‘, va valorar, subratllant que l’intercanvi físic i mental va exigir precisió en cada possessió.
Diakite va firmar, a més, l’acció que va marcar el desenllaç: un tap que va evitar la canastra de l’empat amb només 7 segons per jugar. ‘Va ser una jugada important i vaig haver de fer tot el possible per intentar detindre-ho. Tots ens hem esforçat molt i tots volíem arribar a la final’, va explicar. La intervenció, que va segellar l’avantatge, va simbolitzar el compromís col·lectiu en les ajudes i la concentració per a tancar el rebot i el partit.
Amb este triomf, Baskonia es va classificar per a la final de la Copa del Rei recolzat en una idea simple i efectiva: disciplina defensiva, solidaritat en l’esforç i un vestuari sense egos. Kurucs i Diakite van coincidir que eixa combinació, al costat de l’impuls de l’afició, va resultar determinant per a superar a un Barça amb talent, imposant el ritme i protegint cada possessió en els minuts decisius.
