Els acusen de cinc delictes i sol·liciten la declaració testifical de Mazón
VALÈNCIA, 29 (EUROPA PRESS)
L’Associació de Damnificats Horta Sud de València, que representa més d’un centenar d’afectats per la dana, ha presentat hui, quan es complixen tres mesos de la catastròfica riuada, una querella davant dels jutjats d’instrucció de València contra cinc membres del Consell i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per a depurar responsabilitats per “la inacció” de les seues funcions. A més, demanaran la declaració com a testimoni del president de la Generalitat, Carlos Mazón.
Així, ho han assenyalat en roda de premsa el president de l’Associació de Damnificats Horta Sud València, Cristian Lesaec, i Manuel Hernández, el CEO de Vilches Abogados, que exercix la defensa d’afectats en el segon desastre associat a un fenomen natural en la història d’Espanya, que ha causat 224 morts i tres desapareguts.
En concret, la querella es presenta contra l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas; responsable d’Emergències durant la dana i el llavors el secretari autonòmic de Seguretat i emergències, Emilio Argüeso; així com el director general d’Emergències, Alberto Javier Martín; el subdirector de l’Agència Valenciana de Seguretat i Respostes a les Emergències (AVSRE); la cap del servcic d’Emergències, Inmaculada Piles, i el president de la CHX, Miguel Polo.
Els acusen dels presumptes delictes d’homicidi imprudent, delicte de lesions imprudents, danys imprudents, prevaricació omisiva i delicte d’omissió del deure de socors per la “inacció” de les seues funcions en la presa de decisions per a protegir la vida dels ciutadans.
El president de l’associació –que reunix 340 socis dels quals un centenar ha subscrit la querella–, ha recalcat: “No podem deixar que els responsables no responguen davant de la justícia per la gestió tan nefasta perquè tenim la sensació que el poder legislatiu no ha respost”. “La lluita serà llarga, però açò no pot quedar així, els responsables han de pagar per açò”, ha recalcat.
La querella, de 67 pàgines, va acompanyada d’una investigació cronològica en la qual s’arreplega que “d’haver-se activat el sistema ES-Alert en el moment oportú no s’hauria produït la magnitud que va tindre la tragèdia” ja que la informació aportada “demostraria que a les 15 hores els querellats ja comptaven amb dades suficients per a haver-la activat” i, no obstant açò, per raons que “es desconeixen i no s’han explicat” l’alerta “no es va enviar fins a les 20.11 hores”, quan el cabal del barranc del Poio i el riu Magre estaven “ja completament desbordats”.
Així mateix, es fa un recorregut individual sobre les funcions i obligacions que els querellats tenien i sobre “les decisions que no van prendre”.
