La Conselleria de Sanitat posarà en marxa un Centre de Referència en Atenció al Trauma Complex a Picanya, que se situarà en l’Alqueria de Moret i comptarà amb una inversió d’1.200.000 euros. El recurs atendrà prioritàriament persones afectades per les riuades i, a més, a col·lectius especialment vulnerables a esta mena de trauma psicològic, com a dones víctimes de violència de gènere i menors. Com a centre de referència, concentrarà experiència, unificarà protocols i facilitarà circuits de derivació per a oferir una atenció més coordinada.
L’anunci l’ha realitzat el director general de Salut Mental i Addiccions durant la presentació del balanç d’actuacions després de la dana d’octubre de 2024. En eixe marc, ha destacat la implicació dels equips de Salut Mental i ha recordat que Sanitat havia realitzat al setembre de 2024 un increment global de 200 professionals i de més de 400 a l’agost d’enguany. En els departaments de salut més afectats per les inundacions s’han creat 159 nous llocs, 129 de caràcter assistencial, la qual cosa suposa un augment del 46% de la plantilla assistencial en àrees com a psiquiatria, psicologia, infermeria de salut mental i teràpia ocupacional.
Accessibilitat plena a l’assistència
La Conselleria ha insistit que l’accessibilitat a l’atenció especialitzada en Salut Mental és plena: els pacients acudixen al seu metge de Família i, des d’ací, es deriven a les unitats de salut mental. Este circuit clar garantix orde en l’entrada de casos i permet prioritzar situacions urgents, la qual cosa es traduïx en seguiments més pròxims i una resposta més continuada.
En l’anàlisi d’activitat, entre novembre de 2023 i setembre de 2024 enfront del període de novembre de 2024 a setembre de 2025, el nombre total de pacients atesos en els departaments afectats s’ha incrementat un 3,5%, i un 2,3% en la resta de la Comunitat Valenciana. Només en les àrees impactades per les riuades s’han realitzat 335.260 consultes, un 7,2% més. El fet que l’augment de consultes supere al de pacients únics evidència un seguiment més freqüent: la mitjana és de 5,1 consultes per pacient en les zones afectades i de 4,6 en la resta de la Comunitat.
Sanitat ha explicat que els principals efectes psicològics després d’una catàstrofe com la dana són els trastorns per estrés, tant l’agut (limitat en el temps) com el posttraumàtic (de llarga duració). L’objectiu prioritari és contindre l’estrés agut per a evitar la seua cronificació en estrés posttraumàtic. En esta línia, les set Unitats d’Atenció al Trauma desplegades en els departaments de València-La Fe, València-General, València-Peset, València-Arnau, La Ribera, Manises i Requena han atés a més de 2.000 persones: 842 per estrés agut i 887 per estrés posttraumàtic, amb increments del 171,6% i del 170,4% en els períodes analitzats. En la resta de la Comunitat, l’atenció per estrés agut ha pujat un 6,7% i per estrés posttraumàtic un 18,1%.
Cribratge i dades de risc
Sanitat ha assenyalat que les urgències hospitalàries per autolesions són un indicador fiable del risc de suïcidi. En els onze mesos posteriors a la dana s’ha registrat una situació excepcional: entre els municipis afectats, els episodis d’autolesions atesos han descendit un 8,4%, i en la resta de la Comunitat un 3,8%. En l’última dècada, només s’havia observat un descens interanual en 2020, la qual cosa suggerix que les intervencions desplegades han contribuït a contindre l’impacte immediat.
A més, s’ha dut a terme un cribratge epidemiològic per a estimar la prevalença d’estrés posttraumàtic en la població afectada. L’estudi, realitzat mitjançant entrevista telefònica amb intel·ligència artificial i un qüestionari estandarditzat d’ampli ús internacional, ha inclòs a 2.275 persones de 18 a 70 anys residents en els municipis més afectats. El treball de camp es va realitzar entre el 13 d’agost i el 30 de setembre de 2025 i, onze mesos després de la dana, les dades preliminars indiquen una prevalença del 27,6% en adults, amb diferències per sexe: 24,6% en hòmens i 30,5% en dones. Estos resultats permeten dimensionar les necessitats i ajustar recursos i prioritats assistencials.
En la fase inicial de l’emergència es van desplegar 13 equips de salut mental amb 124 professionals, que van atendre més d’un miler de persones en els municipis més danyats. També es va activar un Centre d’Atenció en Fira València amb 55 professionals, que van atendre 749 persones. En l’àmbit educatiu, els 30 psicòlegs de Salut Mental de les Unitats de Detecció Precoç creades en centres escolars han atés 562 escolars. Així mateix, Sanitat i Educació han impulsat el Programa de promoció del benestar emocional i prevenció de les addiccions, que començarà en breu amb l’adhesió de prop de 1.000 centres i un pressupost superior a 3 milions d’euros.
