La Comunitat Valenciana (3,6%), Canàries (3,5%), Murcia (3,3%), Madrid (3,3%) i Balears (3,2%) lideraran en 2025 el creixement del PIB, en un context en el qual la previsió nacional per a eixe any es va elevar fins al 3,0%, mig punt més que abans, d’acord amb l’Observatori Regional de BBVA.
La revisió a l’alça es va recolzar en un major empenyiment de les exportacions de béns i de servicis no turístics. Este patró implica que l’estirada procedix d’activitats amb alt contingut productiu i de servicis avançats, la qual cosa aportarà tracció addicional a les autonomies amb major especialització en estes branques.
Motors de l’avanç
La Comunitat Valenciana, impulsada per la inversió i la construcció a conseqüència de les mesures després de la dana, podria liderar el creixement enguany. Eixe impuls es traduirà en obra nova, rehabilitació i projectes d’infraestructura que mobilitzen ocupació i proveïdors, amb efectes d’arrossegament sobre la resta de l’economia regional.
El turisme, encara que frena la seua acceleració, continua evolucionant de manera favorable, la qual cosa explica que les illes i Catalunya (3,1%) es mantinguen en el grup de capçalera. Un alentiment del ritme, però amb nivells d’activitat encara sòlids, permetrà sostindre ingressos i ocupació en els destins més dependents del sector.
El repunt de les vendes de béns a l’exterior es concentra en poques comunitats. Madrid i Castella-la Manxa (3,1%) creixeran per damunt de la mitjana, mentres en bona part del nord eixe avanç no es percebrà amb la mateixa intensitat. Esta concentració de l’impuls exportador ampliarà diferències a curt termini entre regions més obertes i altres amb menor exposició a eixes vendes.
La recuperació del sector agrari justificaria el major avanç a Andalusia (3,2%) i Murcia. Quan el camp millora, augmenta el valor afegit de la cadena agroalimentària i s’activen servicis logístics i comercials vinculats, la qual cosa reforça el creixement agregat.
Perspectives per a 2026
De cara a 2026, l’informe anticipa que la demanda externa contribuirà cada vegada menys al creixement, amb una demanda interna forta, la qual cosa pot reduir la bretxa amb les regions del nord. La moderació en les branques més lligades a l’exterior tendirà a equilibrar el mapa de ritmes d’expansió entre comunitats.
En turisme, ‘S’espera una moderació en el consum de no residents que afectarà les comunitats turístiques, la qual cosa reduirà el diferencial entre Canàries, 2,3%, Balears, 2,2% i el conjunt d’Espanya’. Un menor gasto de visitants suavitzarà el lideratge dels arxipèlags, acostant les seues taxes a la mitjana nacional.
La Comunitat Valenciana seguirà beneficiada pels efectes en la inversió de les mesures de suport després de la dana. La cartera d’actuacions compromeses sostindrà l’activitat de la construcció i la compra de béns d’equip, prolongant l’impuls de 2025.
El major gasto en defensa impulsarà el creixement a Andalusia, Múrcia, Galícia i Madrid, autonomies que concentren indústria militar; i a Madrid i Catalunya també es notarà l’empenyiment del consum privat. L’augment d’encàrrecs i producció en eixe sector afegirà dinamisme en les zones amb més capacitat instal·lada.
A més, ‘En les dos últimes, les exportacions de servicis no turístics i la inversió, especialment en intangibles, seran un factor diferencial’. L’aposta per actius intangibles i servicis amb projecció exterior reforçarà la seua capacitat de créixer per damunt de la mitjana.
La reestructuració en marxa en la indústria, juntament amb la progressiva recuperació de la demanda interna europea, podria beneficiar a Galícia, Navarra i Aragó, mentres la resta del nord mostrarà un menor dinamisme. Conforme millore l’entorn de comandes a Europa, l’activitat industrial d’eixes regions podria afermar-se.
Castella-la Manxa (2,0%) i Extremadura (1,8%) podrien ressentir la debilitat en l’avanç del consum públic. Un menor creixement d’eixe component del gasto restarà suport a servicis i a projectes que depenen directament del pressupost.
