L’Observatori de la Cultura del 2024 reflectix una reculada en la puntuació de l’oferta de la Comunitat, que baixa al cinquè lloc
VALÈNCIA, 29 (EUROPA PRESS)
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) es manté com a institució més valorada de la Comunitat Valenciana en l’Observatori de la Cultura realitzat per la Fundació Contemporània, que acaba de fer públic el seu informe corresponent a l’any 2024. En segon lloc, apareix el Centre d’Art Hortensia Herrero (CAHH) de València, que puja tres llocs respecte a l’exercici anterior.
Li seguixen el Centre del Carme –que baixa del segon al tercer lloc–; el Museu de Belles arts de València –tercer el 2023–; Palau de Les Arts, que perd un lloc fins al cinquè; i Dansa València, que presenta una significativa millorança i ascendix tres graons en este rànquing, segons detalla l’informe arreplegat per Europa Press.
El ‘top ten’ cultural en este terrirorio ho completen L’ETNO-Museu Valencià d’Etnologia; el MACA (Museu d’Art Contemporani d’Alacant), Abierto València i en el desè lloc empatats Caixaforum (per ‘Interior Berlanga’), Teatre El Musical, la programació sobre Sorolla de Fundació Bancaixa i La Mutant.
L’anàlisi d»El millor de la cultura 2024′ reflectix un empitjorament en les puntuacions atorgades a l’oferta cultural de l’autonomia. En concret, la Comunitat Valenciana pasa de la quarta posició del 2023 a la cinquena i es veu superada per Andalusia. Madrid, Catalunya i País Basc aconseguixen el ‘or, plata i bronze’ del rànquing.
Són huit les institucions i activitats de la Comunitat que representen a esta autonomia en el rànquing nacional. Entre elles figura l’IVAM, que repetix com a Insígnia Cultural de la Comunitat 2024 i es queda en el lloc número 14 –el 2023 va aconseguir el setè– amb l’esment especial a la mostra de Juana Francés.
DANSA VALÈNCIA PUJA 37 LLOCS I EL CCCC CAU 41
Dansa València està en el lloc 42 i experimenta la major pujada, ja que millora 37 llocs en la classificació. Justament este número 42 ho ocupava en l’informe de l’any passat el Centre Hortensia Herrero, que se situa ara en el 44.
Pel que fa al Centre del Carme protagonitza la caiguda més acusada, ja que baixa del lloc 8 al 49. Finalment, el Palau de Les Arts figura en el lloc 59 –54 en 2023–, L’ETNO entra en el rànquing en el 76; la Fundació Bancaixa puja al 80 –era el 84– i Bombas Gens Centre d’Arts Digitals s’estrena en el 87.
En l’àmbit nacional, el Museu del Prado, el Reina Sofia i el Festival de Sant Sebastià lideren el rànquing de les iniciatives culturals més excel·lents de l’any, consolidant la seua posició com a referents nacionals.
Quant a les ciutats amb millor oferta cultural, Madrid, Barcelona, Bilbao i Màlaga encapçalen la llista, mentre que València, després de ser tercera el 2023, s’ha de ‘conformar’ esta vegada amb el cinqué lloc. Alacant, per la seua banda, apareix com la vint-i-huit, dos per baix de la qualificació del 2023.
Un total de 461 panelistas han participat en la selecció del millor de l’any cultural a Espanya i 700 iniciatives culturals han sigut reconegudes com les més destacades del panorama nacional.
Al fil d’estos resultats, l’IVAM destaca que se situa per quart any consecutiu en el podi de les institucions i esdeveniments culturals més importants de la Comunitat Valenciana.
Entre les propostes de l’IVAM que destaquen com a mereixedores d’ocupar estos llocs en el rànquing es troben les exposicions dedicades a l’artista alacantina Juana Francés que s’exhibix fins al pròxim 9 de març en l’IVAM, o ‘Retrats per a somiar’, la mostra dedicada a les fotògrafes Francesca Woodman i Julia Margaret Cameron que va organitzar l’IVAM en col·laboració amb la National Portrait Gallery.
A més, l’Observatori de la Cultura inclou una classificació denominada ‘Els Imprescindibles’, on es relacionen les propostes culturals més destacades a nivell nacional i on també sobreix l’IVAM en l’apartat de museus i centres d’art.
De la mateixa manera, el projecte ‘Confluències. Intervencions artístiques en el medi rural’ de l’IVAM és una de les propostes més destacades en ‘El millor de la cultura en el medi rural’, segons l’informe de la Fundació Contemporània.
