El subdirector general d’Emergències de la Generalitat Valenciana, Jorge Suárez, ha explicat en el Congrés que la DANA d’octubre de 2024 ha deixat obert un debat de fons sobre el model de gestió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i la conveniència que funcione amb un comandament exclusivament tècnic, sense presència de càrrecs polítics en la presa directa de decisions.
Suárez ha recordat que les mesures que s’acorden en el Cecopi afecten un volum molt ampli de població i ha admés que, per eixe impacte, no és senzill limitar tot el procés a decisions tècniques. Malgrat això, ha insistit que la discussió sobre si avançar cap a un model absolutament tècnic està damunt de la taula i s’està plantejant en els òrgans responsables de la gestió d’emergències.
Responsabilitats tecnicas i politicas en la DANA
Els diputats de la comissió d’investigació sobre la DANA han centrat bona part de les seues preguntes a la frontera entre les responsabilitats polítiques i tècniques durant l’episodi d’octubre de 2024. Especialment, s’han interessat per com es van prendre les decisions en la reunió del Cecopi i quin marge van tindre els tècnics enfront dels càrrecs polítics presents.
Suárez ha explicat que, durant aquella jornada, l’atenció del Cecopi es va centrar primer en la zona de Requena i Utiel i, posteriorment, en la presa de Forata. Eixa concentració d’esforços, ha dit, va segrestar fins a les 19.15 hores d’eixe dia la visió global sobre l’afecció en la resta de la província de València, la qual cosa va dificultar una avaluació més primerenca de l’abast real de l’episodi.
En una comparació plantejada pel diputat popular Óscar Clavell, el subdirector d’Emergències ha assenyalat que, si es mesura l’atenció de zero a cent, la presa de Forata va arribar a absorbir en algun moment el 200% dels recursos i el focus del Cecopi. Ha descrit un centre d’Emergències treballant al 400%, amb personal que seguia protocols ja establits per a unes certes actuacions, però ha subratllat que hi ha decisions que l’adreça tècnica mai adopta per si sola, com un confinament generalitzat, l’enviament d’una alerta massiva o l’activació de la UME, que sempre requerixen autorització superior.
Preguntat per si un enviament més primerenc del sistema d’alertes és-Alert hauria salvat vides, Suárez ha reconegut que no el pot saber ni connectar de manera directa amb el resultat final. Tampoc ha volgut ser categòric sobre si l’és-Alert es va llançar amb retard, en assenyalar que ara s’està analitzant a posteriori i que no pot jutjar-ho de manera categòrica.
Suárez ha apuntat que van intervindre diversos factors i que possiblement no va haver-hi consciència de la verdadera gravetat de la situació mentres es desenrotllaven els fets. Sobre si les conseqüències de la DANA han d’atribuir-se principalment als responsables polítics o als tècnics, s’ha mostrat igual de prudent i ha considerat que seria una simplificació carregar les culpes només en un àmbit.
En relació amb el moment en què el expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, es va incorporar al Cecopi, el subdirector ha assenyalat que no li correspon a ell valorar si eixa arribada es va produir massa tard, deixant clar que eixe juí competix a uns altres.
Durant la seua compareixença, Suárez ha analitzat també el paper de la informació subministrada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’Agència Estatal de Meteorologia. Ha defés que, per descomptat, disposar únicament de dades en brut sense una interpretació clara limita la capacitat de decisió en un context d’emergència. En este sentit, ha assenyalat que es va generar una falsa sensació de seguretat a partir d’un correu que indicava que el cabal del barranc de Poio tenia tendència descendent, missatge que va influir en la percepció del risc.
Respecte al contingut de l’és-Alert, el subdirector ha reiterat les explicacions que ja havia donat davant la jutgessa de Catarroja. Ha recordat que es van redactar diferents versions del missatge i que es van eliminar les referències al confinament de la població i a la recomanació de pujar a zones altes. Segons ha exposat, en el Cecopi es va debatre el temor a provocar un alarmisme excessiu o un possible efecte estampida, així com la conveniència d’avisar primer als alcaldes abans de llançar l’alerta a la ciutadania.
Suárez ha reconegut que en el Cecopi no va estar damunt de la taula la dada concreta de l’augment del cabal en el barranc de Poio durant les hores crítiques. Ha admés que, evidentment, eixa informació hauria d’haver arribat a la taula de coordinació i ha plantejat dos possibilitats: o bé no va arribar, o bé no es va arribar a analitzar amb la profunditat necessària en eixe moment.
El responsable d’Emergències ha relatat que, ja en la primera nit després de la DANA, tenia la seguretat absoluta que s’havien produït defuncions, encara que mai hauria imaginat la xifra final de 230 morts. Ha reconegut que els tècnics no van ser conscients del verdader impacte mentres es desenrotllava l’emergència i ha resumit que va fallar la capacitat de ser conscients de la magnitud real de l’episodi.
En la seua intervenció, ha afirmat que, mirant en retrospectiva, es podrien haver fet mil coses abans, durant i després de l’episodi, i ha admés que el sistema nacional de Protecció Civil no estava preparat per al que va ocórrer. Ha afegit que tots els tècnics del centre d’Emergències se senten afectats pel succeït i que haurien volgut poder fer qualsevol cosa que haguera reduït el mal.
Suárez ha advertit que les emergències són cada vegada més complexes i que la societat viu en un territori de risc, la qual cosa obliga a reforçar múltiples àmbits de treball. Ha defés que cal adaptar-se a nous tipus d’emergències derivades del canvi climàtic i que eixa adaptació ha de traduir-se en millores tant en la prevenció com en l’anàlisi de la informació i en els sistemes de resposta.
Segons ha exposat, es pot i s’ha d’actuar amb antelació, dissenyant mecanismes que permeten reaccionar encara que semblen sobredimensionats o estiguen llargs períodes sense activar-se. Al seu juí, cal assumir que estos dispositius a vegades romandran aturats, però han d’estar sempre preparats per a quan es necessiten i orientar-se a analitzar els incidents en el seu conjunt, i no sols el volum de crides que rep el sistema.
