Dos-centes persones van gaudir d’un bateig en el qual no els va faltar de res. Els convidats i la persona que va contractar els seus serveis van desaparéixer sense pagar ni un cèntim, del compte que ascendia a 12.500 euros.
Ja hi ha una condemna per estafa a la persona que va contractar els seus serveis. Li ha retornat 5.500 euros en concepte d’indemnització. Una quantitat que el restaurant considera insuficient per tots els perjudicis que els va ocasionar l’impagament. Li agradaria que el morós entrara a la presó: «Però sembla que la jutgessa no està per la labor», lamenta.
En un moment donat del festeig una orquestra va començar a toca i tots els convidats van eixir del recinte. Compte María que ací ja va començar a sospitar de l’estafa i els va dir als músics que no els deixaria eixir del local perquè anava a cridar a la Guàrdia Civil. L’empresària va detectar que «estaven tots implicats«.
«Ells estaven tranquils, es van poder a menjar pastís. L’orquestra tampoc tenia intenció de pagar-me i havien contractat diversos serveis», compte. Este malson va arrancar fa anys. El seu marit va morir durant el procés judicial i no ha pogut veure com s’ha resolt la condemna.
El restaurant coneixia al padrí del xiquet al qual havia fet un altre bateig i amb el qual no va tindre cap problema. «Ells tenen el costum de recaptar diners entre els convidats quan serveixen les postres i eixe dia degué traure uns 12.000 euros«, compte.
Millor signar un contracte
El cas del San Martiño de Teo pot servir de guia per a molts locals d’hostaleria que pateixen este tipus d’estafes. Un aspecte del qual haurien de prendre nota és la recomanació que la pròpia jutgessa fa en la seua sentència que se signe un contracte “o algun tipus de document” que deixe constància de l’encàrrec previ i del que finalment es consumeix en l’esdeveniment i el seu cost.
No ho van fer així els amos del restaurant, però el seu advocat va tindre l’encert de presentar com a proves en el judici fotografies i vídeos del bateig en les quals clarament es veu la disposició de les taules, la qual cosa fa possible calcular que els convidats eren uns 180 i no els 60 o 70 que va dir l’acusat en el judici.
I és que la qüestió del nombre de convidats va ser sobre la qual va girar el judici, atés que, per les declaracions del propi acusat i dels testimonis, la jutgessa va arribar a la conclusió que el preu fixat per persona per al banquet va ser de 50 euros per persona.
D’aquí ve que el processament, que va dir que només va haver-hi un màxim de 70 convidats, considerara que ja havia pagat la totalitat del compte en abonar els 3.500 euros que va entregar abans de l’esdeveniment. No obstant això, per les imatges es deduïa que els presents eren uns 180, la qual cosa permet fixar en 9.000 euros el preu del convit i no en els 12.500 que reclamava l’acusació.
