12.6 C
València
Dimecres, 31 desembre, 2025

Investigadors vinculen el tabaquisme amb un major risc de suïcidi

 

Els residents de psiquiatria i psicologia clínica de l’Hospital Provincial de Castelló Iván Echeverria, Miriam Cotaina i Antonio Jovani, al costat de la doctora Ana Benito, el doctor Gonzalo Haro, del grup d’investigació TXP de la CEU UCH, i el doctor Rafael Mora, han publicat els resultats de la seua última investigació: un metaanálisis sobre el suïcidi, la primera causa de mort externa a Espanya.

En esta ocasió, l’estudi ha aprofundit en la possible relació entre el tabaquisme, un hàbit tòxic plenament estés al nostre país, i diferents conductes suïcides: ideació, planificació i intents autolítics, així com suïcidis consumats.

“El 19,8% de la població espanyola fuma diàriament. Tenint en compte que nombrosos estudis suggereixen que el consum de tabac incrementa el risc suïcida, considerem essencial aprofundir en esta relació”, defensa Miriam Cotaina.

Després d’analitzar un total de 2.436 articles científics sobre la matèria, el metanàlisis finalment inclou les dades de 20 articles, amb un major nivell d’evidència en tractar-se d’estudis prospectius, que involucren a un total de 2.457.864 participants.

Tabaquisme, factor de risc suïcida

 

El doctor Echeverría explica que “els resultats apunten al fet que el tabaquisme multiplica per 2,5 el risc de suïcidi. Tanmateix, esta dada sembla disminuir en exfumadors. Això mateix sembla generalitzar-se en tot l’espectre suïcida, ja que el risc de desenvolupar ideació suïcida és 1,84 vegades major en fumadors i només 1,35 vegades major en persones que han abandonat el consum de tabac”.

Per part seua, el doctor Jovani destaca la importància d’incorporar esta informació en els plans de prevenció del suïcidi: “Dins de les escales d’avaluació del risc suïcida no es té en compte el tabaquisme com a factor predisponent independent. Una de les escales més emprades en els serveis d’urgències psiquiàtriques és la SAD PERSONS, que inclou hàbits tòxics com l’alcoholisme, però no el tabaquisme”, afirma.

“La ciència ha de ser la llum que guie la nostra pràctica clínica diària, per la qual cosa tenint en compte l’elevada prevalença de tabaquisme i la seua repercussió en les conductes suïcides, podria remenar-se l’addició de la “T” (Tobacco), quedant com a resultat “T-SAD PERSONS”.

Dones fumadores i pandèmia: més risc

 

Ana Benito apunta que “en la nostra pràctica clínica durant la pandèmia per la COVID-19, hem observat un notable augment dels intents autolítics, sobretot en població jove de sexe femení.” Les dades del present estudi desprenen que les dones fumadores presenten major risc de suïcidi que els homes, aspecte que ens fa reflexionar fins a quin punt les diferències de gènere repercuteixen socialment en les conductes autolítiques”.

Una de les possibles explicacions biològiques de la relació tabac-suïcidi és el paper de la nicotina en el sistema nerviós central, que podria actuar disminuint els nivells de serotonina de l’hipocamp i modificant l’activitat enzimàtica de neurotransmissors implicats en processos afectius.

El doctor Gonzalo Haro, investigador principal del Grup TXP de la CEU UCH, l’aclareix: “Una la de les hipòtesis més recolzades fins hui en la depressió i el suïcidi és la disminució de neurotransmissors com la serotonina, noradrenalina i dopamina. El tabaquisme faria encara més evidents estes alteracions, fent l’efecte contrari al buscat amb els antidepressius, provocant símptomes ansiós-depressius que serien caldo de cultiu sobre el qual es desencadenaria el suïcidi”.

Equip investigador

 

L’estudi ha sigut dirigit pel professor Gonzalo Haro i la doctora Ana Benito, del grup d’investigació TXP de la Universitat CEU Cardenal Herrera, i dut a terme per Iván Echeverria i Antonio Jovani, residents de psiquiatria, i Miriam Cotaina, resident de psicologia clínica, tots ells de l’Hospital Provincial de Castelló. T

ambé ha col·laborat el doctor Rafael Mora, cap de servei de Salut Mental del mateix hospital, i membre del grup de suïcidi de la Conselleria de Sanitat Universal de la Comunitat Valenciana. L’estudi va ser finançat per la Fundació d’Investigació de l’Hospital Provincial de Castelló.

Últimes notícies

El DOGV publica una vintena de nomenaments d’assessors en la Generalitat

El butlletí oficial ha oficialitzat una vintena de nomenaments, la majoria en Presidència, i inclou a José Manuel Cuenca com a personal eventual per al expresident Carlos Mazón. Les resolucions fixen efectes des de finals de novembre i al desembre, reflectint la reorganització després del relleu en la Presidència.

Dos detinguts per furts a majors amb el mètode de l’abraç al Campello

La Guàrdia Civil ha detingut a dos jóvens amb requisitòries per la seua presumpta implicació en furts a persones majors prop d'un banc del Campello. Després de passar a disposició judicial, van quedar en llibertat amb mesures cautelars.

L’oposició titlla de decebedora el discurs de Llorca i el PP el veu il·lusionant

El missatge de Juanfran Pérez Llorca ha dividit a les Corts: PSPV i Compromís parlen de decepció i hipocresia, mentres el PP el qualifica de realista i il·lusionant.

Correia, Cömert, Dimitrievski i Rivero, els quatre del València que acaben contracte en 2026

Correia, Cömert, Dimitrievski i Rivero acaben el seu vincle al juny de 2026 i des de l'1 de gener poden pactar el seu futur amb altres clubs. Així està cada cas

Pedraza, Parell i Thomas Partey acaben contracte al juny i ja poden negociar el seu futur

Pedraza, Parell i Thomas Partey acaben contracte el 30 de juny de 2026 i, des de l'1 de gener, són lliures per a negociar amb altres clubs. També conclouen les cessions de Manor Solomon i Rafa Marín, i finalitza el contracte de Marcelino.

Simat frega els 1.000 l/m² de pluja entre setembre i desembre

Les precipitacions han deixat 977,4 l/m² en Simat, al capdavant del ránking de Avamet. A València s'han acumulat entorn de 420 l/m² des del 28 de setembre.

Pérez Llorca reafirma el compromís del Consell amb fets i recursos fins a una recuperació completa

El president ha defés la col·laboració institucional i ha promés mantindre recursos i accions fins a completar la recuperació després de la dana, amb especial focus en vivenda, ocupació i servicis públics.

La impermeabilització de la Ciutat de la Justícia de València aconseguix el 60% d’execució

Les obres d'impermeabilització avancen al 60% després d'una inversió de més de 2,3 milions, actuant sobre més de 17.000 m² per a evitar filtracions i humitats. El pla reforça segellats i amplia la xarxa d'evacuació sense interrompre l'activitat judicial.