La salut mental a Espanya mostra un augment preocupant en els quadres depressius després de la pandèmia, amb la Comunitat Valenciana com la regió més afectada. En 2023, el 20,2% de la població valenciana patia depressió greu activa, més del doble que la mitjana nacional del 8%, segons l’última Enquesta de Salut publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Este increment destaca especialment en comparació amb altres comunitats autònomes, on Balears i Madrid van registrar percentatges significativament menors, amb un 8,93% i 8,62% respectivament. Estes dades evidencien un impacte desigual de la pandèmia sobre la salut mental regional.
A nivell nacional
El 14,6% dels ciutadans majors de 15 anys presenten algun tipus de quadre depressiu, xifra que ha augmentat un 3,7% des de l’any 2020. Els casos més severs de depressió van créixer encara més, amb una pujada de 5,5 punts percentuals, aconseguint al 8% de la població.
Impacte per grups d’edat
La depressió afecta amb major intensitat als majors de 65 anys, registrant una prevalença del 10,5%, sis punts percentuals més que en 2020. El grup d’edat de 25 a 64 anys també va mostrar un augment notable, passant del 2% al 7,5% en quadres depressius greus.
Efectes en els joves
Els jóvens de 15 a 24 anys no estan exempts d’este problema. En este segment, les taxes de depressió greu van pujar de l’1% al 5,9% en tres anys, la qual cosa revela un impacte significatiu en la salut mental de les generacions més jóvens.
Altres quadres depressius
Altres quadres depressius seguixen una tendència similar, amb prevalences més altes en els majors de 65 anys (9% enfront del 3,3% en 2020). També es van incrementar els casos en adults de 25 a 64 anys i jóvens de 15 a 24 anys.
Distribució geogràfica i desigualtats
Regles afectades
Des del punt de vista geogràfic, a més de la Comunitat Valenciana, destaquen Galícia, La Rioja i Canàries pel seu percentatge elevat en altres quadres depressius, amb xifres del 9,67%, 8,22% i 8,11% respectivament.
Desigualtat per sexe
La desigualtat per sexe és notable: les dones patixen quadres depressius amb major freqüència que els hòmens, especialment en els casos severs (9,52% enfront de 6,35%).
Ocupació i depressió
L’ocupació també influïx en la incidència de la depressió. Les persones amb incapacitat per a treballar presenten la major prevalença (28,41% en quadres greus i 13,72% en altres quadres), seguides per aturats i persones dedicades a labors de la llar.
Lloc d’origen
Finalment, respecte al lloc d’origen, no s’observen grans diferències: el 8,1% dels nascuts a Espanya i el 7,3% d’estrangers van registrar depressió severa. En quadres menys greus, els nadius també superen lleugerament als estrangers.
Estes dades evidencien la necessitat d’enfocar polítiques públiques en atenció a la salut mental, especialment en regions i grups de població més vulnerables.
