La maledicció de l’amfitrió de la Copa del Rei de bàsquet s’ha tornat a complir enguany i ja encadena 24 edicions seguides sense campió local. El València Basket, organitzador del torneig, va perdre en la primera semifinal disputada en el Roig Arena davant el Reial Madrid per 106-108, un desenllaç ajustat que va evidenciar que el factor pista no ha bastat per a inclinar la balança.
El conjunt ‘taronja’ arribava reforçat: havia obert la temporada amb la conquesta de la Supercopa, marxava segon en la Lliga Endesa i tercer en l’Eurolliga, i acumulava 50 partits oficials amb un balanç de 35 triomfs i 15 derrotes, un 70% de victòries. No obstant això, en un encreuament a partit únic la igualtat s’extrema i cada possessió pes més; l’equip es va veure superat pel Reial Madrid en un final a cara o creu, on la precisió en els instants decisius va marcar la diferència.
El pes de la història també ha contat. L’última vegada que un amfitrió va alçar la Copa va ser en 2002, quan el llavors TAU Ceràmica es va proclamar campió a Vitòria-Gasteiz. Abans, només el CAI Zaragoza ho havia aconseguit en la primera fase final de l’era moderna (1983-84). Des de llavors, els organitzadors han anat caient en quarts o semifinals i, en el millor dels casos, han aconseguit la final sense trencar la ratxa. Jugar a casa oferix impuls i suport, però afig una pressió extra i eleva l’expectativa de victòria, un peatge que l’estadística recent ha reflectit amb cruesa.
València repetirà com a seu
L’any que ve, el Roig Arena tornarà a acollir la fase final de la Copa del Rei i el València Basket tindrà una nova oportunitat per a desafiar la tendència. L’experiència d’esta edició ha reafirmat que els màrgens són mínims: gestionar millor la pressió, minimitzar errors i mantindre la lucidesa en els tancaments seran claus si l’amfitrió vol revertir una dinàmica que ja suma quasi un quart de segle. Ara com ara, el 106-108 enfront del Reial Madrid ha reforçat la idea que la Copa premia l’eficàcia en els minuts finals i castiga qualsevol distracció, més enllà de l’empenyiment de la graderia.
