José María Bregante, veí d’Orihuela de 68 anys, reunix 1.336 pesebres acumulats durant els últims 50 anys. La col·lecció continua creixent —les tres últimes incorporacions, en 3D, van arribar fa uns dies— i es resguarda en un local estret, d’una mica més de 20 metres de llarg i uns quatre d’altura, que recorre amb una escala de 14 esglaons per a ordenar i contemplar cada peça.
Mig segle d’una afició familiar
L’origen es remunta a 1975, quan el seu germà li va regalar un primer pesebre després d’un viatge a Toledo. L’afició venia de casa, amb un pare que, recorda, ‘any rere any comprava i pintava noves figures i anava canviant de naixements’. Des de llavors, Bregante ha buscat evitar repeticions: no va repetir cap pesebre fins a aconseguir el número 765, senyal de la varietat que ha anat trobant.
Entre el 40 i 60 per cent de les peces són obsequis de familiars i amics que viatgen, als quals se sumen compres en el Comerç Just d’Orihuela i L’Abadia, a més d’adquisicions per internet. El seu criteri és clar: preferix que no siguen naixements tradicionals i posa especial atenció en el rostre de les figures, d’ací ve que convisquen materials, estils i orígens molt distints.
El vincle humà sosté el creixement de la col·lecció. Després d’un viatge a Santillana del Mar fa 14 anys, la propietària de la botiga on va adquirir un pesebre li envia cada any novetats perquè trie amb quin quedar-se: ‘Des del principi, sense conéixer-nos pràcticament de res, va confiar en mi’, assegura, i mai li ha demanat diners per endavant. Amb cada enviament, afig a més ‘una bossa de sobaos com a regal’. També molts antics clients de la seua etapa bancària a Torrevieja han sumat peces, reforçant una xarxa d’afectes darrere de cada naixement.
Peces insòlites de tot el món
En les prestatgeries apareixen pesebres de Mèxic —un de calaveres típiques i un altre trenat amb fulles de palma— i també d’Alaska, tallat en pedra amb vetes i tacte gelat. Sobre este últim, Bregante resumix: ‘És curiós perquè este pesebre l’agafes a l’estiu i continua fred, i substituïx la mula i el bou per rogers o pingüins’.
Un altre conjunt procedix d’Egipte i està fet amb os de dromedari. La col·lecció abasta des de les grandàries mínimes fins a peces contundents: els dos més xicotets, un d’ells en 3D, a penes superen el centímetre; el major, de 45 centímetres, és de ferro de Sant Pere d’Àvila i pes dos quilos.
El col·leccionista compon escenes sobre bases que reproduïxen racons d’Orihuela, un mode de vincular cada naixement amb la seua ciutat. Hi ha representacions davant les portes del Museu de la Setmana Santa, en la popular cantonada del polit —prop de l’Ajuntament— o a la Porta de la Olma, a l’entrada de la localitat. Un altre pesebre descansa sobre un banc de la plaça Nova, obra que li va fer un amic amb les seues pròpies mans i que, per casualitat, es va convertir en la peça número mil.
La inventiva arriba també al suport: guarda un pesebre de plata dins d’una llima prèviament dessecada i un altre elaborat amb xapes de refresc. Entre tanta diversitat, a Bregante li resulta difícil triar un favorit perquè, diu, ‘són curiosos, tenen nom i cognom, i una història’. Amb les recents incorporacions en 3D, la col·lecció suma un punt i seguit que anticipa noves busques.
