26.3 C
València
Dimecres, 22 octubre, 2025

Un any després de la dana: pitjor rendiment i retards acadèmics en l’alumnat valencià

Les inundacions de la dana d’octubre de 2024 van colpejar amb força el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. El mal no es va quedar en els més de 124 centres públics afectats: huit de cada deu famílies perceben un empitjorament del rendiment i el 44% dels estudiants assenyala dificultats de concentració. L’alteració de rutines, els trasllats forçats i la pèrdua de setmanes clau van interrompre l’aprenentatge i han deixat una petjada que, un any després, encara es nota a les aules.

Segons un informe de Educo basat en 300 entrevistes en 16 centres, el 77% de les famílies creu que els seus fills han perdut almenys un mes lectiu. Eixa pèrdua es traduïx en temaris incomplets i en la necessitat d’accelerar explicacions o reduir pràctiques, amb impacte directe en l’assimilació de continguts. No és només una qüestió de temps, sinó de continuïtat: encadenar interrupcions fa més difícil reprendre el fil i consolidar l’aprés.

El 79% considera que el rendiment es va veure afectat en algun grau. Entre les causes assenyalades destaquen la pèrdua de continguts importants (44%), la major dificultat per a concentrar-se (30%), la menor atenció o suport educatiu (24%) i la desmotivació (20%). Aules saturades, canvis constants d’espai i soroll ambiental expliquen part d’esta caiguda: quan es reubiquen grups i es mesclen nivells, l’atenció individual es ressent i el clima d’estudi es complica.

Entre un 12% i un 15% de l’alumnat entrevistat reconeix una baixada de qualificacions i quatre de cada deu reporten retards a nivell acadèmic. En dos dels tres instituts analitzats, els resultats de les proves d’accés a la universitat van ser els pitjors de la seua història: un va registrar un 25% de no aptes i un altre va passar de no tindre suspensos a un 12% de no aprovats. Docents i equips directius coincidixen en els factors que van espentar a estos resultats: pèrdua de setmanes clau, canvis d’espais, dificultats de concentració i desmotivació.

Centres preparats davant una altra dana

La percepció de falta de preparació és generalitzada. El 57% de les famílies i el 50% de l’alumnat pensa que els centres no estan llestos per a un altre episodi. Només un 4% de les famílies i un 9% de l’alumnat considera que hui el seu centre està millor preparat; un 39% i un 41%, respectivament, ho desconeixen. Esta incertesa alimenta la sensació de desprotecció i transmet la idea que, davant una nova emergència, la resposta tornaria a improvisar-se.

Les carències assenyalades són recurrents: absència d’un protocol clar i conegut per tota la comunitat educativa (56%), falta d’equipament adequat (55%), inexistència de simulacres o activitats preparatòries (49%) i escassa formació del personal per a actuar davant emergències (42%). Dels 16 centres participants, només un compta amb un protocol anti-inundacions per iniciativa pròpia, la qual cosa evidencia una bretxa organitzativa que dificulta actuar amb rapidesa i coordinació quan més falta fa.

L’informe no detecta un augment generalitzat de l’absentisme ni de l’abandó, però sí patrons específics. Es descriu un absentisme episòdic vinculat a la pluja, que s’explica per la por a noves crescudes o a quedar-se aïllat. ‘El temor a nous episodis d’inundació va consolidar conductes de no assistència els dies de mal temps, especialment en contextos de major vulnerabilitat’, arreplega l’estudi. En el pla emocional, un 30% dels xiquets reconeix que encara es posa nerviós quan hi ha tempesta i la mitat diu que seguix afectat; entre el professorat van augmentar les baixes per estrés i ansietat. Este malestar repercutix en la continuïtat del curs i en la convivència en els grups.

Propostes per a previndre i actuar

Per a revertir la situació, Eduque proposa un Pla Integral d’Escoles Segures que abaste totes les fases de l’emergència, reforce infraestructures resilients i fixe protocols de resposta clars i coneguts per tota la comunitat educativa. La previsió i l’entrenament són claus: quan cada persona sap què fer, es perd menys temps i s’eviten decisions improvisades.

L’organització planteja incloure l’educació com a sector específic en el Pla d’Emergència Climàtica, realitzar una avaluació tècnica del risc d’inundació en tots els centres i assegurar que cada un dispose d’un Pla d’Autoprotecció. També suggerix designar un inspector o inspectora amb dedicació exclusiva en cada centre greument afectat, activar protocols de recuperació curricular per a compensar hores lectives perdudes i garantir la figura obligatòria del coordinador de benestar i protecció, absent en la majoria dels centres consultats. Les xifres dibuixen un escenari en el qual, un any després, la prioritat passa per consolidar la recuperació i blindar la continuïtat educativa davant futurs episodis extrems.

Últimes notícies

Sis mesos de presó per intentar besar a una menor a la seua casa de Benidorm

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a sis mesos de presó a un home per intentar besar a una menor de 15 anys a Benidorm. La sentència inclou allunyament, prohibició de comunicació, llibertat vigilada i indemnització.

Sanitat posarà en marxa un Centre de Referència en Trauma Complex a Picanya

Sanitat activarà en l'Alqueria de Moret (Picanya) un centre de referència per a trauma complex amb 1,2 milions, dirigit a afectats per riuades i altres col·lectius vulnerables. L'anunci arriba al costat del balanç després de la dana, amb reforç de personal, més consultes i descens d'urgències per autolesions.

PowerCo ha anunciat el primer màster interuniversitari en producció de cel·les de bateria amb UPV i UV

PowerCo ha anunciat el primer màster interuniversitari en producció de cel·les de bateria al costat d'UPV i UV per a captar talent especialitzat. La companyia ha detallat avanços de la gigafactoria de Sagunt i el calendari de la cel·la unificada, que apunta a iniciar producció a la fi de l'estiu de 2026

PowerCo llança el primer màster interuniversitari en producció de cel·les de bateria amb UPV i UV

PowerCo ha anunciat al costat de la UPV i la UV el primer màster interuniversitari en producció de cel·les de bateria, alineat amb la gigafactoria de Sagunt i la cel·la unificada.

Mazón assegura que s’han activat més de 4.000 vivendes protegides del Pla Viu

Més de 4.000 de les 10.000 vivendes del Pla Viu ja estan en licitació, adjudicació o construcció, amb 317 municipis adherits i 206 solars en desenrotllament. El sector demana un pacte d'estat i la Generalitat anuncia un nou decret de gestió per a 2026.

Mazón assegura que ja s’han activat més de 4.000 vivendes protegides del Pla Viu

Mazón ha informat que més de 4.000 de les 10.000 vivendes del Pla Viu estan ja en licitació, adjudicació o construcció, amb 317 municipis adherits. El Consell prepara un nou decret de gestió per a 2026 i activa ajudes i rebaixes fiscals per a ampliar l'accés.

Catalá demana al Govern declarar el VDS Esdeveniment d’Excepcional Interés Públic

L'alcaldessa ha reclamat a l'Executiu el reconeixement AEIP per al VDS i ha renovat l'acord amb Startup València fins a 2027, en plena edició de 2025.

Catalá reclama al Govern que el VDS siga Esdeveniment d’Excepcional Interés Públic

Catalá ha reclamat al Govern que el VDS siga Esdeveniment d'Excepcional Interés Públic i ha renovat el suport de l'Ajuntament per a 2026 i 2027. La trobada reunix 12.000 participants i aborda set eixos sobre innovació i tecnologia.