Investigadors vinculen el tabaquisme amb un major risc de suïcidi

El doctor Echeverría explica que "els resultats apunten que el tabaquisme multiplica per 2,5 el risc de suïcidi"
Europa Press

Els residents de psiquiatria i psicologia clínica de l'Hospital Provincial de Castelló Iván Echeverria, Miriam Cotaina i Antonio Jovani, al costat de la doctora Ana Benito, el doctor Gonzalo Haro, del grup d'investigació TXP de la CEU UCH, i el doctor Rafael Mora, han publicat els resultats de la seua última investigació: un metaanálisis sobre el suïcidi, la primera causa de mort externa a Espanya.

En esta ocasió, l'estudi ha aprofundit en la possible relació entre el tabaquisme, un hàbit tòxic plenament estés al nostre país, i diferents conductes suïcides: ideació, planificació i intents autolítics, així com suïcidis consumats.

“El 19,8% de la població espanyola fuma diàriament. Tenint en compte que nombrosos estudis suggereixen que el consum de tabac incrementa el risc suïcida, considerem essencial aprofundir en esta relació”, defensa Miriam Cotaina.

Després d'analitzar un total de 2.436 articles científics sobre la matèria, el metanàlisis finalment inclou les dades de 20 articles, amb un major nivell d'evidència en tractar-se d'estudis prospectius, que involucren a un total de 2.457.864 participants.



Tabaquisme, factor de risc suïcida

 

El doctor Echeverría explica que “els resultats apunten al fet que el tabaquisme multiplica per 2,5 el risc de suïcidi. Tanmateix, esta dada sembla disminuir en exfumadors. Això mateix sembla generalitzar-se en tot l'espectre suïcida, ja que el risc de desenvolupar ideació suïcida és 1,84 vegades major en fumadors i només 1,35 vegades major en persones que han abandonat el consum de tabac”.

Per part seua, el doctor Jovani destaca la importància d'incorporar esta informació en els plans de prevenció del suïcidi: “Dins de les escales d'avaluació del risc suïcida no es té en compte el tabaquisme com a factor predisponent independent. Una de les escales més emprades en els serveis d'urgències psiquiàtriques és la SAD PERSONS, que inclou hàbits tòxics com l'alcoholisme, però no el tabaquisme”, afirma.

“La ciència ha de ser la llum que guie la nostra pràctica clínica diària, per la qual cosa tenint en compte l'elevada prevalença de tabaquisme i la seua repercussió en les conductes suïcides, podria remenar-se l'addició de la “T” (Tobacco), quedant com a resultat “T-SAD PERSONS”.



Dones fumadores i pandèmia: més risc

 

Ana Benito apunta que “en la nostra pràctica clínica durant la pandèmia per la COVID-19, hem observat un notable augment dels intents autolítics, sobretot en població jove de sexe femení.” Les dades del present estudi desprenen que les dones fumadores presenten major risc de suïcidi que els homes, aspecte que ens fa reflexionar fins a quin punt les diferències de gènere repercuteixen socialment en les conductes autolítiques”.

Una de les possibles explicacions biològiques de la relació tabac-suïcidi és el paper de la nicotina en el sistema nerviós central, que podria actuar disminuint els nivells de serotonina de l'hipocamp i modificant l'activitat enzimàtica de neurotransmissors implicats en processos afectius.

El doctor Gonzalo Haro, investigador principal del Grup TXP de la CEU UCH, l'aclareix: “Una la de les hipòtesis més recolzades fins hui en la depressió i el suïcidi és la disminució de neurotransmissors com la serotonina, noradrenalina i dopamina. El tabaquisme faria encara més evidents estes alteracions, fent l'efecte contrari al buscat amb els antidepressius, provocant símptomes ansiós-depressius que serien caldo de cultiu sobre el qual es desencadenaria el suïcidi”.



Equip investigador


L'estudi ha sigut dirigit pel professor Gonzalo Haro i la doctora Ana Benito, del grup d'investigació TXP de la Universitat CEU Cardenal Herrera, i dut a terme per Iván Echeverria i Antonio Jovani, residents de psiquiatria, i Miriam Cotaina, resident de psicologia clínica, tots ells de l'Hospital Provincial de Castelló. T

ambé ha col·laborat el doctor Rafael Mora, cap de servei de Salut Mental del mateix hospital, i membre del grup de suïcidi de la Conselleria de Sanitat Universal de la Comunitat Valenciana. L'estudi va ser finançat per la Fundació d'Investigació de l'Hospital Provincial de Castelló.

🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!

"La gratuïtat del bus urbà d'Ontinyent va triplicar l'ús en 2020 tot i la pandèmia" "El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d'art urbà"