Des de 2023, la llei espanyola establix que col·legis i instituts han de garantir a les alumnes l’accés gratuït a productes d’higiene menstrual. No obstant això, l’aplicació d’esta mesura varia notablement segons la comunitat autònoma. Catalunya destaca com la regió més avançada en la gestió de la pobresa menstrual, havent implementat plans i repartiments de kits d’higiene fins i tot abans de la normativa nacional.
Llei i mesures en les diferents comunitats
En altres regions com Canàries, Navarra, País Basc, Aragó i Galícia, els centres educatius ja disposen i ofereixen productes com a compreses i tampons a les estudiants que ho necessiten, encara que amb diferents graus de formalitat i finançament. No obstant això, hi ha comunitats on l’accés encara no està plenament garantit o està en procés de desenrotllament, com la Comunitat Valenciana que espera directrius del Govern central, o Castella-la Manxa que treballa per a implementar la llei.
Impacte de la pobresa menstrual
La pobresa menstrual afecta a aproximadament una de cada cinc dones a Espanya, segons dades recents. Esta situació implica que moltes dones no sols tenen dificultats econòmiques per a adquirir productes menstruals bàsics, sinó que també manquen d’informació adequada sobre salut reproductiva. Un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària revela que més del 20% de les dones que menstrúan han tingut problemes econòmics per a accedir a estos productes, i quasi el 40% es veu obligat a comprar el producte més barat per falta d’opcions.
Declaracions d’Eugenia Mindurry
Eugenia Mindurry, portaveu del projecte Cyclo que promou la salut i educació menstrual, denúncia que la reducció de l’IVA en productes menstruals no és suficient i que és fonamental garantir un accés real, equitatiu i universal a la salut menstrual i a la informació. L’experta destaca la necessitat de reconéixer la menstruació com un quint signe vital, ja que el seu estat reflectix la salut general de les dones.
Qualitat dels productes menstruals
A més de les barreres econòmiques, també existixen preocupacions sobre la qualitat dels productes disponibles. Investigacions han detectat substàncies tòxiques en tampons i compreses convencionals venuts a Espanya. Alternatives més saludables com les copes menstruals i les peces reutilitzables estan disponibles però encara no són d’accés universal.
Educació menstrual i legislació
L’educació menstrual és un altre repte pendent dins del país. La Llei orgànica 1/2023 obliga a un abordatge integral de la salut menstrual en l’àmbit educatiu amb perspectiva de gènere i interseccional. No obstant això, segons Mindurry, esta normativa encara no s’està aplicant plenament. Garantir el seu compliment és un pas clau per a millorar la situació.
Conclusió
En resum, encara que la legislació espanyola reconeix el dret a l’accés gratuït de productes d’higiene menstrual a les escoles, el seu desenrotllament i execució són dispars. Augmentar la cobertura, millorar l’educació menstrual i assegurar la qualitat dels productes són passos fonamentals per a combatre la pobresa menstrual i les seues conseqüències en la salut i educació de les dones a Espanya.