Un silenci atronador en memòria de les víctimes de l’incendi d’un edifici al barri valencià de Campanar ha marcat la primera mascletà de les Falles 2024.
Abans del tret de l’espectacle pirotècnic, la plaça de l’Ajuntament del ‘cap i casal’ ha emmudit com a mostra del dolor i la solidaritat que la tragèdia –en la qual van perdre la vida deu persones– ha despertat entre els valencians i els molts visitants.
També aquesta primera mascletà, a càrrec de Pirotècnia Peñarroja, s’ha convertit en un homenatge als afectats. El tret, que ha sigut “tradicional” però també “contundent” gràcies als seus 126 quilos de material pirotècnic, ha tingut fases clàssiques, trons, retencions aeri-terrestres i un terratrèmol final amb bombardeig aeri. A més, no ha comptat amb ambientació musical prèvia “com a mostra de respecte” a les víctimes, a les seues famílies i a la resta d’afectats per aquest sinistre.
Abans de les 14.00 hores una veu en off ha donat pas al minut de silenci i la plaça de l’Ajuntament ha quedat inundat per un emocionant silenci en record dels morts a Campanar, que s’ha trencat en finalitzar el minut pels aplaudiments dels assistents. Seguidament, per primera vegada aquest 2024, les falleres majors de València, Mª Estela Arlandis i Marina García, els qui han portat un crespó negre en les seues bandes, han donat al pirotècnic l’ordre perquè començara la mascletà.
Aquest espectacle és el primer acte faller multitudinari que se celebra a València després de l’incendi de Campanar, atès que els previstos per al cap de setmana passat es van suspendre després del succés i a partir del dol oficial decretat pel consistori.
El responsable de Pirotècnia Peñarroja, Pepe Nebot, ha assegurat, en declaracions a Europa Press, el seu desig de recordar amb la mascletà d’aquest divendres a les persones que han perdut la vida i les seues cases a l’incendi de la passada setmana. Nebot ha mostrat, abans del tret, un ram de flors en honor a les víctimes i ho ha dipositat davant de la porta de la ‘gàbia’ que tanca el recinte de les mascletaes.
TRONS, FINAL TERRESTRE I BOMBARDEIG AERI
El tret, que ha tingut una durada d’uns 352 segons, ha començat amb una fase de trons i ha seguit amb 12 fases d’estructura clàssica. Ha comptat amb tres parades aèries al principi, per a continuar amb sis retencions de foc aeri-terrestres i un final terrestre o terratrèmol, per a acabar amb un fort bombardeig aeri que ha portat a una fi “resolutiva, tancat i contundent”.
La mascletà s’havia dissenyat –abans de conèixer-se el succés de Campanar– per a “rendir un homenatge a la Nuleta”, un cítric, que és “la clementina de la varietat Clemenules de la Comarca de la Plana”, una varietat que “com el seu propi nom indica va nàixer a Nules, una població pertanyent” a aquest territori, “fruit d’una mutació espontània sobre Clementina Fina“.
En aquest sentit, ha afegit que es fa “un reconeixement a una fruita que, en la seua dolçor i qualitat, tanca l’essència d’una terra i la seua gent” i s’emplaça a “consumir producte de proximitat” i a “garantir que el llegat continue“.
En finalitzar el tret, el pirotècnic, Pepe Nebot, ha pujat fins a l’Ajuntament, on ha saludat a les falleres majors i, seguidament, en apropar-se a la balconada, ha rebut una calorosa ovació del públic assistent a la plaça.
“NO HA SIGUT UNA MASCLETÀ NORMAL”
Després d’això, en declaracions als mitjans, ha reconegut que no ha sigut “una mascletà normal” després de l’ocorregut a Campanar i, de fet, ha assegurat que la pressió que ha sentit “ha sigut més forta del normal”. Malgrat això, ha considerat que el seu equip “ha estat a l’altura” i ha realitzat “un gran tret” que el públic “ha gaudit des del principi fins al final”.
“Ha començat molt bé i ha acabat millor“, ha ressaltat el pirotècnic, que s’ha mostrat “molt content” per això. “Ha eixit tot com estava previst. Ha anat tot al punt matemàticament, ha anat creixent i el final ha sigut emocionant”, ha agregat.
ASSISTENTS I CONVIDATS
En la balconada de l’Ajuntament han presenciat el tret, a més de l’alcaldessa, María José Catalá, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé. També han sigut testimonis del tret de Peñarroja els representants de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) que prèviament s’han reunit amb l’alcaldessa, María José Catalá, al Saló de Cristall amb motiu del Dia de l’Empresa.
Entre els convidats de la balconada també han estat les 10 persones afortunades del sorteig de l’Ajuntament de València per a veure la mascletà des de l’edifici consistorial, així com els representants de les comissions Fermín Galán i García Hernández-Primavera, Llibertat-Teodor Llorente, Doctor Domingo Orozco-Bailen, Benicadell-Sant Roc i la Sequiota-El Palmar. I en representació dels pobles de la província han acudit per a presenciar aquest primer espectacle pirotècnic de les Falles 2024 les Juntes Locals Falleres d’Alaquàs, Albal, Alberic, Alboraia, Aldaia i Alfafar.
“SENTIMENTS TROBATS”
Abans de començar la mascletà, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha mostrat “tan orgullós” de l’inici de les Falles com a “adolorit” després de l’incendi de Campanar i ha posat en valor el “gran exemple” que València dona hui “a tothom”, encara que ha reconegut els “sentiments trobats” que suposa aquesta primera mascletà. Precisament per això, ha valorat que el poble valencià “demostra que és capaç de sentir el dolor, la unitat i, alhora, d’obrir els braços a tots els que venen a sentir-ho amb nosaltres”. “Ambdues coses són compatibles”, ha defensat.
A més, el cap del Consell ha lloat a Julián García, el conserge dels edificis residencials incendiats a Campanar, a qui la Generalitat lliurarà la seua distinció pel seu comportament “exemplar i arriscat”, i li ha posat com a exemple d’un “símbol del que significa lluitar per la vida i ser solidari”. També ha destacat el seu “caràcter valencià”, la qual cosa li ha convertit en “un poc més que un símbol”.
Mazón ha incidit en la “gran contradicció” dels sentiments de “silenci i alegria” en un dia com avui, però ha assegurat que aquesta circumstància és “la vida mateixa” i ha recalcat que en cap cas suposa “una falta de respecte”. “És el nostre afecte a la valenciana, i així ho estem vivint, amb aquest força i amb aquest ràbia per l’ocorregut, però també amb una ràbia positiva pel futur”, ha expressat.
Per la seua banda, l’alcaldessa de València, María José Catalá, ha subratllat que la ciutat “segueix treballant a recuperar la normalitat, si és que es pot”, després “d’una setmana de reinici” pel duel de l’incendi de Campanar. A més, ha aplaudit la “impressionant” coordinació durant aquests dies “d’aturada”.
La responsable municipal ha volgut agrair al cap del Consell que la Generalitat concedisca la seua distinció a Julián García, “una persona molt especial que va salvar moltes vides“. També ha agraït a les empreses, forces i cossos de seguretat de l’Estat i voluntaris de Protecció Civil el seu “treball i esforç” per haver estat “des del minut zero fins al final”.
Mentre, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha reconegut que les Falles “ens tornen a ensenyar que podem renàixer de les nostres cendres” i ha insistit que “el més important” ara és “traslladar la calor a les víctimes i que anem a estar constantment amb ells perquè som una societat que no deixa mai a ningú només“. “Segur que hi ha un horitzó d’esperança”, ha sostingut.
