VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)
Un estudi sobre la difusió dels Jocs Paralímpics, centrant-se en els de Rio de Janeiro 2016 i Pequín 2021, revela que les dones reben menys visibilitat, menys cites de discursos i menys protagonisme que els homes, així com que l’aplicació de criteris de noticiabilidad afavorix als homes. Encara que es detecta una millora entre els Paralímpics de Riu i Tòquio 2021, seguix sense aconseguir-se la igualtat quant a visibilitat.
“Les nostres conclusions poden contribuir a fomentar la igualtat en la cobertura dels comitès paralímpics nacionals i també en els mitjans de comunicació que donen difusió a les competicions paralímpiques, com les d’estos Jocs de París 2024”, que se celebren fins al pròxim 8 de setembre.
Així ho explica el professor de Periodisme de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) Josep Solves, qui treballa en l’anàlisi de la cobertura mediàtica i la difusió dels Jocs Paralímpics des de Pequín 2008, amb la col·laboració d’investigadors de Regne Unit i Brasil.
El seu últim estudi, que compara els Paralímpics de Riu i Tòquio, s’ha publicat en la revista científica ‘International Journal of Sport Communication’. En estet treball han participat Doralice Lange de Souza, Ianamary Marcondes i Ruth Cidade, de la Universidade Federal do Paraná (Brasil).
Els investigadors han comparat en els Paralímpics de Riu 2016 i Tòquio 2021 la difusió dels assoliments esportius d’atletes masculins i femenins per part del Comitè Paralímpic brasiler, mitjançant una anàlisi quantitativa i qualitatiu de totes les publicacions disponibles en el lloc web del comitè durant tots dos esdeveniments.
A partir d’ací, l’estudi s’ha centrat a avaluar la distribució per gènere dels continguts informatius per a analitzar si els criteris d’interès periodístic i els aspectes de la composició del text es van aplicar de forma coherent entre atletes masculins i femenins.
Tant en este com en estudis precedents, els investigadors destaquen el paper dels organismes de l’esport paralímpic a l’hora d’orientar als periodistes sobre el seu tractament adequat, per a allunyar-ho de l’espectacularització i de la mercantilització com a producte informatiu.
“Les recomanacions i guies de les institucions esportives, així com els continguts en els seus webs i xarxes socials, ajuden a construir un discurs mediàtic més centrat en l’esportivitat dels atletes i els seus assoliments que en la seua discapacitat o en la victimització. I també poden contribuir a una comunicació que elimine els enfocaments sexistes i resolga la infrarrepresentació de les dones en l’esport paralímpic”, exposa Solves, també director de l’Institut ODISEAS de la CEU UCH.
