Sergio Scariolo va posar en valor al València Basket i va advertir de la dificultat que comporta mesurar-se als taronja en el Roig Arena, seu de la semifinal de la Copa del Rei d’este dissabte. ‘Som conscients que jugar contra el València a València és una de les tasques més dures per a qualsevol equip europeu. Juguen molt bé, tenen una identitat molt ben definida, amb un gran entrenador i un treball d’un parell d’anys de construcció’, va assenyalar.
L’entrenador va subratllar l’impacte del factor pista en un torneig d’eliminació directa. ‘És un equipazo i amb l’organització de la Copa del Rei a casa, davant del seu públic, té una oportunitat única de poder fer una cosa gran i per descomptat generarà una gran motivació‘, va insistir, apuntant a un ambient que eleva l’energia local i exigix màxima precisió visitant per a no concedir parcials.
Antecedents del dol i claus tàctiques
Reial Madrid i València Basket es van enfrontar ja tres vegades esta temporada: el conjunt taronja es va imposar en la final de la Supercopa Endesa de setembre i en la desena jornada de l’Eurolliga, mentres que els blancs van guanyar l’encreuament més recent, corresponent a la jornada 16 de la acb. Eixe 2-1 a favor del València dibuixa un precedent exigent, encara que Scariolo va recordar que ‘cada partit és diferent’, i que una semifinal concentra la pressió en detalls com la gestió del ritme i de l’error.
En el seu pla, el tècnic va remarcar la necessitat d’atacar amb equilibri per a frenar les transicions del rival, blindar el perímetre per a no concedir tirs alliberats i tancar el rebot, un dels punts forts del València. La lectura és clara: si el Reial Madrid evita pèrdues i males seleccions, reduïx la capacitat taronja de córrer; si domina el seu cércol i limita segones oportunitats, minimitza ratxes en un pavelló nou que espenta. Control del tempo, solidesa arrere i encert en el tir exterior apareixen com a condicions indispensables per a sostindre’s en l’intercanvi.
Sobre l’estat de forma de l’equip, Scariolo va transmetre confiança en la dinàmica recent. ‘La tendència és millorar i anar cap amunt’, va resumir. Va explicar que el grup treballa des de l’inici més enllà del que es percep en la pista, identificant fortaleses i debilitats per a potenciar-les o dissimular-les en funció del rival. Amb eixe full de ruta, el tècnic va situar la semifinal com una prova majúscula en la qual el marge d’error serà mínim i la concentració haurà de sostindre’s durant els 40 minuts.
