Anecoop ha posat en marxa Relleva, la primera incubadora d’empresaris agraris cooperatius en l’àmbit valencià, un programa dissenyat per a assegurar el relleu generacional i reforçar la visió empresarial en el camp. Quinze jóvens de cooperatives de Benaguasil, Cheste, Bugarra, Llíria i Univall participen en un itinerari que combina formació, acompanyament i treball en xarxa per a demostrar, amb casos reals, que del camp es pot viure.
Durant els pròxims dotze mesos es desenrotllarà este pla pilot, pioner en la comunitat i sense precedents a escala nacional segons els seus impulsors. La iniciativa se centra en professionalitzar les explotacions mitjançant plans de negoci individualitzats, en l’adopció de valors cooperatius i models de lideratge rural, i en el desenrotllament de capacitats empresarials, digitals i financeres. L’objectiu final és crear una comunitat d’agricultors referents capaç d’inspirar a noves generacions.
Relleva, un pla pilot amb enfocament empresarial
La formació s’impartix en el Centre d’Experiències de Museros i proporciona ferramentes per a analitzar màrgens, diagnosticar factors agronòmics, prendre decisions a partir de dades, reconvertir parcel·les quan siga necessari, calcular inversions i accedir a finançament públic o a ajudes de caixes rurals i bancs. La metodologia replica la lògica d’una llançadora de startups aplicada a l’agricultura: aprendre fent, amb acompanyament en l’execució i amb mètriques per a mesurar avanços.
El programa es completa amb visites a explotacions que ja han crescut i amb el foment explícit dels valors cooperatius per a teixir vincles entre participants. Entre els principals obstacles que afronten estos jóvens figuren l’accés a terres de qualitat, encarides, i la necessitat de guanyar eficiència per a millorar màrgens. La premissa que guia el projecte és clara: cooperatives fortes, agricultors forts.
Veus del camp i el paper de les cooperatives
Des de Ruralfruit (Benaguasil), el seu president, José Vicente Navarro Arnal, resumix l’ambició del projecte: ‘Volem tindre una xarxa de gent jove que agafe el relleu‘ i el faça amb mentalitat cooperativa, un espai on ‘ningú camina només’. L’entitat compta hui amb 380 socis, lluny dels prop de 7.000 que va arribar a agrupar, un símptoma de la pèrdua de base social i del desafiament del relleu. Navarro admet que en temps difícils ha hagut de fer els comptes ‘com l’àvia’. ‘Al final d’any véiem si ens quedava alguna cosa o no’, recorda, però subratlla que ara la gestió ha de ser molt més professional.
Entre els participants, Raúl Cervera (Bugarra), de 46 anys, va fer el salt des de la construcció després de la crisi de 2009. Va començar amb un tractor antic i ferramenta de segona mà i hui cultiva 140 fanecades (unes 12 hectàrees) de cítrics. La seua família li demana que no treballe tant, però ell ho té clar: ‘Això no és un treball, és una dedicació‘, afirma, convençut que del camp ‘per descomptat es pot viure’. Reconeix, no obstant això, que ‘només treballar no val, ens exigixen moltes coses que no sabem fer’, i veu en la incubadora el suport per a consolidar eixa gestió.
Blanca Mateu (Llíria), de 39 anys, va arribar a l’agricultura després d’un impás després d’estudiar Educació Infantil. Els seus pares tenien terres per herència i compres successives, però el seu compromís es va activar quan va escoltar el seu pare dir: ‘com veig que no estàs interessada en l’explotació, ho vendré tot’. Eixe ‘clic’ va derivar en un projecte ‘fanfarró, innovador i de ruptura d’estereotips de gènere’. L’empresa familiar de sistemes hidràulics li aporta un valor afegit per a domotizar el reg i guanyar eficiència. Al seu juí, el verdader repte no és el tipus de treball, sinó el risc i els màrgens d’un sector per cicles: si coneixes l’explotació, planifiques abonats i t’anticipes a episodis de pluja o pedra, al final s’assembla a qualsevol ocupació i oferix més llibertat en els mesos de menor càrrega. Gestiona 230 fanecades (19 hectàrees) de cítrics i alvocat i aspira a reforçar habilitats i, sobretot, a pensar la seua explotació amb més sentit crític.
L’enginyer topògraf Jerónimo Rodero (Cheste Agrària) va decidir reprendre les terres familiars després de treballar entre 2008 i 2023 en la seua professió, una ‘espinita’ que arrossegava des dels estius en el camp. Els dos últims anys han sigut ‘durs’ per la sequera, però ha aconseguit seguir i créixer comprant més parcel·les fins a duplicar la seua explotació: 25 hectàrees de vinya i 7 o 8 de cítrics. Encara que rep assessorament tècnic de la seua cooperativa, busca conéixer a fons la seua explotació, estudiar gastos, temps i rendibilitats, just el tipus de competències que perseguix la incubadora. Defén el valor del model: la cooperativa permet comercialitzar sense buscar alternatives i alinear interessos; si a la cooperativa li va bé, al soci li va bé.
Si el primer any de Releva confirma resultats, el procés continuarà amb nous grups per a estendre l’impacte a més cooperatives. En un sector on el relleu generacional es reconeix com un dels majors desafiaments, l’aposta passa per formar, acompanyar i connectar als qui ja estan en el camp perquè es convertisquen en referents visibles d’una agricultura viable i amb futur.
