José María Bregante, de 68 anys, veí d’Orihuela, atresora 1.336 pesebres reunits al llarg dels últims 50 anys. Els guarda en un xicotet local de més de 20 metres de llarg i uns quatre d’altura, on els tres últims, en 3D, van arribar fa a penes uns dies. L’afició li ve del seu pare, que ‘any rere any comprava i pintava noves figures i anava canviant de naixements’, i no ha deixat de créixer.
La col·lecció va arrancar en 1975, quan el seu germà li va regalar el primer pesebre després d’un viatge a Toledo. Jubilat del sector bancari, Bregante va convertir eixe detall en una busca constant de peces úniques: no va repetir cap pesebre fins a aconseguir el número 765, quan li van obsequiar un igual. Visita amb freqüència el local i es desplaça amb una escala de 14 esglaons, senyal que aprofita l’altura per a ordenar i protegir cada conjunt.
Entre el 40 i el 60 per cent dels naixements són obsequis de familiars i amics que es recorden d’ell quan viatgen; la resta els adquirix en botigues com el Comerç Just d’Orihuela o L’Abadia, i també per internet. El seu criteri és clar: busca que ‘no siguen naixements tradicionals’ i presta una atenció especial al rostre de les figures, on reconeix el caràcter de cada peça.
Peces singulars i de mig món
Posseïx diversos naixements de Mèxic, entre ells un de calaveres típiques i un altre trenat amb fulles de palma. D’Alaska conserva un pesebre amb vetes de pedra, ‘molt fred’; compte que és curiós perquè a l’estiu ‘continua fred’, i substituïx la mula i el bou per rogers o pingüins, una adaptació a l’entorn d’origen.
La varietat també es mesura en materials i grandàries. Hi ha un fet amb os de dromedari que li va portar la seua filla des d’Egipte; els dos més xicotets, un d’ells en 3D, a penes superen el centímetre, mentres que el major aconseguix els 45 centímetres: ‘és de ferro de Sant Pere d’Àvila i pes dos quilos’.
Triar un favorit no li resulta senzill. Tots, diu, ‘són curiosos, tenen nom i cognom, i una història‘. Així i tot, ressenya un col·locat ‘dins de l’habitació de Sant Francesc d’Assís’, amb llit, taula i fins i tot missals, exemple de com alguns conjunts recreen escenes completes i no sols la cova del naixement.
Moltes de les figures reposen sobre bases que situen els pesebres en llocs emblemàtics d’Orihuela, com les portes del Museu de la Setmana Santa, la popular cantonada del polit o la Porta de la Olma. Eixe ancoratge convertix la col·lecció en un mapa sentimental de la ciutat, on cada pesebre dialoga amb un racó recognoscible.
Una xarxa d’afectes que alimenta la col·lecció
L’afecte sosté el ritme d’incorporació de peces. Un amic li va construir un banc de la plaça Nova i va col·locar sobre ell un naixement fet ‘amb les seues pròpies mans’; per casualitat, es va convertir en la figura número mil. També guarda un pesebre de plata dins d’una llima que va deixar assecar i un altre realitzat amb xapes de refresc, proves que l’enginy i el reciclatge troben lloc en les seues prestatgeries.
Des de fa 14 anys manté una relació singular amb una venedora de Santillana del Mar. Després de comprar-li un pesebre en un viatge, ella va començar a enviar-li cada any les novetats perquè triara, ‘des del principi, sense conéixer-nos pràcticament de res, va confiar en mi’, i mai li ha demanat diners per endavant; amb cada paquet, afig ‘una bossa de sobaos com a regal’. Eixa confiança, sumada a la de familiars, amics i antics clients dels 16 anys que va treballar en una sucursal de Torrevieja, explica que la col·lecció haja arribat a 1.336 peces.
Mig segle després, Bregante continua sumant amb paciència pesebres distints, atent als materials, als rostres i a les històries que els acompanyen. El seu local guarda no sols naixements de tot el món, sinó també la memòria dels qui li’ls van regalar o van construir, l’altra mitat d’una col·lecció que no deixa de créixer.
