El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha acordat alçar la mesura cautelar que impedia les exhumacions de restes de víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista enterrades al ‘Valle de los Caídos’.
El jutjat 10 del contenciós de Madrid va decidir paralitzar de manera cautelar el novembre de 2021 la llicència que l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial va concedir a Patrimoni Nacional per a dur a terme les obres que facilitarien l’exhumació de diverses víctimes enterrades en Cuelgamuros. Ho va fer després d’estimar un recurs de l’Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica entenent, que procedir a aquests treballs podia derivar en danys “irreparables” abans de dictar sentència sobre el fons de l’assumpte.
Més de mig any després, l’alt tribunal autonòmic tomba la mesura adoptada pel Jutjat contenciós administratiu número 20 de Madrid en entendre que l’abast de la intervenció objecte de la llicència no comportaria “una transformació urbanística irreversible de les criptes”.
El Tribunal Superior de Madrid, en una sentència, entén que les llicències permeten l’entrada en les criptes de la Vall però no posa en perill l’estructura ni implica canvis de gran importància. “No es desprén que l’abast de la intervenció objecte de la llicència comporte una transformació urbanística irreversible de les criptes i tampoc que es tracte d’actuacions que excedisquen de les pròpies de manteniment, consolidació i recuperació que són les permeses en la fitxa del Catàleg”, diu el TSJM des del punt de vista d’unes mesures cautelars.
Obrir aquests buits, diuen els jutges, seria alguna cosa “restituïble a l’estat anterior sense excessiva dificultat”. Per això, afigen, “no apreciem que amb la concessió de la llicència es produïsquen situacions irreversibles en l’element protegit que pose en perill l’efecte útil de la sentència que poguera recaure”.
A més, la llicència procedeix d’un Ajuntament i això atorga “presumpció de legalitat” al permís.
El TSJM també explica que aquest procés té a veure amb les obres i la seua llicència, i no amb l’exhumació en si mateixa. Si els familiars de persones enterrades volen exercitar algun tipus d’acció judicial, podran fer-lo en un altre procés diferent. Són al·legacions que no poden ser valorades “en ocasió de l’examen de les determinacions urbanístiques que són les que han de comprovar-se en la concessió de la llicència”. La decisió, segons expliquen aquestes fonts, pot ser recorreguda per aquesta Associació davant el Tribunal Suprem.
La suspensió va tindre lloc en considerar que es podrien produir danys irreparables abans que s’entre en el fons del recurs interposat per l’Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica.
El Govern, a través de Patrimoni Nacional, va sol·licitar l’abril de 2021 a aquest Ajuntament la sol·licitud de llicència urbanística per a poder iniciar els treballs d’exhumació i identificació de les víctimes que van ser inhumades en les criptes de la Basílica de la Santa Cruz del ‘Valle de los Caídos’ i que han sigut reclamades pels seus familiars.
L’Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica va sol·licitar la suspensió al·legant el “Dret fonamental a la intimitat dels morts i de les seues famílies i necessitat de respectar el sagrat repòs etern que es veuria vulnerat si s’accedeix a executar les obres manifestament il·legals sol·licitades”.
Diverses fases de l’exhumació
Està per veure si, després d’aquesta sentència favorable, Patrimoni Nacional posa en marxa l’exhumació de més de 80 víctimes de la dictadura enterrades a la Vall, d’on ja van ser exhumats les restes del dictador Franco l’octubre de 2019. El procés, segons estava previst, tindrà tres fases: una primera per a accedir als columbaris, una segona perquè els forenses localitzen els cossos i els identifiquen, i una tercera i última per a condicionar les estades i millorar les instal·lacions.
