L’arquitecta, ballarina i mediadora cultural Sonia Rayos presenta la seua primera novel·la, ‘Niu per a aus de pas’, un llibre que es construïx a partir de converses, records i experiències vitals. Este relat fusiona de manera original elements de l’arquitectura i la dansa, que travessen cada pàgina amb un enfocament molt personal.
El llibre reflectix per a Rajos la busca de la bellesa en els detalls quotidians, eixes xicotetes coses que, encara que passen desapercebudes, deixen una petjada duradora en la nostra vida. La novel·la partix d’experiències comunes a tots, com a trobades, desacords, ruptures i dols, però amb una òptica lluminosa que evita recrear-se en el drama.
Origen del llibre
Esta novel·la va nàixer en els llargs viatges amb tren que l’autora feia entre València i Barcelona en 2018, moment en què va començar a escriure xicotetes històries basades en el que observava i sentia. Més tard van anar apareixent relats relacionats amb persones importants en la seua vida, inicialment amb la intenció de deixar un llegat per als seus fills.
Una pausa que va marcar
Després d’una pausa provocada per la pandèmia i el diagnòstic de càncer del seu pare, qui li va contar múltiples històries familiars inèdites per a ella, Sonia va reprendre l’escriptura i va descobrir que els relats començaven a connectar-se entre si. En ells es mesclen records de l’hospital, viatges a l’Índia i Lisboa, i anècdotes d’amics i familiars, tot això unit als seus coneixements com a arquitecta i ballarina.
El niu com a metàfora
Rajos explica que amb esta recopilació va formar el seu propi niu, metàfora que simbolitza tant la llar com l’arquitectura primària que construïxen les aus amb el que troben en el seu trànsit. Per a ella, l’arquitectura que més l’atrau és l’efímera, la que dialoga amb l’entorn i sembla deixar poques petjades aparents, encara que a la llarga conforma la identitat de les persones.
L’apropiació en arquitectura
Subratlla la importància de l’apropiació en arquitectura: un edifici no té sentit sense els qui l’habiten, igual que un escenari sense ballarins que el recórreguen està buit. La seua intenció és que els lectors valoren i senten curiositat per entendre l’entorn construït i reconeguen que cada espai xicotet és també arquitectura.
Les històries quotidianes
A més, desitja transmetre que totes les històries, fins i tot les quotidianes i sense protagonistes grandiosos, mereixen ser comptades. Encara que ‘Niu per a aus de pas’ es basa en la seua pròpia experiència, podria representar la història de qualsevol persona.
Nous projectes
Actualment, Sonia continua recopilant relats del dia a dia i treballa en una nova obra titulada ‘Coreografies del quotidià’, on aprofundix en la relació entre dansa i arquitectura. Este projecte, en procés, compta amb la col·laboració de ballarins i coreògrafs i arribarà pròximament per a ampliar la seua exploració artística i literària.