Fa un any, la dana del 29 d’octubre de 2024 va negar el soterrani on assajava la Societat Musical d’Algemesí. Hui la banda seguix sense un local propi, però ha aconseguit una nova normalitat: assaja on pot, compartix horaris amb altres entitats i ha renovat part del seu instrumental per a tornar a sonar al carrer i a l’auditori.
Llavors, dins del local va aparéixer un cotxe, una paret vençuda, mig metre de fang i incomptables instruments soterrats. Va ser un colp que va paralitzar l’activitat durant dies i va obligar a improvisar solucions ràpides per a no trencar el ritme d’assajos i concerts.
‘Ara estem en un espai polivalent que compartim pràcticament totes les associacions del poble. Necessitàvem un espai gran per als assajos de les bandes, per a poder estar ben col·locats, i l’ajuntament ens ha cedit est fent un puzle, quadrant els horaris amb la resta d’associacions’, explica Vicent Girbés, president de la Societat Musical d’Algemesí.
Assajos en un espai compartit
Eixe lloc és el Casal Fester d’Algemesí. En els dies posteriors a la riuada es va convertir en el centre neuràlgic del repartiment d’ajuda i aliments del municipi i, hui, a més de servir de sala d’assajos, funciona com a centre de dia per a persones amb alzheimer i punt de reunió de l’Associació de Jubilats i Pensionistes. La convivència d’usos força a la banda a planificar al minut, muntar i desmuntar material amb rapidesa i ajustar repertoris i dinàmiques d’assaig a la disponibilitat real de l’espai.
L’escola de música, situada abans en el mateix edifici de l’antic local, repartix ara les seues classes entre el Col·legi Escolapis d’Algemesí i l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina. Esta dispersió complica els desplaçaments d’alumnat i professorat i obliga a duplicar logística: partitures, faristols i material pedagògic van i venen perquè les classes no es detinguen.
‘Estem escampats’, reconeix Girbés. Així i tot, la banda simfònica ja porta quatre concerts enguany, un senyal que el treball de reorganització ha donat fruits i que la resposta del veïnat i del teixit musical pròxim ha sigut clau.
L’ajuda de lutiers, bandes amigues i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana va resultar determinant des del primer moment. Amb més d’una trentena d’agrupacions afectades per la riuada, la coordinació va ser tan necessària com urgent perquè cada banda recuperara el material mínim i poguera programar de nou.
Instruments salvats i un futur per definir
‘Teníem el local d’assaig en un subterrani. Estava completament sepultat d’aigua i fang, i no vam poder accedir fins a set dies després de la dana, quan els bombers van acovardir tota l’aigua’, recorda Girbés. Quan per fi van entrar, tant l’instrumental, com les partitures, les aules i la documentació estaven ‘completament destrossades i perdudes’.
El més preocupant eren els instruments: sense ells no hi ha assajos ni concerts, i la seua reposició suposa un gasto elevat que no pot afrontar-se d’un dia per a un altre. ‘Hi havia alguns que eren irrecuperables i altres que manem als lutiers’, concreta el president. El bombo de la banda es va salvar gràcies a un lutier de Madrid malgrat haver estat set dies submergit, mentres que el bombardí personal de Girbés va caldre reemplaçar-ho perquè va quedar esclafat pel fals sostre.
La federació va canalitzar les ajudes i va demanar una llista detallada de pèrdues per a buscar recanvis. Amb eixes aportacions, els instruments danyats i perduts van tornar a formar part de la plantilla, la qual cosa va permetre recuperar repertoris, encarregar obres ajustades al nivell real de la banda i reprendre compromisos en el calendari.
Malgrat això, la incògnita de l’espai continua oberta. La intenció és reubicar a la banda en un edifici polivalent als afores d’Algemesí que també va patir la riuada i necessita ser recondicionat. ‘Veiem el futur amb un poc d’incertesa, perquè moltes vegades el cor va més ràpid que els papers, i ara mateix l’embós està en la burocràcia‘, lamenta Girbés, que insistix que assajar de nou en un soterrani és inviable: més val previndre que tornar a lamentar.
A curt termini, la urgència és una altra: el 31 de desembre el Casal Fester acull la festa de Cap d’any i la banda haurà de moure timbales, marimba, bombo i faristols per a deixar l’espai lliure. L’escena s’ha tornat quotidiana: carregar, traslladar i tornar a muntar. ‘Ara tenim moltes coses en el garatge d’un dels músics, mentres la dona no el tire de casa… podem deixar-ho ací, encara que no sé si cap res més’, fa broma el president.
Entre canvis de sala, ajudes tècniques i molta planificació, la Societat Musical d’Algemesí manté intacta la motivació. La il·lusió per continuar omplint de música els carrers i escenaris del municipi ha sigut el fil conductor d’un any difícil que, malgrat tot, ha tornat a posar a la banda enfront del seu públic