Les relacions socials directes, especialment l’amistat presencial, juguen un paper fonamental com a factor protector contra els problemes de salut mental en adolescents, segons l’informe EmoChild finançat pel programa Prometeu. Este estudi se centra en la salut mental de la població infantojuvenil i compta amb la participació activa de pares, professionals i jóvens.
En el marc de la III Jornada Científic-Professional sobre salut mental en la infància i adolescència celebrada en la Universitat Miguel Hernández d’Elx, la catedràtica Mireia Orgilés va subratllar que fomentar el contacte interpersonal i activitats lúdiques és una alternativa eficaç per a contrarestar l’excés de temps enfront de pantalles digitals.
Fomentar l’amistat presencial minimitzarà els riscos de salut mental
Segons Orgilés, és essencial que els dispositius mòbils arriben a la vida dels xiquets com més vesprada millor i sempre sota supervisió de pares amb normes clares i negociació prèvia per al seu ús. Això ajuda al fet que xiquets i adolescents desenrotllen una capacitat crítica i no assumisquen com a real la informació i les imatges que consumixen en xarxes socials, on sovint la realitat està maquillada.
L’informe destaca que moltes adolescents se senten malament en entrar en xarxes socials perquè es comparen amb ideals irreals que danyen la seua autoestima i augmenten la frustració. La realitat mostrada en plataformes com TikTok sol ser poc autèntica i pot agreujar problemes emocionals.
A més, l’ús continuat de les pantalles pot generar trastorns del son, sota rendiment acadèmic i riscos d’assetjament que, contrari al passat, tampoc es limiten al col·legi sinó que s’estenen a la llar, que hauria de ser un espai segur.
Propostes per a protegir els adolescents: regulació i formació
L’informe recomana que les administracions públiques impulsen plans per a regular les xarxes socials incloent la veu d’adolescents, famílies i centres educatius. També destaca la importància d’ensenyar habilitats socioemocionals des d’edats primerenques i formar als progenitors sobre la gestió d’estos nous reptes digitals.
El terapeuta familiar Antonio Ríos afig que la sobreexposició a les xarxes socials impacta negativament en la salut mental perquè els jóvens no estan preparats per a la frustració que genera la comparació amb imatges idealitzades. Assenyala la importància de la supervisió parental amb límits clars i contractes que regulen horaris i ús per a evitar riscos.
Finalment, Ríos insistix a no entregar telèfons mòbils a menors abans dels 13 o 14 anys i promoure la participació en activitats presencials com a esport, teatre, música o art per a enfortir experiències reals que milloren el seu benestar emocional i social.