El 67 % dels establiments de lhostaleria valenciana ha patit una caiguda dingressos en els mesos centrals de lestiu respecte al mateix període de 2025. En canvi, un 33 % ha declarat que ha incrementat la seua facturació, sobretot condicionada per la calor, la contenció del gasto i la celebració de macroesdeveniments.
Segons el balanç que ha presentat la Federación Empresarial de Hostelería de Valencia (FEHV), lactivitat ha sigut especialment irregular en agost. El 63,8 % dels locals indica que la primera quinzena deste mes ha funcionat millor. Per contra, un 36,2 % assegura que ha obtingut millors resultats en la segona mitat.
En la comparativa entre juliol i agost, el sector es mostra dividit, encara que amb lleuger avantatge per a juliol. El 52,2 % dels establiments considera que juliol ha tingut un millor comportament. Mentres, el 47,8 % es decanta per agost com a mes més positiu per al negoci.
Lentorn dhivernacle i la calor persistent han condicionat clarament el consum, segons refleja el balanç de la FEHV. Les altes temperatures han reduït lús de les terrasses, un espai clau per a molts locals en esta època de lany. A més, la coincidència de grans festivals i macroesdeveniments amb dates fortes destiu ha desviat part del públic i del gasto cap a estes cites.
Impacte en lemplec i en la gestio dels locals
Esta menor activitat també ha tingut conseqüències en lemplec dels bars i restaurants. El 56,4 % dels empresaris no ha incorporat personal de reforç durant lestiu, i ha optat per mantindre les plantilles habituals. Açò indica una planificació més conservadora, per a contindre costos davant dun escenari dinseguretat en la demanda.
En molts negocis sha apostat per ajustar horaris i torns del personal per a adaptar-se al menor volum de clients. Esta decisió ha buscat equilibrar la necessitat de garantir el servici i la rendibilitat del negoci, sense augmentar massa les despeses de personal.
El client local, clau per als ingressos
El balanç també mostra un canvi en el perfil de la clientela que sosté lactivitat hostalera. El client local sha consolidat com el principal suport dels establiments i representa lorigen majoritari de la demanda per al 41,5 % dels locals. Per darrere se situa el turisme nacional, amb un 29,8 %, i el turisme internacional, amb un 28,7 %.
Esta distribució indica que molts bars i restaurants depenen cada volta més del veïnat i de la clientela habitual. Per tant, el consum diari de persones que viuen o treballen prop dels establiments pesa tant o més que larribada de visitants. Açò obliga molts negocis a cuidar especialment la fidelització del públic local.
Ticket mitja mes moderat i consum contingut
El comportament del gasto confirma un consum més prudent durant lestiu. El 33 % dels establiments situa el ticket mitjà entre 10 i 20 euros, la franja més habitual. Un 28,7 % dels locals col·loca este import mitjà entre 20 i 35 euros.
Els tiquets entre 35 i 50 euros representen el 13,8 % dels casos, la qual cosa indica un segment més reduït de consumidors amb gasto més elevat. Els imports superiors a 50 euros només arriben al 8,5 %, segons el balanç de la FEHV. Estes dades reforcen la percepció duna clientela més sensible al preu i més atenta a la factura final.
Preocupacions del sector: calor, preus i obres publiques
Entre les principals preocupacions que han traslladat els empresaris hostalers destaquen les altes temperatures i el seu impacte en les terrasses. Molts locals han vist com, en les hores de més calor, es reduïa locupació de les taules exteriors. Açò ha obligat a ajustar horaris i a reforçar els espais interiors quan ha sigut possible.
La FEHV també arreplega una major sensibilitat del consumidor al preu, cosa que condiciona la carta i les promocions. Els hostalers assenyalen que qualsevol increment de tarifes es nota ràpidament en la resposta de la clientela, que busca opcions més econòmiques o redueix el consum.
Un altre factor que el sector posa damunt la taula és la coincidència de grans esdeveniments i festivals amb dates clau de lestiu. Segons la seua experiència, estes cites atrauen milers de persones, però concentren el gasto en zones molt concretes o en recintes tancats, i molts negocis de barri en noten l’impacte.
Finalment, la patronal destaca el balanç negatiu de les obres publiques prolongades en algunes zones de València. Estes actuacions han limitat laccessibilitat, han reduït el pas de vianants i han restat visibilitat a diversos establiments. A més, el sector reclama una millora dels equipaments públics en els punts de major afluència turística per a afavorir una experiència més satisfactòria de visitants i residents.
