La dissenyadora britànica Mary Quant, que va revolucionar el món de la moda en popularitzar la minifaldilla en els anys 60, va morir aquest dijous als 93 anys, va anunciar la seua família.
Quant, figura destacada dels ‘Swing Sixties’, va morir “afablement” en el seu domicili, en el comtat de Surrey (sud d’Anglaterra), van indicar les fonts. Va ser “una de les dissenyadores més conegudes del segle XX i una innovadora excepcional”, van afegir.
Nascuda l’11 de febrer de 1930 a Londres, en 1955 va obrir la seua primera botiga, Bazaar, en el barri de Chelsea, que en aquells dies estava en plena ebullició. Aquest comerç de roba i accessoris es va convertir ràpidament en un punt de trobada de joves i artistes i va atraure celebritats com els Beatles, els Rolling Stones, Brigitte Bardot o Audrey Hepburn.
Va popularitzar la minifaldilla, el maquillatge acolorit i les mitjanes estampades
Figura del ‘Swinging London’, Quant passarà a la història de la moda gràcies a la popularització de la minifaldilla. Si el seu títol de creadora d’aquesta breu peça és objecte de controvèrsia i reclams, per exemple del francés André Courrèges, sense dubtes la britànica va participar en la promoció internacional dels talls minsos i ajustats al cos.
Va començar a dissenyar en adonar-se que el seu estil personal, amb peces de colors vius i talls geomètrics, tenia molt més èxit que les peces de confecció que venia en aquella botiga que va obrir en 1955 al costat del seu marit, Alexander Plunket Greene.
El local estava en King’s Road, l’epicentre de la moda urbana londinenca, el lloc on acudien els joves famolencs de nous sons i noves maneres d’expressar-se a través de la roba (i el lloc on, dues dècades més tard, Vivienne Westwood va obrir Sex).
Els atrevits dissenys de Quant, mitjanes de nilons, peces acolorides i ballarines amb polsera desafiaven l’estètica estricta i austera de la postguerra i es distanciaven amb molt de les peces de moda llavors, inspirades en la majestuositat de la inaccessible alta costura i, sobretot, en la silueta voluminosa de cintura estreta que va patentar Christian Dior en 1946 amb el nom de New look.
«Els senyors amb barret fong colpejaven el nostre aparador amb el paraigua i cridaven ‘immoral‘ i ‘fastigós‘ en veure les nostres minifaldilles i les mitjanes, però els clients s’amuntegaven per a comprar», escriu en la seua autobiografia.
King’s Road, on va obrir la botiga, es va transformar en lloc de desfilada per a les xiques amb minifaldilla en un ambient de festa permanent característic d’aquest ‘Swinging London’ que tenia en Carnaby Street un altre punt neuràlgic.
Aprofitant l’èxit, la modista va inaugurar una segona botiga londinenca, va col·laborar amb la cadena estatunidenca de grans magatzems JC Penney i va llançar una línia accessible per al gran públic, The Ginger Group.
Quant vivia en Surrey (sud-oest de Londres) i a penes es mostrava en públic últimament. Tenia un fill, Orlando, i tres nets.
La dissenyadora es va retirar l’any 2000 i va vendre la seua empresa a una companyia d’inversió japonesa (un dels seus principals mercats) que hui dia continua comercialitzant la seua línia de cosmètics.
En 2009, la seua minifaldilla va aparéixer en una edició especial de segells que retien homenatge al disseny britànic (al costat del pla de metre de Londres i les cabines de telèfon) i en 2015 va rebre el títol de Dama de l’Ordre de l’Imperi britànic.
