L’església dels Sants Joans de València, joia del gòtic i Monument Històric Artístic Nacional des de 1947, ha recuperat la seua esplendor després d’una intervenció de cinc anys que ha renovat l’estructura, modernitzat la il·luminació i retornat a la llum els grans frescos d’Antonio Palomino. L’actuació, impulsada per la Fundació Hortensia Herrero i desenrotllada per equips de la Universitat Politècnica de València, prepara el temple per a la seua reobertura i reforça el seu paper en el triangle històric que formen la Llotja i el Mercat Central.
El projecte ha sigut dirigit per l’Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV, sota la coordinació de la catedràtica Pilar Roig, i per l’arquitecte Carlos Campos, amb l’execució d’Estudi Mètodes de Restauració. La Fundació Hortensia Herrero ha aportat 8,2 milions d’euros, un mecenatge que ha permés escometre una rehabilitació integral comparable a la realitzada a l’església de Sant Nicolás, coneguda com la ‘Capella Sixtina’ valenciana.
Intervenció arquitectònica
Els treballs han esmenat deficiències estructurals, han retornat el caràcter original a l’edifici i han renovat la il·luminació per a millorar la lectura de l’espai i de les seues obres. Segons Carlos Campos, després de l’incendi de 1936 la parròquia va quedar en un estat ‘pèssim’ i només es van poder recuperar condicions mínimes d’ús; amb esta fase s’ha completat la rehabilitació interior i exterior, atesa la rellevància de la seua pintura i escultura en una arquitectura ‘heterogènia que reflectix la seua pròpia història’. El resultat restituïx volums i recorreguts i ordena visualment el conjunt, de manera que el visitant percep de nou la unitat del temple.
La intervenció ha inclòs la millora de revestiments i paraments interiors per a estabilitzar superfícies i protegir-les de futures patologies. Prop de 90 especialistes de la UPV han participat en el procés, sumant més de 80.000 hores de treball coordinat entre arquitectes, conservadors i restauradors, una dimensió que explica l’abast tècnic i la complexitat del conjunt.
Intervenció pictòrica i videomapping
La restauració pictòrica, escultòrica i ornamental s’ha basat en més de tres dècades d’investigacions prèvies. Pilar Roig ha subratllat el desafiament: ‘Ha sigut tot un repte i és quasi un miracle que hàgem pogut salvar a Palomino després dels incendis terribles de 1936’, i ha defés una actuació ‘molt respectuosa amb la memòria històrica’, orientada a crear una harmonia amb el patrimoni existent.
El projecte ha abordat el conjunt mural de Palomino íntegrament: 350 metres quadrats distribuïts en 85 panells i 8 llunetes, a més de la recreació mitjançant videomapping de les pintures desaparegudes de la closca del presbiteri. L’ús de projeccions permet restituir visualment escenes perdudes sense intervindre de manera invasiva en les superfícies originals, oferint una lectura coherent del programa barroc.
La reintegració pictòrica ha combinat el retoc tradicional amb la transferència d’imatges virtuals impreses, generades a partir de la rectificació i acolorit digital de la fotografia històrica de J. Alcón anterior a 1936. Esta estratègia ha permés recuperar continuïtat i llegibilitat on les pèrdues eren irreversibles, mantenint la distinció entre original i reposició.
Com a colofó, la Fundació Hortensia Herrero ha presentat Barroc Immersive, un recorregut de projeccions immersives que transforma el temple en un espai de llum, so i relat audiovisual. L’experiència amplifica el valor didàctic de la visita i facilita al públic la comprensió del cicle de Palomino i del llenguatge barroc. Amb la reobertura, Sants Joans torna a activar-se com a pol cultural del seu entorn immediat i de l’itinerari històric que compartix amb la Llotja i el Mercat Central.
