Esperen que la Llei de Memòria Democràtica «tinga algun efecte», encara que no confien en la justícia
VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
Quatre nets de persones represaliades per la dictadura franquista que van ser afusellades a la Comunitat Valenciana han presentat querelles per crims de lesa humanitat per desaparició forçada, amb l’objectiu de «continuar la seua lluita» i acabar amb la «anomalia democràtica» que la justícia considere que aquests assassinats han prescrit quan les restes dels morts s’han trobat recentment en les fosses comunes del cementeri de Paterna.
«La veritat ja la tenim ací, el que falta en aquest moment és la justícia», ha manifestat Sergio Martínez, un dels nets de les víctimes, en roda de premsa junt amb els també familiars dels represaliats Carolina Martínez, Pedro Luis Alonso i Rafa Micó i l’advocada Aradia Ruiz.
Es tracta dels nets d’Ulpiano Alonso, José Manuel Murcia, Fausto Viana, Juan i Miguel Pérez Gavidia, que van ser assassinats en la ‘Paredón de España’ de Paterna en la immediata postguerra, víctimes de sentències dictades per militars colpistes en consells de guerra baix l’acusació d'»auxili o adhesió a la rebel·lió». Cap autoritat va comunicar en el seu moment on van ser afusellats ni enterrats els seus cossos, les restes dels quals es van localitzar en les fosses comunes de Paterna entre els de les més de 2.200 persones enterrades en elles.
Aquestes querelles se sumen a les més de cent presentades a nivell estatal per a exigir la investigació dels crims franquistes, de moment «totes arxivades». Els familiars tornen a intentar-ho «amb l’esperança que la nova Llei de Memòria Democràtica tinga algun efecte», ha explicat l’advocada en la compareixença celebrada en el Centre Cultural La Beneficència.
Els quatre nets han reivindicat la necessitat d’investigar aquests crims perquè no queden impunes i no es puguen repetir, a més de mostrar la seua repulsa a les lleis de «concòrdia» propulsadas per PP i Vox a la Comunitat i altres autonomies. «Estan tornant a establir el relat franquista», ha advertit Lucila Aragó en representació de la Coordinadora estatal de suport a la Querella Argentina contra crims del franquisme (CeAQUA).
Segons han relatat els familiars, els represaliados es van enfrontar a judicis sumarísimos sense capacitat de defensa després de ser empresonats simplement per pertànyer a partits com el PSOE o a sindicats com a UGT. «La vida del meu iaio, com la de tots, es va interrompre violentament el 1936», ha assenyalat Pedro Luis Alonso, qui ha recordat emocionat com els seus iaios s’intercanviaven cartes d’amor amagades en cistelles de menjar quan estava empresonat.
Carolina Martínez, qui no va arribar a conèixer al seu iaio, ha explicat que les restes del seu iaio van ser trobats en una fossa de Paterna junt amb els d’altres persones, totes elles «emmanillades i amb un tir». «L’Estat i la justícia tenen el deure la memòria perquè se sàpia tota la veritat i es repare tot el dany», ha recalcat.
LES ESPOSES, «VÍCTIMES SILENCIADES I OBLIDADES»
«No els va bastar amb assassinar-los i fer-los desaparèixer: també van humiliar i van violar a les seues dones i alguns van robar als seus fills. Els van llevar tot», ha asseverat, per la qual cosa ha reivindicat a les «víctimes silenciades i oblidades». «On estan els drets d’aquestes dones?», s’ha preguntat, i ha instat a la justícia a acabar amb la «hipocresia» i deixar d’estar «de braços creuats».
Sergio Martínez ha celebrat que la seua mare podrà «tancar un duel que ha portat damunt tota la vida» quan es confirme que les restes trobades a Paterna pertanyen al seu iaio, qui va ser empresonat junt amb el seu oncle encara que aquest últim va poder «fugir a peu des de Caudete de las Fuentes fins a França».
«És molt perillós que part de la societat es quede al marge d’aquests crims –ha advertit–. Perdre la memòria ens farà repetir els fets i perdre l’avançat».
«TERRORISME D’ESTAT A GRAN ESCALA»
Per a Rafa Micó, afusellaments com el del seu iaio i el seu besoncle suposen «terrorisme d’estat a gran escala». «Els seus ressons van més enllà del franquisme i ens aconsegueixen hui dia», ha subratllat, i ha demanat «no oblidar que hi ha famílies d’ordre i de bé que hui ocupen alts càrrecs en institucions i empreses i es van enriquir amb els béns robats» durant la Guerra Civil.
Malgrat reivindicar la importància de les querelles, aquest familiar ha lamentat que «és difícil que hi haja una reparació», ja que no confia en la justícia. «L’única raó és continuar la lluita dels represalits i que els hereus no canten victòria», ha proclamat, per a denunciar que «els hereus dels quals els van matar avui segueixen governant i tornarien a fer el mateix».
Per la seua banda, l’advocada que ha presentat aquestes querelles ha defensat que compten amb la «veritat jurídica» perquè «els crims de lesa humanitat no prescriuen». «Sabem que ho tenim difícil i que és complicat que hi haja condemnes, però la veritat judicial és el més reparador», ha manifestat.
En representació d’Amnistia Internacional, Ignacio Gay ha reivindicat que «la impunitat a Espanya és un mur que ha començat a tenir forats».
La presentació pública d’aquestes querelles està recolzada per Amnistia Internacional València, Plataforma d’Associacions Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna, Familiars de víctimes del franquisme de la fossa comuna 139 del cementeri civil de Paterna, Coordinadora d’associacions de memòria democràtica i Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme (Plataforma de suport a la Querella Argentina).
